El TC descarta emparar Puigdemont pel suplicatori que Llarena va enviar a l’Eurocambra

La defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha recorregut tot allò recurrible davant totes les instàncies possibles. Si la setmana passada defensava davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) la improcedència del suplicatori concedit pel Parlament Europeu perquè el jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena prosseguís amb la causa oberta per la seva responsabilitat en el procés, aquest dimecres ha sigut el Tribunal Constitucional el que ha rebutjat el recurs interposat davant d’ell en el mateix sentit.

El tribunal de garanties espanyol descarta emparar Puigdemont i l’exconseller que el va acompanyar en la fugida, Toni Comín, contra la concessió de l’autorització per investigar-los penalment. Tots dos també van impugnar les interlocutòries successives que confirmaven aquesta primera resolució judicial i, així mateix, se sol·licitava plantejament de qüestió prejudicial sobre diversos extrems. Un dels últims moviments de la defensa de l’expresident ha sigut formular una nova petició de plantejament de qüestió prejudicial, associada a algunes qüestions suscitades en la vista davant el Tribunal General, amb seu a Luxemburg, que es va desenvolupar el 25 de novembre.

Anàlisi impossible

El ple del Constitucional no ha atès aquesta sol·licitud. Entén que, una vegada definit l’objecte del procediment d’empara, hi ha vicis processals que impedeixen entrar a conèixer des de les denúncies relatives fins a la vulneracions al·legades. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, considera que s’ha vulnerat el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, al jutge imparcial, a una resolució fundada en dret, de legalitat penal, a la llibertat ideològica i d’expressió, i al dret de reunió i de manifestació.

Però sí que desestima l’objecte principal de la demanda d’empara, centrada en la vulneració del dret a la immunitat parlamentària i a la lesió de l’article 14 de la Constitució que al·lega, per la tramitació de la petició de suplicatori a través del president del Tribunal Suprem i no del Ministeri de Justícia,

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El Constitucional considera que la sol·licitud de suplicatori, aïlladament considerada, no es pot entendre com una lesió als drets de l’exercici de la funció representativa, sinó com una institució garant constitucionalment reconeguda. Serà la concessió o denegació del suplicatori de l’acte (purament parlamentari i no jurisdiccional) la que afectarà la immunitat parlamentària, però això queda fora de l’empara i, a més, està pendent de resolució davant el Tribunal General de la UE.

El Constitucional tampoc aprecia que s’hagi acreditat un terme de comparació vàlid amb la cita del dictamen del Consell d’Estat per al·legar vulneració del dret a la igualtat i perquè el recurs perd la seva raó de ser amb el procediment seguit a Luxemburg.