El CNI s’escuda en la llei de secrets oficials per no respondre davant l’Eurocambra sobre Pegasus

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Esperanza Casteleiro, s’ha escudat en la llei de secrets oficials espanyola per no respondre a cap de les 28 preguntes que li han llançat aquest dimarts durant l’audiència dedicada a Espanya en la comissió d’investigació sobre l’espionatge amb el programa Pegasus. «És l’obligació legal que impedeix parlar de les qüestions relatives al CNI al Parlament Europeu ja que no ho puc fer en cap altre lloc que no sigui en la comissió de secrets nacionals del Parlament espanyol, tal com preveu la nostra llei,» ha explicat després del torn de preguntes i ha afegit que intentarà respondre «per escrit» a totes aquelles qüestions que no exigeixin el secret.

La llarga llista de preguntes plantejades pels eurodiputats inclouen des de la confirmació que 18 independentistes catalans haurien sigut espiats per ordre judicial, si les autoritats espanyoles disposen del programa d’espionatge desenvolupat per l’empresa israeliana NSO Group i des de quan, si és necessari per a un servei d’intel·ligència disposar d’aquesta eina per fer la seva feina, si és legal que el servei secret espanyol espiï l’estranger i si el programa ha sigut utilitzat a Alemanya i Suïssa o quines proves han d’aportar al jutge per obtenir una autorització. A més, els eurodiputats suposadament espiats, Diana Riba i Jordi Solé, li han demanat confirmació de si han sigut espiats i si un dels motius és haver posat urnes per celebrar un referèndum.

Malgrat la falta de respostes de Casteleiro, que ha fet una llarga exposició inicial sobre el marc d’actuació del CNI, la ponent de l’informe, la liberal holandesa Sophie in’t Veld ha explicat que recolliran totes les preguntes i intentaran que el CNI hi respongui per escrit. «Si no ens donen cap aportació no ho puc incloure en el meu informe, és obvi. Així que haurem de confiar en altres informacions que puguem aconseguir però no poden d’una banda criticar el que hi ha a l’informe o als mitjans i d’una altra rebutjar compartir informació», ha explicat al terme de la reunió. 

«No hi ha hagut sorpresa», diu Cs

«És normal que la directora del CNI no contesti perquè no està en el seu mandat. El que ha fet és evidenciar quin és el marc legal en el qual actua el Centre Nacional d’Intel·ligència, que sempre és respectant la llei, i després que no pot contestar a preguntes si no és en la comissió de secrets oficials. No hi ha hagut cap sorpresa en això», ha valorat l’eurodiputat de Cs, Jordi Cañas, que considera que Casteleiro ha demostrat respecte participant en l’audiència i no amagant-se, cosa que hauria «donat un missatge equívoc». 

En canvi, a l’eurodiputat de Junts, Toni Comín, la falta de resposta li demostra que la llei de secrets oficials «és incompatible amb els mínims de la transparència necessària en democràcia», ha dit, i ha recordat que la normativa «ve del franquisme» i que, en qualsevol cas, «demostra que Espanya és el país de la UE que està cooperant menys per aclarir aquest escàndol» i que «la compareixença de la directora del CNI seria per posar-se a riure si no fos per plorar». «Jo crec que deu haver confirmat moltes de les sospites dels diputats d’aquesta comissió que fa estona que pensen que Espanya no vol cooperar perquè no volen que se sàpiga el que ha passat», ha afegit. 

Espionatge al Govern

Notícies relacionades

Pegasus: una «fallada clamorosa» va propiciar la infecció dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles

Un xoc i moltes espines

A més de la directora del CNI, durant l’audiència dedicada a Espanya també hi han intervingut com a convidats el periodista Ignacio Cembrero, l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, l’expert en ciència computacional Gregorio Martín i Juan Jesús Torres, secretari general d’administració digital. En la seva intervenció, Cembrero ha al·ludit a la suposada utilització de Pegasus per part del Marroc per espiar els mòbils de membres del Govern, com el president Pedro Sánchez i els ministres de Defensa i Interior. Ha dit que les explicacions donades fins ara per l’Executiu «no són creïbles» i ha lamentat que no hagin protestat davant d’Israel «com ho va fer el president de França Emmanuel Macron». Segons la seva opinió, l’anunci per part del Govern que alguns mòbils van ser piratejats respon «a una operació de política interior espanyola» que «coincideix amb l’esclat del Catalangate».

Van den Eynde ha denunciat per la seva banda el tracte judicial diferent que estan rebent els suposats casos d’espionatge del Catalangate i del Govern espanyol. «Hi ha vuit tribunals penals que gestionen dotzenes d’expedients relacionats amb el referèndum català. Després de mig any no hi ha cap tribunal a Espanya que hagi fet cap pas per portar a terme una investigació. Alhora el cas d’espionatge de les instàncies del Govern espanyol va a tota velocitat». Finalment, l’expert convidat, Gregorio Martín, ha valorat que «no estem científicament en condicions de dir que un telèfon ha sigut infectat pels nous sistemes d’espionatge» i que «no hi ha cap raó» per pensar que l’espionatge dels 18 independentistes catalans es va fer amb Pegasus.