Els Mossos i la Guàrdia Civil detecten irregularitats en subvencions de la Generalitat a la productora Triacom

Els investigadors revelen que Triacom es va veure beneficiada, durant el període 2010-2016, de subvencions per un import de 348.525 euros, atorgades mitjançant «concurrència competitiva» per l’ICEC, una entitat dependent de la Conselleria de Cultura, per les dues primeres parts de la sèrie d’animació ‘Bubble Bip’ i el documental ‘El cas dels catalans’. Les partides sobre la sèrie d’animació van ser fiscalitzades mitjançant dues auditories, mentre que, en el cas del documental, va ser la productora la que va entregar a l’ICEC les factures i justificants de pagament, al no ser exigible una auditoria.

A Triacom, a més, se li va atorgar una altra subvenció de 300.000 euros per a la tercera part de ‘Bubble Bip’, tot i que al cap de pocs dies de la finalització del període màxim per justificar les despeses, hi va renunciar i va reintegrar el 50% de l’import rebut com avançament. D’aquesta manera, l’ICEC va acceptar la renúncia, tot i que en la resolució no consta ni data, ni firma, ni registre d’entrada. L’informe policial destaca que l’ICEC va adjudicar les subvencions per concurrència competitiva (se selecciona partint d’una comparació entre sol·licituds), «si bé s’aprecia un control lax de les quantitats econòmiques atorgades».

«Presumible mala praxi»

Els agents argumenten una «presumible mala praxi» de la productora audiovisual en l’«ús de subvencions públiques» respecte als altres 300.000 euros d’ajuda per la tercera part de ‘Bubble Bip’ i la seva posterior renúncia. Els investigadors afirmen que aquesta maniobra va ser «perjudicial», ja que possiblement es va deixar fora altres potencials adjudicataris. Per als Mossos i la Guàrdia Civil, la gestió que va fer l’ICEC «no es va correspondre amb una bona administració de l’erari públic» en aquest cas, si es té en compte que els 150.000 euros avançats van estar en poder de Triacom des del 29 de juliol del 2016 fins al 8 de setembre del 2017. És a dir, més d’un any, i ni tan sols van generar interessos de demora ni cap sanció.

La productora audiovisual investigada també va ser beneficiària de dues subvencions més, per un import total de 125.000 euros, atorgades de forma directa per part de la Conselleria de Presidència per l’edició i comercialització de l’obra ‘Història de Catalunya’. Així, es van firmar dos convenis, un el 2013 i l’altre el 2014 entre les dues entitats per donar una cobertura jurídica. En aquestes dates, encara era soci d’Oriol Carbó a Triacom Jaume Roures, propietari de Mediapro, que havia sigut confundador de l’empresa i es va vendre les accions el juny del 2015.

Els investigadors consideren que en els pressupostos destinats a subvencions de la Generalitat no figuren subvencions nominatives atorgades a Triacom, per la qual cosa, segons el seu parer, el Departament de Presidència no les hauria d’haver concedit per adjudicació directa, sinó per concurs públic. La firma dels convenis, segons la seva opinió, «s’hauria utilitzat per evitar la concurrència pública».

En aquest sentit, l’informe recorda que Teresa Prohias, que llavors era directora dels serveis de Presidència de la Generalitat, va justificar que «les característiques del projecte i les condicions en què es desenvolupava» no feien possible un concurs públic. El secretari general de Presidència aleshores, Jordi Vilajoana, ho va corroborar. Els policies apunten que no té «cap sentit» que altres empreses, professionals i acadèmics no poguessin fer aquesta feina.

Pocs treballadors

L’atestat incideix que Triacom compta amb «pocs treballadors» a la plantilla, i fins i tot en alguns exercicis no n’ha tingut, per la qual cosa «difícilment podia executar els contractes de què ha sigut adjudicatària». En alguns casos va ser necessari, concreta l’informe, «externalitzar» les tasques o ser fetes directament per Mediapro, que sí que disposava de prou recursos. «El principal actiu que hauria mostrat aquesta empresa (Triacom) ha sigut la influència d’Oriol Carbó i el seu soci constituent, Jaume Roures, per captar contractes de la televisió pública catalana», assenyala l’escrit, en què els agents ressenyen que la principal font de negoci de Triacom és TV3.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Entre el 2010 i el 2019, els ingressos d’aquesta societat van puajr a 32 milions d’euros. Entre les operacions societàries ressenyables que apareixen al Registre Mercantil figura, el 2013, segons els policies, que Triacom va repartir 1,5 milions d’euros en dividends entre els socis fundadors, és a dir, Roures i Carbó, una operació «que no s’ha pogut relacionar amb cap fet ressenyable».

Diners d’anada i tornada

En un arxiu amb extensió Excel confiscat a Oriol Carbó s’aprecia, segons afirmen els investigadors, com Triacon li va pagar tres factures a Mediapro en el primer trimestre del 2014 per gairebé 1.397.000 euros. Tanmateix, en el segon semestre es fa una rectificació, tornant a Triacom l’import de les dues factures més grosses per més per 1.123.000 euros. És a dir, al final, Mediapro va percebre per la feina de producció només els 274.355 euros de la primera factura. Els agents qualifiquen Carbó d’«home de palla» o «testaferro». «L’estructura empresarial amb què ha comptat Triacom», conclouen, «difícilment hauria obtingut els contractes i les subvencions públiques de què ha sigut adjudicatària», i si ha sigut així ha sigut per la participació d’uns òrgans «presumptament parcials».