La dreta vol nomenar en el CGPJ el seu candidat al TC i el seu «progressista» preferit, per Ernesto Ekaizer

La pressió, per tant, es concentra ara en el sector conservador, amb uns vocals que van anar elegits el 2013 –¡fa onze anys, reflex de la majoria absoluta del Govern de Mariano Rajoy!–, i han executat l’ordre del PP de bloquejar la renovació des del desembre del 2018 –¡el 2023 farà 10 anys que van ser nomenats per 5!– davant el ple ordinari mensual, previst per al 22 de desembre. Tot i que l’ordre del dia es confecciona el divendres anterior a cada ple, en aquest cas el divendres 16, fonts judicials consultades asseguren que el president Rafael Mozo ja pensava proposar el punt dels nomenaments.  

«Progovernamental»

El grup conservador s’ha mantingut ferm des del 8 de setembre passat en la seva negativa a proposar candidats. El sector progressista en va proposar d’entrada cinc. El conservador, zero. Però ja des del principi aquest sector va imposar la norma al contrari i va aconseguir que, finalment, els progressistes reduïssin el seu candidat, després de votar internament, a un: el magistrat de la Sala Tercera (contenciosa administrativa) del Tribunal Suprem, José Manuel Bandrés. Al saber-se el nom de la proposta formal del grup progressista, fa algunes setmanes, el grup conservador va començar a atacar la figura del magistrat, titllant-lo de «progovernamental».  

I dimecres passat, quan el portaveu del sector progressista, Álvaro Cuesta, li va dir al seu homòleg José Antonio Ballestero que continuava sent l’única proposta, la reunió no va superar els cinc minuts. Ballestero li va demanar que ho tornés a consultar. Dijous, Cuesta i el seu grup el van ratificar: Bandrés. A continuació, aquest divendres 2 de desembre Ballestero va enviar un missatge als seus col·legues: «En aquestes circumstàncies en el ple del dia 22 es faran les propostes que cada vocal consideri convenient i cadascú votarà els candidats que consideri oportú, sense previ consens sobre la idoneïtat i oportunitat dels candidats proposats». 

«Sembla que per als conservadors es tracta d’una cosa inacceptable, i això que no han posat cap candidat sobre la taula. Volen salvar la cara i culpabilitzar-nos de la falta de consens», va assenyalar Álvaro Cuesta a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. 

El CGPJ històricament tria magistrats del Tribunal Suprem per al TC. I per més detall, magistrats de la Sala Tercera, la West Point de la magistratura, com solia anomenar-la Carlos Lesmes, de la mateixa especialitat, per qui el dret penal sempre ha sigut una branca menor. Se suposa, per tant, que la «idoneïtat i oportunitat» està associada directament al nom del candidat. 

¿Quin és el missatge si Ballestero ho hagués de dir clar com l’aigua, per exemple, en el llenguatge del llavors portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó quan va explicar al seu grup que era formidable posar Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Suprem, en la presidència del CGPJ, el 18 de novembre del 2018, perquè suposava controlar «la Sala Segona des de darrere»? 

¿Que no hi haurà manera d’escollir els dos candidats amb aquest sistema de votació? 

Es necessiten 11 vots ara per tirar endavant els candidats, després que Lesmes tirés la tovallola.  

Els conservadors en tenen 10. Per tant, n’haurien de pescar 1 en el sector progressista que en suma 8 si s’inclou el vocal Enrique Lucas, nomenat pel Partit Nacionalista Basc (PNB). 

Com que a la llista original de 5 presentada pel grup progressista hi havia el magistrat Pablo Lucas, de la Sala Tercera, el responsable d’atendre les intervencions telefòniques i entrades a domicili per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) des del 2009 fins al 2024, Ballestero i els seus col·legues van ordir un pla. ¿Per què a banda del candidat de la dreta no s’elegeix el candidat Lucas pels progressistes?  

En altres paraules, escollim un «propi» i el nostre progressista «preferit». 

El mestre d’aquest sistema va ser Lesmes. Ho va fer amb magnificència quan va crear el lloc de vicepresident del Suprem i hi va posar un magistrat del sector progressista –Ángel Juanes–, perquè, entre altres coses, era amic personal seu. Però el càrrec no tenia contingut. Però la utilització de la marca progressista era rendible. 

L’interès de Pablo Llarena

Entre els «propis» es contempla algú que fins fa un mes manifestava no tenir cap interès per anar al TC: Pablo Llarena. Ara se sap que no és per indiferència sinó perquè la seva dona, la magistrada Gema Espinosa, era candidata a vocal del CGPJ i Llarena no volia perjudicar la seva carrera. Però ara que ja no es renova, hi està interessat. 

Però, fonts judicials consultades assenyalen que no tots els vocals conservadors estan per aquest perfil. Dos, Juan Manuel Fernández i Juan Martínez Moya, els anomenats Juanes, s’inclinen per tornar a la tradició de nomenar un magistrat de la Sala Tercera en la persona del seu actual president, César Tolosa. 

En aquesta elecció del dia 22, que ningú encerta a pronosticar el seu desenllaç, tenint en compte el guirigall que suposarà votar sense un pacte previ, hi ha una segona derivada: condicionar la pròxima presidència del TC. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La majoria conservadora del tribunal de garanties passarà a una majoria progressista. Amb els dos nous nomenaments, el sector progressista passa a tenir 6 magistrats. Si del CGPJ sortís el que normalment s’esperaria, els progressistes passarien a ser 7 magistrats, mentre que els conservadors serien 4. En aquest grup s’havia d’integrar un cinquè magistrat a substitució d’Alfredo Montoya, que és elegit pel Senat, i que depèn dels vots del PSOE, garantits en l’avortat pacte Sánchez-Feijóo. 

Els conservadors volen Lucas precisament perquè tenen expectatives que un cop renovat el TC, quan es faci la votació per elegir president i vicepresident, el seu progressista «preferit» no votarà per Cándido Conde-Pumpido. Els conservadors ordeixen la presidència per a María Luisa Balaguer, la seva progressista «preferida».