El Suprem rebutja el recurs del Parlament contra l’anul·lació de la credencial de Pau Juvillà

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs del Parlament contra l’acord de la Junta Electoral Central que el 20 de gener va deixar sense efecte la credencial del diputat de la CUP Pau Juvillà per la concurrència de la causa d’inelegibilitat sobrevinguda prevista en la Llei Orgànica del Règim Electoral General per haver sigut condemnat per sentència per desobediència, tot i que encara no fos en ferm.

El Suprem recorda sobre això que el 14 de desembre de 2021 la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar Juvillà a la pena de multa de tres mesos amb una quota diària de 12 euros i inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern i administració, siguin en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per temps de sis mesos, per considerar-lo responsable d’un delicte de desobediència.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

La Sala explica que ja ha abordat i resolt qüestions similars a les plantejades en el recurs, relatives a l’aplicació per la Junta Electoral Central de l’esmentat article 6.2 de la LOREG que indica que són inelegibles «els condemnats per sentència, tot i que no sigui en ferm, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes previstos en la legislació penal». L’article 6.4 afegeix que «les causes d’inelegibilitat ho són també d’incompatibilitat». 

El tribunal reprodueix la seva jurisprudència en aquests casos, que recolza la competència de la Junta Electoral Central per declarar la inelegibilitat sobrevinguda d’un diputat i, a més, descarta que això vulneri el dret a l’accés i permanència en el càrrec públic del parlamentari, «ja que la causa d’inelegibilitat i incompatibilitat establerta és un element de la configuració legal del dret de participació política» previst a la Constitució «que, com és sabut, reconeix i garanteix aquest dret amb els requisits que garanteixin les lleis; requisits que, en la seva configuració de les condicions d’elegibilitat i incompatibilitat, han de ser efectius».