Un jutge investiga pagaments d’empreses de l’Ibex a CDC a l’inici del procés

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz està investigant diversos contractes i pagaments realitzats entre 2009 i 2011 per les empreses d’Ibex Telefónica, Gas Natural i Repsol, a la productora audiovisual catalana Triacom, implicada en el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El magistrat va ser l’instructor del ‘cas 3%’ sobre el suposat pagament de comissions a l’extint partit a canvi d’adjudicacions de serveis i obres, causa que està pendent de judici. Arran d’aquelles indagacions, Pedraz va obrir una peça separada sobre Triacom, que considera una altra possible via per canalitzar fons cap a CDC.

El magistrat té sobre la taula tres informes realitzats conjuntament pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, en què detalla una sèrie d’operacions econòmiques efectuades en els anys anteriors a l’inici del procés entre Triacom (dirigida per l’exgerent de TV3 Oriol Carbó) i Telefónica, Gas Natural i Repsol (aquesta última a través de la seva fundació), així com la concessió per part de la Generalitat de crèdits i ajudes presumptament anòmals a l’esmentada productora. El conveni de la Fundació Repsol va ser firmat pel que era el 2009 el seu vicepresident, l’exconseller d’Economia Jaume Giró.

Un dels protagonistes principals que figura en aquests negocis és l’empresari David Madí, ex alt càrrec de CDC que va ser mà dreta d’Artur Mas (president de la Generalitat quan es van realitzar els contractes i pagaments sota sospita) i que a finals del 2013 va fitxar per Telefónica com a assessor, càrrec que va mantenir durant tres anys. Segons els informes, Madí hauria actuat com a nexe d’unió, per exemple, en la concessió a Telefónica i a altres empreses del sector de contractes promoguts pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), l’organisme públic que gestiona els serveis informàtics i de telecomunicacions de la Generalitat.

A preu «desorbitat»

L’informe policial sobre la relació entre Telefónica i Triacom, de 139 folis més annexos, relata que, el juliol del 2010, Telefónica va acudir a Triacom per a dues comeses concretes: d’una banda, assumir el patrocini de la sèrie titulada provisionalment ‘Jo vull ser’, i d’altra banda, la producció de dos vídeos corporatius, un sobre la nova seu (l’anomenada Torre de Telefónica) i un altre sobre el Campus Universitas de Telefónica. Per aquest encàrrec, Telefónica es va comprometre a abonar 2.950.000 euros (IVA inclòs).

El compromís es va materialitzar en cinc pagaments efectuats per Telefónica entre l’octubre del 2010 i el novembre del 2011. Tanmateix, els Mossos i la Guàrdia Civil afirmen que «no hi ha constància de la realització» de la sèrie ‘Jo vull ser’ (no es va formalitzar cap contracte entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Triacom) i dels vídeos només se’n té notícia d’un, el de la nova seu. Respecte al vídeo del Campus Universitas, argumenten els agents, «no ha quedat demostrat que s’hagi creat, produït ni realitzat», sobretot «quan no sembla justificada» la seva necessitat. I, segons l’opinió dels dos cossos policials, el preu fixat per tota aquesta tasca és «desorbitat». En cap moment Telefónica va reclamar a Triacom els diners i l’operadora de telefonia «va ser objecte de regularització», cosa que dona a entendre que va regularitzar davant Hisenda els 2,9 milions d’euros.

El punt de partida

La mateixa Agència Tributària va informar en un altre procediment judicial que el contracte de Telefónica «sembla ser el punt de partida per a la comptabilització de factures falses», ja que «la distribució temporal» dels cobraments a aquesta companyia «coincideix» amb els pagaments de Triacom a determinades empreses per treballs també suposadament no realitzats.

Les empreses que van percebre diners de Triacom estaven dirigides per Juan Manuel Parra (Hispart, Audiovisual Exit i Estéreo Rent, que són proveïdores de CDC), David Madí (Nubul Consulting, IKI CAT XXI i ICAT Desenvolupament), el cunyat d’Oriol Carbó (Emocional Base) i un altre empresari. Les policies remarquen que, en aquella època, Madí era «cap de la campanya» de CDC, i que Parra va declarar al jutjat que, per indicacions de l’exconseller Germà Gordó, havia facturat a Triacom per treballs de campanya electoral realitzats per a CDC el 2010. Madí ja ha sigut condemnat a 14 mesos de presó per emetre factures falses, però encara no ha sigut imputat a l’Audiència Nacional pel cas Triacom.

