Els barons amaguen les seves crítiques fins que el Govern aclareixi a qui afecta la rebaixa de penes

Amb Espanya en una setmana gairebé festiva, l’Executiu ha acabat de confirmar la seva implicació en una reforma del delicte de malversació, en paral·lel amb la supressió de la sedició, per acabar de temperar als tribunals el problema català. Una modificació exigida per ERC que el president del Govern, Pedro Sánchez, mai havia descartat. Però, malgrat la claredat de les seves paraules, molts al PSOE, fins i tot alguns ministres, pensaven que finalment l’aparcaria.

Aquesta convivència amb el sobresalt continu, que ja s’ha convertit en costum per als socialistes, manté els barons a l’espera que la Moncloa digui l’última paraula sobre a qui afectarà la rebaixa de penes per als casos de malversació en els quals no hi hagi lucre personal. Un canvi que ERC ha plasmat en una esmena a la iniciativa del PSOE i d’Unides Podem per substituir la sedició per un delicte de desordres públics agreujats i que els socialistes pretenen retocar ara perquè, al reduir els anys de presó, no passi el mateix que amb la ‘llei del sí és sí’: que els culpables de malversació vegin escurçat el seu temps a la presó.

El propòsit d’ERC és ajudar els condemnats, processats o investigats en el marc del procés, entre els quals es troben Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, però la impossibilitat d’acotar a aquest cas una reforma del Codi Penal obre la porta a reduir les penes d’altres acusats per malversació. Des del Govern s’assegura que això no passarà i s’insta a comprovar-ho aquest  dilluns, quan revelaran l’esmena transaccional en el text d’ERC.

«No beneficiar els corruptes»

Aquesta fórmula màgica perquè la modificació no es percebi com una rebaixa general, sinó només com un arranjament fet a mida dels independentistes, és el que manté en relatiu silenci els barons socialistes. La premissa bàsica per a la majoria és que no suposi una concessió en la lluita contra la corrupció política. Amb molts presidents en divendres de pont i sense agenda pública, el president del Principat, Adrián Barbón, va ser qui ho va expressar públicament amb tota claredat. «Jo estaré d’acord amb perseguir encara més la corrupció i castigar-la amb més duresa, però mai estaré d’acord amb aixecar la mà respecte als corruptes», va assenyalar.

Una declaració en la línia del que va expressar en els últims dies el secretari general del PSOE de Castella i Lleó, Luis Tudanca, que va demanar que qualsevol canvi «hauria de fer-se sense beneficiar els corruptes», i amb l’opinió d’autonomies com el País Valencià, on apunten també que la modificació de la malversació «no pot suposar un benefici per a la corrupció, sinó ser igual o encara més durs». Fonts del socialisme canari van defensar també que no es faci «ni un pas enrere».

Catalunya, fora del debat

Ara tots estan pendents de l’última paraula de la Moncloa. Només la portaveu del Govern de Castella-la Manxa, Blanca Fernández, va rebutjar de ple l’esmena d’ERC i que els independentistes es vegin afavorits per aquest canvi, i va recordar que la seva malversació es va basar a «finançar amb diners públics un referèndum il·legal amb el qual es pretenia legitimar un cop constitucional», un acte que «és corrupció, i de la greu». Aqueta opinió comparteix el president d’Aragó, Javier Lambán, que ha sostingut que «malversar és, en qualsevol de les seves modalitats, corrupció» i en el cas dels separatistes, «de manera agreujada».

Tant ell com Emiliano García-Page són els qui més clarament s’han posicionat en contra d’ajudar els independentistes, també amb l’eliminació de la sedició. Però el debat en la resta del partit pivota sobre com la proposta d’ERC pot beneficiar altres condemnats per corrupció. A Ferraz sostenen que si els barons no han alçat la veu és perquè el que s’ha presentat en el Congrés «va en la línia de no rebaixar penes», amb referència a una altra esmena del PSOE que planteja la creació d’un nou delicte d’enriquiment il·lícit per a aquells càrrecs públics que hagin obtingut un «increment patrimonial no justificat» superior als 250.000 euros.

Les línies vermelles del PSOE

Evidentment, això no provoca cap discussió en el partit, només les conseqüències de tocar la malversació. Però, sobre aquest tema, en la direcció socialista es mostren tan taxatius com a la Moncloa i afirmen que el portaveu parlamentari, Patxi López, ja ha explicat quines són les línies vermelles. López va afirmar que no acceptaran «cap proposta que vagi en benefici de condemnats o processats per corrupció» i que «tot ús irregular o arbitrari de fons públics» ha d’estar tipificat en el Codi Penal. «No donarem suport a cap retrocés en la lluita contra la corrupció ni res que tingui a veure amb la despenalització de l’ús indegut de fons públics», va recalcar.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

La discussió interna queda, per tant, congelada fins dilluns. Els barons, a excepció de Page i Lambán, van acceptar gairebé sense objeccions la supressió de la sedició al creure que no tindrà cost electoral perquè el marc d’eleccions autonòmiques i municipals serà només econòmic i per la convicció que la política de Sánchez a Catalunya, amb el gran símbol de la concessió dels indults, està resultant positiva. Es van regirar encara més quan va entrar en vigor la ‘llei del sí és sí’ i la rebaixa de condemnes que ha comportat, motiu pel qual van clamar per una rectificació. Aquest malestar amb els efectes del projecte d’Irene Montero es manté intacte, a l’espera que es realitzin els retocs que recentment, i per primera vegada de manera clara, va anunciar el president.

Però la malversació són paraules majors. Alguns barons han conquerit les seves autonomies amb dures crítiques als excessos del PP i qualsevol concessió davant la corrupció és un tret polític al peu. El Govern assumeix els beneficis a l’independentisme però demana calma en la resta de casos. Almenys fins dilluns. Sí que deixen clar que ni tan sols ajudarà l’expresident de la Junta, José Antonio Griñán, malgrat els dubtes d’alguns juristes.