Dolores Delgado: «Com a fiscal no he patit atacs de gènere, sí com a política»

És cert que en la Funció Pública està sent més accessible per a les dones. Un exemple, en la 60a promoció de fiscals el 74% són dones. Això no té correlació amb l’empresa privada. Però també és cert que, sent així la base, no ho és la cúpula, en què no es reflecteix aquesta àmplia representació de dones. Es va fent gradualment, tot i que no de pressa com caldria.

¿Quina és la solució?

Treballar en aquesta matèria. En els dos anys i mig en què vaig ser fiscal general de l’Estat vaig proposar, i me’n sento molt orgullosa, el nomenament de dones en càrrecs directius, en places discrecionals. Vaig nomenar 49 dones. D’aquestes, dues són els càrrecs més importants de la carrera fiscal, que són la tinenta fiscal del Tribunal Suprem i la fiscal en cap inspectora. L’índex de paritat en càrrecs directius va pujar del 38% al 46,34%. I en la junta de fiscals de sala (la cúpula de la carrera fiscal) es va passar del 23% de dones a un 38%. Som molt lluny, però és important seguir aquest camí; un camí que visualitzi que som moltes les que estem preparades i podem ocupar aquests càrrecs. Es pot avançar tenint en compte paràmetres d’igualtat. Per exemple, em vaig entossudir que es prengués en consideració en el currículum de les dones el temps de conciliació familiar i la maternitat, i no des d’un punt de vista negatiu.

¿És masclista la Justícia?

La necessitat de formar-nos en igualtat és important. ¿Per què? Perquè la perspectiva de gènere de vegades s’ha aplicat exclusivament en la violència de gènere, tenint en compte que la violència contra les dones és l’expressió de desigualtat més gran que hi pot haver, o en delictes contra la llibertat sexual. Ens fa falta una perspectiva d’igualtat i de perspectiva de gènere transversal en totes les matèries, des de la jurisdicció civil, la contenciosa administrativa i la laboral; la ciberdelinqüència, els delictes d’odi, els menors, entre d’altres. I tenir-la present en la formació. La igualtat ha de sentir-se i interioritzar-se. No utilitzar llenguatge sexista, per exemple, és molt important.

¿Creu que aquest suposat masclisme ha influït en l’aplicació de la llei del només sí és sí?

Qualsevol reforma que afecta el Codi Penal pot produir desajustos que donen lloc o a una integració o a una resposta a les situacions que es veuran afectades per la seva entrada en vigor. És una llei que és positiva i que no només recull la modificació en matèria de delictes contra la integritat sexual, sinó que toca altres matèries. Des de la Fiscalia General de l’Estat es va dictar un decret donant instruccions per unificar l’actuació en la revisió o no de les sentències. S’ha d’analitzar cas a cas i no d’una manera automàtica. Es rebutja una revisió estrictament aritmètica, i s’especifica que caldrà tenir en compte les dues regulacions per valorar. És moltíssim més lògic que una transposició automàtica d’una normativa o una altra.

¿Com a fiscal ha patit algun tipus de discriminació pel fet de ser dona?

Com a fiscal he hagut de fer sacrificis personals perquè quan vaig començar hi havia menys possibilitats per a les dones i per a les mares. Va ser una opció i s’havia d’anar obrint bretxa i camí. ¿Això és masclisme o no? Eren les circumstàncies del moment i el que hem de fer és que les dones que s’incorporen a la carrera trobin sortides professionals de conciliació. Durant un any i vuit mesos he sigut ministra de Justícia i política i allà sí que he sentit amb més força la condició de dona, perquè els atacs polítics sí que revestien un component de gènere. Sí que he sentit aquesta discriminació des de l’espai polític per ser dona. Indubtablement, he tingut atacs de gènere que un home no hauria tingut. Al llarg de 32 anys de fiscal no he tingut atacs de gènere per ser dona i sí que els he viscut en la política.

Notícies relacionades

Rosa María Virolés, magistrada: «No qualificaria la justícia de masclista, el que passa és que hi ha una tradició masculina»

Multimèdia | La lluita de les jutges contra el sostre de vidre

¿Produeixen atacs sexistes precisament les persones que han de donar exemple?

Els polítics tenen una gran responsabilitat perquè tenen influència i el que es diu des d’aquest àmbit pot millorar o empitjorar una societat. Necessitem que els nostres representants també col·laborin i que en la discussió política i la divergència de pensament es respectin unes línies vermelles. La igualtat passa per no utilitzar el gènere com una arma d’atac.