Cònsols honoraris: ¿qui són els sis peons de Putin a Espanya?

L’empresari Pedro Mouriño és cònsol honorari de Rússia a Galícia des del 2020, segons ha explicat ell mateix. El juny del 2021, va obrir les oficines a Vigo. És conseller delegat i fundador de l’empresa d’inversió IberAtlantic. Entre altres qüestions, es dedica a l’atenció de ciutadans russos residents a Galícia i a la promoció econòmica i cultural de Rússia. L’any passat, va intentar aconseguir un acord entre el Fons Rus d’Inversió Directa i la farmacèutica Zendal, amb seu a O Porriño (Pontevedra), per comercialitzar i produir la vacuna Sputnik a Espanya. També hi va haver contactes amb la Comunitat de Madrid, però el seu projecte va xocar amb l’Agència Europea del Medicament.

Milita al PP i en la seva època de joventut va ser vicepresident de l’EDS, l’organització d’universitaris d’aquest partit. Es defineix com a «molt amic» de l’expresident del PP Pablo Casado i va ser precandidat a unes primàries del PP a Santiago de Compostel·la el 2008. És comentarista del canal de televisió Russia Today (RT), amb el qual el Govern rus difon els seus missatges en l’esfera internacional. Va exercir com a observador internacional en el referèndum sobiranista del 2014 a Crimea i en unes eleccions a Ucraïna. En els últims mesos ha rebut amenaces.

El seu nom va aparèixer en els ‘Papers de Pandora’, un treball del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) per la seva vinculació amb la compra d’una vila a Belize per a Antonio Oburu, directiu de la petrolera estatal guineana. Mouriño assegura que només va assessorar un client. Sobre les critiques a la Rússia de Vladímir Putin, afirma que «hi ha gent que s’ha quedat anquilosada a l’URSS» i que el «règim és homologable als països de caràcter occidental», alhora que titlla el partit del president «de conservador», tant en l’àmbit econòmic com en el social.

A les Balears, el cònsol honorari de Rússia és promotor i va ser director general d’Interior del Govern autonòmic, alcalde de la localitat de Campos i fundador de l’ONG Infants del Món, que durant dècades s’ha encarregat de portar a les illes nens d’orfenats russos, a passar les seves vacances, molts d’ells víctimes de la catàstrofe nuclear de Txernòbil. Per aquesta tasca, el mateix Putin el va distingir el 2018 amb l’Ordre de l’Amistat, que reconeix la tasca de les persones estrangeres que treballen per millorar les relacions amb Rússia. En l’acte va estar acompanyat del seu fill adoptiu rus i campió paralímpic de vela, Sergi Roig.

L’abril passat, el cònsol honorari va anunciar que continuaria en el càrrec almenys durant el temps que duri la guerra d’Ucraïna. El seu motiu: no deixar desatesos els prop de 2.000 russos censats a l’arxipèlag. El consolat està obert des del 2017. Mesos enrere, al ser preguntat per la situació d’Ucraïna, Roig va admetre: «Putin m’ha decebut. No és tonto, però s’ha arribat a una situació que és desastrosa».

A Andalusia, la Federació Russa està representada des del 2010 per aquesta empresària i compta amb oficines a Sevilla, Màlaga i Marbella. Morell ja fa anys que està al capdavant del consolat honorari. En una entrevista a ‘Diario de Sevilla’ va assegurar que el seu pare, quan era petita, els desafiava a una aposta: «Ens donava X pessetes a qui trobés una notícia positiva sobre Rússia als diaris. Mai vam guanyar. I ara faig el mateix amb els meus fills. Seguim igual». Aquesta empresària sevillana dedicada al suro i l’agroalimentació va prendre el testimoni del seu pare, Héctor Luis, quan va morir el 2008. «El meu pare va ser el primer cònsol honorari de la Federació Russa a Espanya. A l’Expo 92, sent president de la Cambra de Comerç de Sevilla, va conèixer una delegació de Rússia molt interessant. Va tenir un enamorament sobtat, es va enamorar de Rússia i va veure el potencial que tenia aquest país».

El cònsol honorari de Rússia a les Canàries compta amb dependències a Tenerife i Las Palmas. En els últims mesos ha tingut problemes judicials per qüestions personals. El març passat, Parada va confirmar que tenia coneixement dels incidents que han patit una trentena d’empresaris russos establerts a les illes després de la guerra d’Ucraïna, alhora que va aclarir que el seu càrrec «no té res a veure amb el Govern de Rússia», ja que «els cònsols honoraris som gairebé com una ONG. Resolem alguns tràmits dels ciutadans d’un determinat país al lloc on ara resideixen, però poc més».

A les Canàries hi ha empadronats poc més de 4.000 ciutadans russos, dels quals 3.508 figuraven, a 31 de gener del 2021, residint a la província de Santa Cruz de Tenerife (majoritàriament a Adeje i Arona) i 640 a la de Las Palmas. Així consta en les estadístiques oficials. Ara bé, des del Consolat Honorífic de Rússia a les Canàries s’estima que hi puguin haver establerts a l’arxipèlag entre 8.000 i 9.000 ciutadans d’origen rus.

Un altre cònsol honorari de Rússia a Espanya, segons la pàgina web de l’ambaixada russa i el llistat que figura en la del Ministeri d’Exteriors, és a Burgos. Pedro Ballvé, que va ser president de l’empresa Campofrío, l’empresa fundada pel seu pare, fins al juliol del 2017. Va començar venent menjar per a gossos a domicili a La Moraleja. El 1952, quan va desaparèixer la cartilla de racionament a Espanya, el seu pare, José Luis Ballvé, va fundar Campofrío. L’expansió internacional d’aquesta empresa va venir de la mà de l’ara cònsol honorari. La seva vinculació amb Rússia deriva, probablement, d’aquesta expansió internacional de Campofrío, que compta amb 30 plantes repartides en diversos països, com Rússia.

Aquest empresari del sector immobiliari és el cònsol de Rússia a València. Va ser director gerent de l’Institut Tecnològic de la Construcció AIDICO, que pertany a la Xarxa d’Instituts Tecnològics del País Valencià, la Federació Espanyola d’Entitats d’Innovació i Tecnologia i la Xarxa Espanyola d’Instituts de la Construcció. Contactat per un periodista col·laborador del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ), Congost va explicar que la seva relació amb Rússia va començar arran dels viatges que va fer a aquest país per temes de recerca i desenvolupament. Va ser l’ambaixador qui li ho va proposar, tot i que van trigar tres anys a donar-li l’autorització. Assegura que s’acabava de jubilar i el consolat honorífic li anava bé com a entreteniment i per fomentar relacions. «Coneixes molta gent, és bonic», recalca. Prefereix no parlar de la guerra d’Ucraïna.