El nomenament pel Govern dels seus dos magistrats del TC posa en perill el funcionament del tribunal

El retard amb poca justificació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a l’hora de nomenar els dos magistrats del Tribunal Constitucional que li corresponen ha portat el Govern a nomenar-ne els seus sense esperar més en el Consell de Ministres d’aquest dimarts. Amb la seva designació, la pilota ha passat a la teulada del mateix tribunal de garanties, que ha de decidir com afronta la situació inèdita que viu, en la qual només es designarà la meitat dels magistrats que correspondria fer-ho en aquest terç. De moment la seva decisió passa per comunicar la designació de l’Executiu al mateix Consell per forçar-li a desbloquejar els nomenaments que li corresponen, van informar EL PERIÓDICO DE CATALUNYA fonts de l’alt tribunal.

En el Constitucional, reunit el seu primer dia de ple, que celebra cada dues setmanes, la notícia es va rebre amb cautela i amb intenció d’avançar el menys possible els seus pròxims passos. Un en fals pot complicar la presa de possessió dels designats per l’Executiu, els mèrits del qual (15 anys com a juristes de reconeguda competència) han de ser avalats en un ple del mateix tribunal; també, la pròxima elecció del president, lloc per al qual el progressista Cándido Conde-Pumpido es perfila com qui té més opcions.

Les fonts consultades assenyalen que, una vegada rebuda la comunicació oficial de Moncloa amb la designació, cosa que s’espera aquest dimecres, l’alt tribunal es dirigirà al més aviat possible al mateix Consell General del Poder Judicial, amb la intenció que procedeixi a realitzar els seus propis nomenaments, amb la qual cosa s’acabaria amb la inèdita i problemàtica situació sorgida de produir-se una renovació no per terços, com marca la Constitució, sinó per sisens. Per esperar el CGPJ, el tribunal de garanties podria no fer un altre pas fins després del 22 de desembre, quan està fixat el ple en el qual s’hauria de produir la designació pel Poder Judicial.

Canvi de situació

Des de la ruptura de les negociacions entre el Govern i el PP per renovar el mateix Consell, cosa que hauria permès que els dos magistrats que li corresponen fossin elegits pels nous 20 vocals, des del mateix Constitucional han sorgit veus que descartaven ja qualsevol tatxa d’inconstitucionalitat en la decisió de l’Executiu de designar els seus magistrats sense esperar l’òrgan de govern dels jutges. Sobretot, quan el nucli dur dels conservadors del Consell s’havia obstinat a impedir l’elecció dels dos que corresponen a l’òrgan de govern dels jutges amb la si més no poc creïble versió de no trobar candidat.

En aquest sentit, les fonts del Constitucional assenyalen que «la facultat del Govern de nomenar és independent de la del Consell, i no hi ha cap norma que estableixi que el Consell ha de nomenar primer», tot i que «durant 40 anys sempre s’hagin compassat els nomenaments per celebrar una presa de possessió conjunta, esperant, si era necessari, alguns dies o fins i tot setmanes». El problema és que «mai s’havia retardat un dels òrgans constitucionals uns quants mesos» i això fa que just sigui «difícil dir què pot passar».

Sense previsió

El Consell ha posposat al seu ple de desembre la designació dels dos magistrats que li corresponen, però l’ambient que es respira a l’òrgan no fa presumir que aquell termini, a diferència dels anteriors, sí que es compleixi. I el Constitucional tampoc pot allargar eternament la situació d’interinitat que li havia imposat l’actual president, Pedro González-Trevijano, i el vicepresident, Juan Antonio Xiol, en el sentit de no pronunciar-se sobre assumptes de pes fins la seva renovació.

Ara la qüestió està en com s’articula el relleu dels magistrats que van ser al seu dia nomenats pel Govern de Mariano Rajoy: el mateix president González-Trevijano i el magistrat Antonio Narváez, que seran substituïts per l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i la catedràtica Laura Díez. En el seu dia els primers van ser nomenats amb Xiol i Santiago Martínez-Vares; el mandat de tots quatre està caducat des del 12 de juny passat.

Confabulació

El relleu només serà possible si el ple del TC facilita ara la presa possessió als dos nous magistrats. Però existeix el temor que la majoria conservadora posi alguna trava per impedir el relleu, cosa que de primeres suposaria que la sensibilitat majoritària sigui la progressista. Per això hi ha qui en el mateix Constitucional vegi la situació amb cert escepticisme i la compari amb una espècie de cercle viciós.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Apunten que «el PP impedeixi la renovació del CGPJ, perquè té majoria. La majoria de vocals del PP, la del TC, on també té majoria. I la majoria del magistrats del PP impedirà també la presa de possessió dels nomenats pel Govern, per perpetuar en el càrrec els elegits pel Govern de Rajoy, caducats fa sis mesos», cosa que veuen com una espècie de «confabulació contra la Constitució»

A la composició actual del Constitucional també li falta un magistrat de la quota del Senat que substitueixi el conservador Alfredo Montoya, que va renunciar per malaltia, al no recuperar-se prou d’un ictus que va patir l’estiu del Constitucional també li falta un magistrat 2021.