Sánchez es carrega de raó al nomenar els dos magistrats al TC i se li escapa amb la seva elecció, per Ernesto Ekaizer

Aquest dimarts, González-Trevijano va esmorzar de bon matí –o dolent ja que un dels substituts és el seu– amb els noms de l’exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i l’exdirectora general d’Assumptes Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència entre el 2020 i el 2022, Laura Díez. A continuació, segons les fonts del tribunal consultades, tot just arribar al madrileny carrer de Doménico Scarlatti, va convocar el vicepresident, Juan Antonio Xiol, i li va transmetre que abans de convocar al Ple de validació en el qual els dotze membres del TC voten en secret sobre els noms cursaria, al rebre la comunicació oficial de la Moncloa transmetria la informació al president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo. 

Per cortesia institucional no es donaria un termini peremptori, però se sobreentén que ha de ser breu perquè els noms dels dos candidats del CGPJ s’uneixin als dos del Govern i els quatre nous magistrats siguin sotmesos a la votació del Ple. En principi hi ha un ple ordinari previst per al 22 de desembre. En el CGPJ aquests nomenaments estan deliberadament bloquejats almenys des del 13 de setembre –data legal que s’haurien d’haver nomenat els quatre magistrats amb mandat caducat des del 12 de juny passat– per l’acció dels vocals conservadors amb el suport del Partit Popular. Aquest dimecres es reuniran Álvaro Puerta i José Luis Ballestero, progressista i conservador, per seguir la interminable negociació. Els progressistes volen que es convoqui un Ple extraordinari immediatament i no esperar a Nadal.

Sense objeccions

Aquest pacte entre González-Trevijano, conservador, i Xiol, progressista, va ser presentat com un fet consumat al Ple del TC, que estava anteriorment convocat. Fonts del tribunal van desmentir l’artifici de tensió que mitjans vinculats al «sindicat judicial i mediàtic» van difondre poc després de la reunió. «La veritat és que ningú va posar cap objecció a la comunicació al CGPJ. És més el Ple va aprovar diverses sentències que són a la cua», va assenyalar una font a EL PERIÓDICO. «La notícia de la tensió és fer una informació, no donar o transmetre una informació al públic», va afegir. «El debat no ha començat», va dir un altre magistrat consultat. 

Si Pedro Sánchez va encertar en la decisió de nomenar els dos magistrats que tocava designar al Govern davant la barricada erigida per la dreta sense rendir-se a la seva tàctica dilatòria, segons van dir diverses fonts de diversos tribunals a aquest diari, en canvi la seva elecció pels noms dels nous magistrats ha creat una desviació cap a l’esvalot polític, i ha situat en segon pla l’aposta per nomenar ja, és a dir, abans del pròxim 6 de desembre, dia de la Constitució. 

«Fa tot l’efecte que una vegada avortat l’acord amb el PP a finals d’octubre, Sánchez ha decidit anar per lliure i nomenar qui li vingués de gust. Perquè en aquest pacte, hi havia consens a no nomenar en el CGPJ a ningú que procedís de la política. Amb aquest argument es va vetar Vicky Rosell, d’Unides Podem, que és directora per a la lluita contra la Violència de Gènere en el Ministeri d’Igualtat. Ara en canvi, el president ha optat per un exministre que ell mateix va cessar el juliol del 2021 i per una exdirectora general. Això després d’acusar Alberto Nuñez Feijóo en el Senat el 22 de novembre passat d’haver nomenat «un militant del Partit Popular al capdavant del TC mentre governaven», en al·lusió a Francisco Pérez de los Cobos, el magistrat que va presidir el tribunal de garanties entre el 2013 i el 2017, anteriorment militant del PP entre el 2018 i 2021. 

Amb tot, el president repeteix amb els nomenaments en el TC, en rigor, l’experiència de nomenar Dolores Delgado a la Fiscalia General de l’Estat (FGE) el febrer del 2020 després de cessar-la com a ministra de Justícia. És a dir: un dels seus i de total confiança del PSOE. 

Precisament, el compromís de no incórrer mai més en un nomenament d’aquest tenor –de ministra o ministre a fiscal general de l’Estat– també estava contemplat en el pacte avortat entre Sánchez i Feijóo. 

Quatre o res

Fins a l’anunci d’aquest dimarts, el debat que presentava el «sindicat judicial-mediàtic» –la coalició de magistrats conservadors del Suprem, del CGPJ, el PP i diversos mitjans de comunicació– col·locava l’accent en no es pot substituir a González-Trevijano i Narváez si alhora el CGPJ no designa els altres dos caducats, Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol. En resum: o es renova un terç dels dotze, és a dir, quatre o res. 

Hi ha una sentència del TC que aclareix, per unanimitat, el que en el CGPJ (191/2016, 16 de novembre) quan un òrgan està en condicions de fer els seus nomenaments i l’altre no (tot i que en aquest cas és un veto deliberat inconstitucional el del CGPJ), el primer els ha de realitzar.   

El nomenar «és una potestat sens dubte, però també al temps, un deure ex Constitutione [des de la Constitució] amb termes traslladables aquí respecte de previsions legals relatives a la renovació d’aquest mateix Tribunal Constitucional». 

Però ara, amb l’alleujament de Sánchez, el debat es desplaçarà al perfil polític dels candidats en un ‘totum revolutum’, això és Espanya.

El principal perjudicat

El principal perjudicatEl principal perjudicat, en realitat, és el sector progressista que serà majoritari una vegada aprovats els quatre nomenaments, si s’aproven.  

¿Per què?  

«Un fenomen notable al llarg de la història, independentment del lloc o temps, és la recerca, per part dels governs, de polítiques contràries als seus propis interessos. Sembla que la humanitat es comporta pitjor a nivell de governs que en qualsevol altra activitat humana», assenyala la historiadora nord-americana Barbara Tuchman. I fa el següent test: «¿Per què en aquesta esfera, la saviesa, que pot definir-se com l’exercici del raonament partint de l’experiència, sentit comú i informació disponible, és menys eficaç i més frustrant del que hauria de ser. ¿Per què els responsables d’alts càrrecs sovint actuen en contra del que suggereixen la raó i l’interès propi? ¿Per què el procés mental intel·ligent sembla tan sovint inoperant?». 

Notícies relacionades

¡Nomeni ja els dos magistrats del TC! Carta oberta al president del Govern, per Ernesto Ekaizer

Conde-Pumpido i la frase amb la qual el persegueix la dreta judicial i mediàtica, per Ernesto Ekaizer

Això s’aplica, és clar, als nomenaments. Perquè, senzillament, els dos candidats del Govern hauran d’abstenir-se en molts assumptes en els quals hi ha recursos contra lleis del Govern. Campo, a més d’aprovar lleis en el Consell de Ministres també ha sigut diputat i ha votat al Congrés dels Diputats a favor d’elles. I això debilitarà en molts recursos del PP i Vox que s’han acumulat la majoria progressista.

Ara el CGPJ té la pilota a la seva teulada. I atenció, la dreta i els seus sindicat judicial-mediàtic tenen poder. Un sol vot arrencat al sector progressista en el Consell –per exemple el de la presumpta progressista Mar Cabrejas– poden donar-li la majoria per elegir el seu «propi» candidat –Pablo Llarena o l’heroi de l’ideòleg del CGPJ, del bufet Cuatrecasas, José María Macías– i, el que és més important també al «seu» progressista preferit: Pablo Lucas. La batalla ha entrat en una nova fase.