Mossos i Guàrdia Civil conclouen que els pagaments de Telefónica podrien respondre a «operacions subjacents» amb la «suposada finalitat de satisfer l’interès de persones i empreses a través de tres vies», amb una possible «finalitat d’obtenir una contraprestació econòmica que s’hauria materialitzat amb l’adjudicació de contractes promoguts pel CTTI a Telefónica». Els agents precisen que, «com a nexe d’unió», figura Madí, «persona d’influència en Catalunya», i situen Triacom «com l’instrument necessari per amagar la veritable finalitat dels pagaments» efectuats per Telefónica.

Les tres vies

La primera d’aquestes vies, detalla l’informe, seria l’import total percebut per les empreses de Madí, que va ascendir a 441.965 euros. La segona, els pagaments realitzats a les societats de Juan Manuel Parra (que ja va ser condemnat pel ‘cas Palau’) per sufragar la campanya electoral de CDC i la quantitat de la qual va ser de 885.000 euros. I, finalment, l’abonament d’1,6 milions d’euros per part de Triacom a altres empreses instrumentals del seu administrador, Oriol Carbó, amb el suposat objectiu de «treure el pagament d’impostos». La suma de tots aquests desemborsaments és de 2.972.374 euros, «quantitat relativament pròxima» als 2.950.000 euros abonats per Telefónica, recalquen els investigadors.

La influència «i referència» de Madí, «a través de la seva trajectòria política» a CDC i, per tant, en l’Administració pública catalana, quedaria reflectida, segons els informes, amb la formació dels contractes subscrits per una de les seves empreses, Nubul Consulting, i Telefónica per a l’assessorament de consultoria estratègica «de més alt nivell». En aquest sentit, els Mossos i la Guàrdia Civil revelen que, a més de Telefónica, Nubul també va formalitzar contractes amb T-Systems ITC Iberia (731.205 euros, entre 2011 i 2013) i Idra Sistemas (203.000 euros, en les mateixes dates), entitats que igualment van ser adjudicatàries de contractes promoguts pel CTTI.

El CTTI va iniciar un macroconcurs per donar resposta al nou model de gestió TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) el 27 d’octubre del 2011, utilitzant com a procés el denominat «diàleg competitiu», que atorga un «ampli marge de maniobra» al licitador per escollir les empreses participants en el concurs. Telefónica i les seves filials van ser els més beneficiats, amb la concessió, l’any següent, l’agost del 2012, de quatre contractes que van ascendir a gairebé 640 milions d’euros.

Les indagacions

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

Sobre aquest concurs del CTTI, la Sindicatura de Comptes va detectar «multitud d’irregularitats», entre les quals que Carles Flamerich, que era director general de Telecomunicacions de la Generalitat, va participar en totes les fases del procediment fins al seu tancament, malgrat que havia estat vinculat fins a un any abans a Concatel Vanture Team, firma que havia treballat per a Telefónica, alhora que era, des de l’abril del 2012, president d’una sectorial de CDC. Els cossos policials també vinculen Madí amb el grup Concatel, ja que va ser conseller de Vanture ESS fins a nou dies després de l’adjudicació dels serveis. La Sindicatura recull diverses irregularitats administratives.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va obrir el 2016 una investigació per aclarir si el CTTI va afavorir empreses a fi d’implantar «estructures d’Estat» a Catalunya. Entre les adjudicacions sospitoses n’hi havia una que va ser concedida a Telefónica, T-Systems i altres empreses del sector. La Fiscalia de Barcelona, per la seva banda, va rebre un informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre la presumpta connivència per modificar unes clàusules per beneficiar Telefónica «amb la intervenció d’un càrrec de CiU», a fi d’«influir irregularment en l’adjudicació». La fiscalia, en aquest cas, va decidir no obrir una investigació de tipus penal.