Junts dona llibertat als candidats per pactar després de les eleccions municipals

La convenció municipalista que Junts celebrarà el 28 de gener, el mateix dia en què ERC celebra el seu congrés, pretén ser una exhibició de força del seu desplegament territorial. L’objectiu és acabar l’any amb 450 alcaldables proclamats –just aquest divendres es consagrarà Gemma Geis com a candidata de Girona– i arribar a confeccionar més de 800 llistes. Per a això, el partit fa mesos que treballa per aconseguir absorbir el màxim de dirigents del PDECat i evitar, a través de pactes, que candidats d’un mateix espai competeixin en diferents llistes. «Cal ser generosos per teixir aliances», ha dit Saldoni, que ha posat Igualada o Calella com a exemples.

Cada municipi té la seva pròpia idiosincràsia i, per això, Junts deixa clar que els seus candidats podran treballar «amb llibertat» i autonomia tant a l’hora de pactar després de les eleccions –avís a navegants especialment en el cas de Barcelona– com per encarar amb accent propi les directrius que es donin des de l’àmbit nacional. «Els municipis no són uniformes», ha argumentat Saldoni, que sí que ha puntualitzat que en el cas dels òrgans supramunicipals tindran «prioritat» els acords amb segell independentista. En tot cas, ha afegit, «res estarà prohibit». No hi ha, doncs, cap veto de partida perquè es repeteixi el pacte de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona del qual sí que ha renegat la presidenta del partit, Laura Borràs.

El lema ‘Gent de debò’ busca deixar enrere el pes de les xarxes socials, on un sector del partit és especialment actiu, per centrar-se en la proximitat dels candidats amb els veïns del seu municipi. «Les xarxes són un barri més, però no ho poden englobar tot. Cal entrar a les cases amb un porta a porta», ha defensat Saldoni, que considera que el partit té per davant el repte de consolidar la seva marca «trepitjant territori» per explicar el seu projecte.

Més enllà de Barcelona, a Junts li preocupa el «buit important» que pateixen a l’àrea metropolitana, on el 2019 es van quedar sense representació a grans ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat o Sant Boi. «És un objectiu prioritari tornar a tenir presència», ha posat èmfasi Saldoni. Per a això, han posat en marxa un grup encapçalat per Toni Morral, responsable a Junts de l’àrea metropolitana i pluralitat ideològica, per dissenyar una estratègia específica.

Junts manté absoluta discreció sobre quan Xavier Trias oficialitzarà que està disposat a presentar-se com a candidat a Barcelona. Davant els focus i també entre bambolines, tots els dirigents donen per fet que així serà i argumenten que tampoc necessiten anar amb presses perquè no es tracta d’algú que tingui el repte de donar-se a conèixer, sinó que ja gaudeix d’una àmplia popularitat. De cara a la convenció del 28 de gener, la formació argumenta que vol tenir el màxim de candidats escollits, però no aclareix si això inclou l’exalcalde.

La precampanya de tres mesos també està dissenyada perquè tant els exconsellers del Govern com el secretari general, Jordi Turull, i la presidenta de Junts, Laura Borràs, guanyin presència als municipis per donar un reconeixement als candidats. L’estratègia està dissenyada per treure partit de la «pluralitat» interna en funció de les necessitats de cada població. «Tindran un paper principal», ha ressaltat Saldoni. El partit es mobilitza en bloc ens unes eleccions que són, també, una prova de foc per a la seva cohesió.