Reforma del Codi Penal
El Govern planteja un nou delicte de corrupció per compensar la reforma de la malversació
ERC ultima amb la Moncloa la mitigació de les conseqüències de l’1-O mentre el PSOE i Podem impulsen el càstig a l’enriquiment no justificat dels càrrecs electes i matisen els desordres agreujats
S’ha d’ampliar el focus per entendre, en el seu conjunt, l’embolic de propostes d’esmenes a la reforma del Codi Penal presentades pel PSOE, Podem i ERC. Perquè totes són fruit de negociacions creuades i, també, de la necessitat que té cada una de les parts de justificar les seves apostes davant els seus. Després de la derogació de la sedició, la reforma de malversació es preveu d’alt voltatge. Sobretot amb l’alè al clatell de l’efecte no volgut que ha tingut l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’. Si el que persegueixen els republicans és que no sigui aplicable a l’organització de l’1-O, el que pretén el Govern és que no se li retregui que la desjudicialització promesa als independentistes avança en detriment de la lluita contra la corrupció. ¿Com? Amb la creació d’un nou delicte d’«enriquiment il·lícit» per als càrrecs públics que no justifiquin un increment patrimonial que superi els 250.000 euros. La dreta ja s’ha llançat a la jugular de Pedro Sánchez, amb l’amenaça d’una moció de censura inclosa.
Els interessos creuats entre les dues parts han sigut escenificats de forma simultània. ERC ha presentat un text per acotar la definició de la malversació i deixar fora de la seva interpretació que es destinessin recursos públics per a l’1-O. Es tracta, afirmen, de desfer la reforma del PP del 2015, d’eliminar els conceptes «arbitraris» que es van introduir –apropiació indeguda i administració deslleial– perquè la malversació no serveixi per «perseguir» l’independentisme, sinó per castigar amb les mateixes penes que fins ara qui es lucri o propiciï el lucre de tercers. També qui, sense que hi hagi enriquiment, faci un «ús particular i aliè a la funció pública», un article, el 432 bis, que argumenten que es recupera del codi de 1995 amb un màxim de 3 anys de presó i que no seria aplicable als organitzadors del referèndum perquè es refereix a qüestions com, per exemple, l’ús indegut d’un cotxe oficial o altres eines de què disposen els representants públics.
Salvaguardar les aparences
Si una cosa incomodava ERC és ser ells mateixos d’entrada qui plantegin un text que proposi penes de presó –tot i que sigui una rebaixa– per als condemnats per l’1-O o dirigents com Josep María Jové i Lluís Salvadó, amb judici pendent per malversació i prevaricació, perquè entenen que el que van fer no és punible i l’objectiu ha de ser acostar-se a l’amnistia. Una altra cosa, admeten, és el que s’acabarà acordant. Les negociacions amb el PSOE han pivotat fins ara no en la despenalització de l’ús de fons per a l’1-O, sinó en una reducció de penes. Així doncs, s’haurà de veure com queda finalment redactat l’article que fa referència a la malversació sense lucre i que els republicans defensen que tampoc ha de servir per beneficiar dirigents com l’expresident andalús José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó pel cas dels eros.
Aquesta mateixa defensa ha fet el PSOE, que ha assegurat que Griñán no s’estalviarà la presó amb la reforma. Conscient que l’esmena d’ERC atiaria el foc del PP, Vox i Ciutadans, el portaveu parlamentari del PSOE, Patxi López, i el president del grup d’Unides Podem, Jaume Asens, han comparegut al mateix temps que es registrava el text dels republicans per reivindicar el seu ferm compromís en la lluita contra la corrupció i negar que fos un moviment per blanquejar la iniciativa dels republicans catalans.
Sobre el nou delicte, han explicat que servirà per actuar contra els càrrecs públics que durant el seu mandat i els cinc anys posteriors s’enriqueixin de més de 250.000 euros i no siguin capaços de justificar la procedència d’aquests diners. Les penes de presó aniran d’entre 6 mesos i 3 anys, inhabilitació d’entre 2 i 7 anys i multes econòmiques de fins a tres vegades el que s’han enriquit per als que no acreditin un enriquiment desmesurat al final de la seva funció pública.
A més d’aquesta esmena, i derivat també de la negociació amb ERC, el Govern ha posat sobre la taula, com va avançar Podem, un retoc dels desordres públics agreujats –que s’inclouen després d’eliminar la sedició– amb la mirada posada en les reclamacions dels moviments socials i que planteja suprimir la referència al càstig a les persones que ocupin edificis o oficines sense haver fet ús de la violència. A aquest filó s’acullen també els republicans, pressionats per Junts, la CUP i entitats com l’ANC, que plantegen la reducció de la pena mínima, del tipus agreujat –que va de 3 a 5 anys– a 1 any. I amb el Codi Penal obert en canal i la polèmica ja oberta, socialistes i morats han plantejat la creació d’un nou delicte per als empresaris que incompleixin la legislació laboral de manera reiterada i dues esmenes que obligaran el Consell General del Poder Judicial a desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional.
Les amenaces de la dreta
Sense cap sorpresa, tot just haver-se conegut els plans del Govern, el PP, Vox i Cs s’han llançat a criticar el Govern de coalició. La portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, ha anunciat que estudiaran presentar recursos d’inconstitucionalitat a la norma i ha denunciat que aquests moviments serveixen «a l’únic objectiu d’entregar el Codi Penal a aquells de qui depèn Pedro Sánchez».
Notícies relacionadesVox i Ciutadans no només han carregat contra el Govern de coalició, sinó que han aprofitat per desgastar el PP. Tant Santiago Abascal com Inés Arrimadas han enarborat la bandera de la moció de censura, malgrat que no tenen els números perquè fructifiqui, i han pressionat els conservadors a fer aquest pas. De moment, el líder de Vox ha volgut anar per davant d’Alberto Núñez Feijóo i ha anunciat que començarà a buscar un candidat neutral i independent que lideri la moció de censura.
Serà dijous de la setmana que ve quan, si res es torça, la bateria d’acords entre el Govern i ERC quedi oficialment rubricada –a falta del predictible vistiplau del Senat– i a l’espera d’una posada de llarg en la reunió de la taula de diàleg abans que s’acabi l’any. Fins aleshores, les pressions d’uns i altres, internes i externes, no són ni seran poques.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Reis del boca a boca Restaurants de culte de BCN fora del radar dels ‘influencers’
- Una dupla especial "L’ego s’ha de deixar de costat"
- Aniversari. Nutrició esportiva Nutrisport celebra els 40 anys d’història amb una nova imatge
- Una baixa de pes Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal
- FUTBOL Guardiola renova fins al 2027 i complirà 10 anys en el City