El ‘magne’ bloqueig del Tribunal Constitucional en un acte d’estat fallit

Tan clar ho té Núñez Feijóo que aquest dimecres, l’endemà, va explicar el caràcter estratègic del seu bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Perquè el PP intenta «protegir el poder judicial d’un Govern que vol controlar la justícia i polititzar-la». Segons va explicar a Onda Cero al periodista Carlos Alsina, «a Sánchez li interessa el Tribunal Constitucional, no el CGPJ».

És a dir, incomplir la Constitució, que obliga a renovar a termini els òrgans com el CGPJ o el TC, és un mitjà que justifica l’objectiu per la maldat de Pedro Sánchez. Està clar que, si bé Núñez Feijóo pot ignorar que ‘1984’, la novel·la de George Orwell, va ser escrita entre 1947 i 1948, això no li impedeix difondre fal·làcies similars a les denunciades per l’escriptor i periodista indobritànic.

Reunió els pròxims dies

Al despatx de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, dimarts passat 6 de desembre, les autoritats esperaven l’arribada del president del Govern. Quan va arribar, va saludar tothom i es va adreçar a Pedro González-Trevijano, president del TC, i Rafael Mozo, president en funcions del CGPJ. Sánchez va balbucejar, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, que la situació creada era complicada i que s’havia de trobar una solució. Mozo va apuntar que el 22 de desembre el CGPJ celebrarà un ple en què s’abordarien els nomenaments dels dos magistrats pendents del TC. Mentrestant, González-Trevijano va sermonejar: «S’ha de complir la legalitat». Els dos presidents van acordar reunir-se els pròxims dies.

En l’acte, González-Trevijano, sense poder fer com era habitual un tàndem amb Carlos Lesmes, que va preferir marxar, va haver d’escoltar les paraules de Batet, que sens dubte anaven ben carregades. «Els problemes que puguin tenir els òrgans constitucionals no només procedeixen del que ells mateixos poden fer sinó també, de vegades, del que facin amb ells», en una gens velada referència al PP.

Precisament: González-Trevijano va rebutjar el dimecres 30 en el ple del TC convocar, a petició certificada del Govern i tres magistrats, el ple per verificar els dos nomenaments del Govern 48 hores abans (Juan Carlos Campo i Laura Díez). Segons l’article 4 del reglament d’organització, estava obligat a fer-ho. Però va fugir cap endavant, cap al ple del CGPJ del 22 de desembre. El cas és que un dels dos nous magistrats substitueix González-Trevijano, nomenat el 2013 per Mariano Rajoy i amb mandat vençut des del 12 de juny del 2022.

Si González-Trevijano va ignorar la sol·licitud del Govern de convocar el ple, no se li va escapar a l’escoltar les paraules de Batet que la seva la negativa a citar el ple de verificació també afecta qui és la parella de Batet, el magistrat i exministre de Justícia Juan Carlos Campo.

Al seu torn, Mozo afronta també una situació problemàtica perquè els vocals conservadors, amb el suport extern del PP –segons ha admès Núñez Feijóo aquest dimecres–, mantenen el seu bloqueig, sota la fórmula de vetar el magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, José Manuel Bandrés, avalat, al seu torn, per Mozo, del sector progressista.

Solució en cinc minuts

La resolució de la crisi no exigeix més de cinc minuts. Si els conservadors proposen un candidat del Tribunal Suprem –cosa que continuen sense fer–, i els progressistes Bandrés, el tema queda solucionat. Perquè aquests últims mantenen la seva fidelitat al pacte del 8 de setembre de no posar cap objecció a un candidat del Suprem dels conservadors. El problema és que aquests, amb el suport del PP, volen nomenar-ne un «propi» i un magistrat de la seva corda però amb vestit progressista.

Però és González-Trevijano qui està amb una pedra a l’estil Sísif a l’esquena. Ho ha confiat tot al 22 de desembre, camuflant el seu incompliment de la llei al rebutjar el ple de verificació.

Si no hi ha nomenaments i en el ple de verificació el seu vot és contrari a l’admissió dels dos magistrats del Govern, provocaria un conflicte constitucional inèdit i irresoluble. Perquè el TC és l’òrgan encarregat de resoldre els conflictes entre els òrgans constitucionals Govern-CGPJ-Parlament, però no hi ha ningú encarregat de resoldre els conflictes entre el Govern i el TC si aquest es nega a donar possessió als magistrats proposats pel Govern. És un conflicte major inèdit que ja està alimentant el TC.

El dimecres 30, el president del TC va dir que havia escoltat a la majoria i s’hi alineava, tot i que sense cap votació.

Però la seva manera de computar no reflecteix la realitat. Perquè hi ha un empat. Es vota de menys a més, segons l’antiguitat. Cinc progressistes (Balaguer, Conde-Pumpido, Sáez, Xiol i Montalbán) a favor de donar el plàcet a la presa de possessió, contra cinc conservadors en contra (Narváez, Enríquez, Martínez-Vares, Arnaldo i Espejel).

Desfer l’empat

I en aquest punt de l’empat, qui vota últim és González-Trevijano. No vol arribar a aquesta situació. Perquè amb el seu vot es negaria la possessió del magistrat que l’ha de substituir. Seguiria en el seu càrrec perquè s’hauria votat a si mateix, una situació èticament i estèticament impossible. Hauria, doncs, de votar a favor del plàcet. Però la pressió del sindicat mediaticojudicial és molt forta.

I després, si el PP guanya les pròximes eleccions generals, ¿on quedaran les seves expectatives personals?

Notícies relacionades

L’estratègia de la dreta judicial i mediàtica per dissuadir el Govern de nomenar els dos magistrats del TC

La desjudicialització i les esquerdes del monolitisme en el Tribunal Suprem, per Ernesto Ekaizer

En fi, el president del TC es troba sol i davant el perill per una pressió del sindicat que intenta torejar no sense balbotejar.

La seva aposta, segons fonts consultades, és que el CGPJ el tregui del dilema, convocar el ple de verificació i portar-hi els quatre candidats al TC per donar llum verda.