Protesta contra el Govern

L’ANC clama a mig gas contra la reforma del Codi Penal amb el suport de Junts i la CUP

La marxa va reunir 10.000 persones, segons l’organització, i va recórrer el tram entre el pla de Palau i la plaça de Sant Jaume entre cors de suport a Carles Puigdemont

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Manifestació mida de butxaca de l’ANC per protestar per la reforma del Codi Penal. Res a veure amb les multitudinàries mostres de força de les diades ni tan sols amb altres concentracions dominicals de petit format. Potser la data triada, en meitat d’un pont-aqüeducte tampoc hi va ajudar. El cert és que els manifestants, representants polítics de Junts i oradors van anar a totes a criticar ERC (esbroncada més d’una vegada), per haver negociat i acordat la derogació del delicte de sedició i l’augment de la pena mínima per a les condemnes de delictes de desordres públics agreujats.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, present en l’acte junt amb el secretari general de la força, Jordi Turull, va assenyalar abans de l’inici que «tots els demòcrates» havien de fer front units contra aquesta reforma, en sibil·lí atac cap a qui l’ha negociat. «Faig una crida a totes les forces independentistes perquè anem juntes contra aquest atemptat als drets humans. S’està treballant perquè les esmenes que presentem a la redacció del delicte comptin amb el suport de totes les forces progressistes i, per descomptat, independentistes», ha afirmat la presidenta de JxCat

I és que la Diada de fa menys de tres mesos va sancionar de manera definitiva la ruptura interna de l’independentisme i, en certa forma, va anticipar la del Govern, que arribaria tot just un mes després. La d’aquest dimarts és la primera manifestació que organitza l’ANC després de la sortida de Junts del Govern, un bon termòmetre per calibrar quin equilibri de forces mantenen els agents polítics i socials del sobiranisme. Mig centenar d’associacions van secundar l’acte (que va portar per lema ‘Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos’) contra la reforma del Codi Penal, en especial la nova tipificació de «desordres públics agreujats», però entre les quals no es troba Òmnium Cultural, que, si bé comparteix part de la protesta, tem que la manifestació pugui tenir un efecte encara més divisor.

Més enllà de la guerra de xifres, l’ANC en va donar la seva, 10.000 participants, l’observació directa del moment de l’inici de la manifestació, a les 12.08, marcava un pla de Palau ple al seu tram viari, és a dir, el passeig de Colom, i buit a les dues places que el flanquegen.

El motiu formal de l’acte és la reforma del Codi Penal que promou el Govern de Pedro Sánchez pactada amb ERC. I tan cert és que el desacord, en alguns àmbits amb aquesta reforma, ja explica la manifestació per si mateixa, com que pesa a l’ambient que, si no hagués sigut aquest el motiu se n’hauria buscat un altre. Hi ha ganes en alguns sectors de l’independentisme, entre els quals es troba el sector borrasista de Junts, d’intentar posar contra les cordes ERC i de fer visible un presumpte aïllament, amb la cantarella que la tàctica d’Esquerra de negociar amb el Govern de Sánchez no només no produeix avanços en matèria nacional, sinó que, fins i tot, deriva en passos enrere, com és el cas del Codi Penal.

No hi ha problema, com va explicar la presidenta de l’ANC, divendres, amb la derogació del delicte de sedició. Sí amb els desordres «agreujats», especialment perquè, respecte a l’encara vigent, la pena mínima, en cas de condemna, passa d’un a tres anys, cosa que, per si sola, ja portaria l’empresonament dels que fossin trobats culpables. Només els que superen els dos anys de condemna es veuen forçats a ingressar a la presó. Segons va explicar la mateixa Feliu en l’acte, la nova tipificació penalitza i deslegitima l’1-O.

A més, segons el manifest de l’ANC, la reforma incorpora el «concepte subjectiu d’intimidació», del qual la presència o no en un presumpte delicte quedarà a la interpretació de «la policia, del fiscal i del jutge i obre la porta, encara més, a les arbitrarietats. A més, amb la reforma, argüeix l’Assemblea, «no només es generaran condemnes per participar en «desordres públics» sinó que també es condemnarà les persones que els jutges considerin que han proposat o provocat que es cometin desordres públics, i fins i tot si es creu que conspiren per portar-los a cap».

Desgastar Aragonès

Notícies relacionades

La derivada de tot l’anterior és la voluntat de desgastar un Executiu, el d’ERC, que compta amb l’aliment només de 33 diputats al Parlament i que, a ulls dels independentistes més radicals, està traint els principis bàsics del moviment, que no és un altre que anteposar la secessió a qualsevol altre element. La mateixa negociació sobre la derogació de la sedició i, encara en marxa, la reforma sobre malversació ha sigut entesa, per aquests sectors, com una jugada per servir els mateixos interessos dels republicans mentre que, per l’altre costat, amb els desordres agreujats es castiga la base de la mobilització.

Junts va acudir a l’acte alliberat de la cotilla que li suposava clamar contra ERC sent dins del Govern. Una cotilla no gaire rígida, es pot dir, d’acord amb el que s’ha vist i sentit, no només en la Diada, sinó també en l’acte del cinquè aniversari de l’1-O. El pols al carrer arriba, a més, en plena negociació pels Pressupostos de la Generalitat. Unes converses a quatre bandes, en què JxCat mira de collar les rosques a ERC, a la qual recorda sempre el seu exigu aliment parlamentari. Borràs, abans de la manifestació, va refusar vincular les dues qüestions.