El Codi Penal, obert en canal: d’acotar i castigar la corrupció a més protecció de la legislació laboral

ERC ha registrat aquest divendres l’esmena més esperada i que més expectatives ha generat: la reforma de la malversació perquè el delicte quedi acotat a quan hi ha lucre personal o a tercers i a quan, malgrat no produir-se un enriquiment, hi hagi un ús particular i aliè a la funció pública. L’objectiu dels republicans és definir la malversació de manera que no sigui aplicable a la destinació de recursos públics per organitzar l’1-O. Afirmen, de fet, que es tracta de desfer la reforma del PP del 2015 i eliminar conceptes com els d’«apropiació indeguda i administració deslleial», que consideren que es van introduir després de la consulta del 9-N per aplicar el delicte de manera «arbitrària» i amb l’objectiu de «perseguir i reprimir el moviment independentista».

Això sí, els republicans remarquen que aquest és el seu propòsit de màxims i que caldrà veure fins on està disposat a arribar el PSOE amb aquesta reforma. Tot i que entenen que, amb la seva proposta inicial, dirigents com Josep María Jové i Lluís Salvadó no podrien ser condemnats per malversació, les converses amb el PSOE han pivotat en una rebaixa de penes, de manera que s’haurà de veure com queda finalment el capítol de la malversació sense lucre.

El PSOE i Unides Podem han presentat una esmena per crear un nou article en el Codi Penal, el 438 bis, que persegueixi aquelles persones que han ocupat un càrrec públic i que hagin tingut un «enriquiment il·lícit» superior als 250.000 euros. En concret, el text registrat recull que les autoritats que durant la seva funció pública i en els cinc següents anys «hagin obtingut un increment patrimonial o una cancel·lació d’obligacions o deutes per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats», hauran de justificar la procedència d’aquests diners o s’enfrontaran a penes de sis mesos a tres anys de presó, multes econòmiques i inhabilitació.

Els dos partits del Govern també volen endurir el Codi Penal davant els incompliments reiterats de la legislació laboral. Així, amb una esmena que amplia l’article 311, volen establir penes de presó d’entre sis mesos i sis anys «a qui imposi condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la contractació sota fórmules alienes al contracte de treball o que les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa». Això serviria per condemnar aquells empresaris que, de manera reiterada, fan ús de falsos autònoms.

La proposició de llei registrada pel PSOE i per Unides Podem per derogar la sedició planteja que, al seu lloc, s’introdueixi un nou tipus de desordres públics agreujats que comporti penes màximes de presó de 5 anys. Aquesta figura actuarà contra aquells que atemptin «contra la pau pública» mentre existeixi «violència o intimidació» i siguin comesos per «una multitud que tingui un número, una organització i un propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic». ERC planteja la reducció de la pena mínima del tipus agreujat –que va de 3 a 5 anys– a un any i que en la definició s’inclogui que no només s’han de cometre actes violents, sinó que causin «lesions a les persones» o «danys a les propietats».

En la seva proposta «ideal» no fan referència al concepte d’intimidació i suprimeixen que es castigui la invasió o ocupació sense violència ni intimidació d’un domicili o edifici. No obstant, els republicans afegeixen una esmena subsidiària que reconeixen més «possibilista» i, per tant, amb més opcions d’arribar a un acord amb el PSOE i amb Podem. Aquesta manté les penes en casos d’«actes de violència o intimidació greus» sobre persones o coses quan s’obstaculitzin vies públiques o s’envaeixin instal·lacions o edificis «ocasionant un perill per a la vida o integritat física de les persones».

Fora ja del Codi Penal, l’Executiu de coalició ha registrat dues esmenes més per desbloquejar la renovació del Tribunal Constitucional. D’una banda, plantegen rebaixar la majoria necessària perquè el Consell General del Poder Judicial elegeixi els magistrats que formen el Constitucional de tres cinquens a majoria simple i imposa una sèrie de terminis perquè aquest procés es porti a terme en menys de dues setmanes. També proposen que no sigui necessari que l’elecció dels membres proposats pel Govern i pel CGPJ s’hagi de realitzar de manera conjunta.