El lucre personal, pedra angular de la reforma de la malversació que preparen el PSOE i ERC: 5 claus

A grans trets, la reforma del Codi Penal del 2015 va ampliar el delicte de malversació de cabals públics per incloure els conceptes d’apropiació indeguda i administració deslleial. D’aquesta manera, es podia perseguir amb més facilitat a qui no es lucrés directament, però disposés dels diners públics per a finalitats que no fossin les pressupostades. Fins aleshores, la malversació s’entenia com una sostracció indeguda de diners públics, per a la qual era necessari demostrar la intenció d’obtenir un lucre personal o per a tercers. Amb el canvi del 2015, també es considera malversació el perjudici del patrimoni administrat, tot i que no redundi en benefici propi. La reforma va suposar elevar les penes per als casos en què el perjudici al patrimoni superi els 250.000 euros: d’un màxim de 8 anys de presó es va passar a un màxim de 12 anys. La sentència del procés, per exemple, va considerar acreditat que l’import a què es va donar un ús irregular va superar «àmpliament» els 250.000 euros.

La gran incògnita d’aquesta negociació es resoldrà, a tot estirar, aquest divendres, quan expira el termini per presentar esmenes a la reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició. Per les declaracions públiques de dirigents d’ERC, tot apunta que l’esmena dels republicans anirà dirigida a rebaixar les condemnes màximes per a aquells que no s’hagin lucrat personalment amb els diners malversats. Si el canvi es limités a revertir la reforma del 2015, les penes màximes per a casos de desviació de fons públics sense lucre personal tornarien a ser de 8 anys. Esquerra també vol acotar millor l’abast del tipus penal perquè, segons Junqueras, la sentència del procés els va condemnar per una «malversació per pensament», és a dir, tot i que el perjudici públic no s’hagi demostrat de manera efectiva.

Diversos dirigents independentistes s’enfronten encara a penes de presó a l’estar acusats de malversació o prevaricació. Els primers beneficiats per la reforma podrien ser el diputat d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó. Tots dos estan pendents de ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva «participació activa» en els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O. 28 càrrecs més o excàrrecs del Govern estan processats pels delictes de malversació, desobediència, falsedat i prevaricació. En paral·lel, hi ha obert un procés penal per la internacionalització del procés en el qual hi ha implicats l’exconseller Raül Romeva, l’exsecretari de Govern Víctor Cullell i l’exsecretari del Diplocat Albert Royo. I, per descomptat, els exlíders del procés fugits a l’estranger, com l’expresident Carles Puigdemont i la número dos d’ERC, Marta Rovira, també podrien veure rebaixades les acusacions i les hipotètiques condemnes.

La reforma del delicte de malversació obligarà a revisar centenars de sentències en les quals es va condemnar per aquest delicte, perquè el mateix Codi Penal, la Constitució i la jurisprudència europea obliguen a traslladar a tots els condemnats qualsevol modificació normativa que sigui més beneficiosa per a ells. Ara bé, les hipotètiques rebaixes de pena dependran de la redacció de l’esmena, que ERC mira de blindar per evitar els efectes indesitjats que ha tingut la llei del ‘només sí és sí’. Entre altres sentències, caldria revisar la dels eros d’Andalusia, la del cas Nóos i la de la primera època de la trama Gürtel, que va condemnar el PP com a partícip a títol lucratiu. El cas més recent, i que genera més suspicàcies per ser un exdirigent del PSOE, és el de l’expresident andalús José Antonio Griñán, pendent de complir 6 anys de presó per malversació i prevaricació. Va ser condemnat per canalitzar subvencions públiques per a prejubilacions en eros fraudulents i ajudes arbitràries a empreses, però sense benefici personal.

Espanya té actualment la forquilla més alta de penes per malversació, fins a 12 anys de presó, perquè inclou el delicte d’administració deslleial. A França, Itàlia i el Regne Unit, la pena màxima és de 10 anys de presó, com als Estats Units. A França està tipificat com a delicte de desviació de fons públics. A Itàlia està diferenciat del delicte d’apropiació indeguda. I al Regne Unit, la posició de confiança compta com un agreujant. Alemanya, que considera la malversació un «delicte financer», té la forquilla més baixa, fins a 5 anys.