Els 4 eixos de l’acord entre Govern, sindicats i patronal per als pressupostos del 2023

L’acord contempla garantir l’execució de la totalitat dels imports consignats en el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), que per al 2023 és de 680 milions d’euros. D’altra banda, s’acorda garantir que, en el marc dels espais de governança del PNI, es realitzarà la supervisió de l’execució dels programes i línies fixades en l’Acord del Pacte Nacional per a la Indústria, a fi d’assegurar el compliment dels objectius i l’execució dels recursos anualitzats fins al 2025, per un import total de 3.270 milions d’euros.

De forma complementària, s’intensificaran les tasques d’atracció de fons europeus per maximitzar els recursos disponibles per a les grans transformacions i l’impuls que requereix la indústria catalana, i es garantirà el desplegament efectiu de l’Oficina de Gestió Empresarial i la Finestreta Única Empresarial.

D’altra banda, es comprometen a impulsar el suport a la internacionalització de les empreses catalanes, mitjançant l’augment, fins als dos milions d’euros, de les ajudes a les empreses, a més de la creació d’una nova partida de dos milions d’euros d’ajudes directes per a la posada en marxa de les polítiques d’internacionalització, a través dels seus plans de promoció empresarial a l’exterior.

Les parts acorden desenvolupar concertadament l’eficiència i la qualitat de les polítiques d’ocupació enfortint el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), mitjançant l’execució del pressupost estimat per al 2023 de 595 milions d’euros. Aquest ha de garantir l’eficiència i una dotació de personal i de recursos suficient per facilitar l’orientació, intermediació i qualificació que reclamen el teixit productiu i les persones treballadores, especialment les que fa més d’un any que es troben en situació d’atur, així com els col·lectius prioritaris.

El Govern i els agents socials es comprometen a aprovar, durant el 2023, el primer ‘Informe general de prospecció quadriennal’, que ha de servir com a fonament per incrementar l’oferta de places de formació professional a Catalunya i perquè aquesta s’ajusti a les necessitats de la demanda. A més, acorden que el Govern destini 14,5 milions a garantir que l’increment de places del curs 2022-2023 es manté en el curs 2023-2024, amb la creació d’almenys 257 nous grups. I, per al curs 2023-2024, duplicar el nombre de persones orientadores als centres de formació professional del sistema i optimitzar els recursos existents.

D’altra banda, es pacta augmentar la dotació pressupostària de l’Agència de Formació i Qualificació de Professionals de Catalunya, passant d’1,2 milions d’euros del pressupost del 2022, fins als 3,1 milions d’euros per a l’any 2023, i destinar 1,1 milions d’euros a dotar el Consorci de Formació Continuada de Catalunya (Conforcat).

Les dues parts acorden actualitzar l’IRSC (indicador de renda social de Catalunya) en un 8% fins a prop dels 615 euros/mensuals. Aquesta actualització seria la primera des de l’any 2010 i situaria l’IRSC a nivells superiors al de l’IPREM, l’equivalent a escala estatal. L’IRSC és la referència per valorar la situació de necessitat i, per tant, condiciona tant l’accés a diverses prestacions socials com la seva quantia. Aquesta revisió provoca un augment de les necessitats financeres d’uns 144 milions d’euros, que procedeixen majoritàriament de la translació de l’IRSC als imports percebuts per la ciutadania en concepte de renda garantida de ciutadania (RGC).

A més, es pacta instar l’Estat que traspassi a la Generalitat la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV), i estudiar la progressivitat negativa del RGC a mesura que s’incrementin els ingressos del treball, amb un guany retributiu net, per als beneficiaris del RGC que faci un determinat temps que ho són.

En un altre ordre de coses apareix la voluntat d’afavorir la participació laboral dels fills de menys de 26 anys, no comptabilitzant, o comptabilitzant parcialment, els seus ingressos, i de mantenir el compromís clar per l’enfortiment del sistema públic de salut de Catalunya i de les seves polítiques públiques. En concret: augmentar la partida pressupostària del Departament de Salut, i prioritzar especialment la dotació destinada a la provisió de serveis en l’àmbit de l’atenció primària i en les condicions dels professionals del sistema.

Finalment, consensuen instar l’Estat a recuperar i consolidar el finançament addicional amb motiu de la covid-19, com la via més immediata per fer front al seu infrafinançament crònic.