Joan Carles I: ¿tornar amb el triomf pírric de la immunitat 2012-2014 a Londres o no tornar-hi?

¿Què farà Joan Carles I amb la seva victòria parcial a Londres que li ha donat la protecció d’immunitat davant els fets denunciats per la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein (presumpte assetjament amb entrades, el maig-juny del 2012, a les seves cases de Londres, Mònaco i Suïssa)? ¿Es plantejarà visitar Madrid amb ocasió, per exemple, del seu 85è aniversari, el pròxim 5 de gener del 2023, el tercer que passaria desterrat als Emirats Àrabs Units, on està establert des del 4 d’agost del 2020?

La Cort d’Apel·lacions del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les li ha donat la protecció de la immunitat que demanava al guanyar el recurs contra el jutge Matthew Nicklin que li havia denegat en la sentència del 24 de març del 2022.

Però és un triomf pírric que ni tan sols ha portat els seus advocats a llançar les campanes al vol. El bufet anglès Carter Ruck remarca en un comunicat un punt que no està a debat, a saber, que la sentència de dimarts passat 6 de desembre assenyala que la Sa Majestat «nega emfàticament que hagi estat compromès o hagi dirigit qualsevol assetjament [a Corinna] i rebutja les seves acusacions com a falses».

Però això es diu sempre. El o la demandant acusa i el demandat rebutja els càrrecs. Perquè s’està debatent no el fons dels fets, sinó la forma o el fur. En aquest cas la immunitat. Cal destacar que el tribunal aclareix, després de descriure els terribles presumptes fets de la persecució i assetjament, que l’emèrit nega emfàticament els fets, és el formalisme típic que se sol fer.

És que les conductes d’assetjament no han començat a ser examinades pel jutge Nicklin precisament per l’apel·lació de Joan Carles I, que pot ser la primera d’unes quantes, en matèria de qüestions prèvies. La immunitat 2012– 18 de juny del 2014 (abdicació) n’ha sigut la primera. Però la seguiran dues més: la sol·licitud de declinatòria de jurisdicció basant-se, argüeix la defensa de l’emèrit, en l’«amistat» del Regne Unit amb Espanya, perquè l’assetjament sigui enjudiciat en tribunals espanyols, d’una banda; i la impugnació de la manera en què els advocats de Corinna van comunicar la demanda el 29 de desembre del 2020.

És a dir: per WhatsApp al telèfon mòbil de l’emèrit, ja instal·lat a Abu Dhabi, un aparell en altre temps molt freqüentat per trucades entre Joan Carles I i Corinna.

Actes atribuïts a l’Estat

Referent a la immunitat, l’argument del Tribunal és que per més abusius o il·legals que poden ser el seguiment dels agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), destinats pel general Félix Sanz Roldán a vigilar Corinna (i l’entrada als seus domicilis al Regne Unit, Mònaco i Suïssa), les esmentades accions formaven part d’actes d’Estat.

«Un Estat sòlid pot actuar a través d’individus, siguin empleats o agents de l’Estat» assenyala la sentència del 6 de desembre passat.

I remarca: «Allà on aquesta persona actua a títol aparentment oficial o sota el color de l’autoritat, les accions en qüestió seran atribuïdes a l’Estat. La immunitat d’Estat respecte d’aquestes persones és fonamental per al principi de la immunitat d’Estat».

Segons detallen els tres jutges del Tribunal, «la conducta al·legada en aquest cas inclou operacions de vigilància encoberta, que és la clàssica missió d’un servei d’intel·ligència de l’Estat. No hi ha res en la demanda original que recolzi la conclusió que va ser la simple amistat entre el director del CNI i Joan Carles I el que va permetre a aquest últim aconseguir les operacions encobertes i d’altres de les quals se n’adona»

Per tant, si s’arribés a provar l’assetjament amb proves –que haurà d’examinar el jutge Nicklin– això no importa. Perquè hauria sigut un acte d’Estat oficial, executat sota el «color de l’autoritat». En aquest cas de qui era cap d’Estat sobirà (Joan Carles I) i el director del CNI (Sanz Roldán).

Preparant el retorn

Aquesta immunitat no es recorrerà, tot i que es podria fer, davant el Tribunal Suprem, perquè els advocats de Corinna volen entrar a les proves i a un possible judici una vegada que siguin superades les altres dues qüestions prèvies apuntades.

Però no són pocs els juristes a Londres segons els quals hi ha bases sòlides per a una apel·lació.

«La regla normal és que el cap d’Estat és immune només quan exerceix la seva autoritat en actes d’Estat, inherents a la seva funció. ¿Enviar un espia o uns quants als domicilis de Corinna és un acte inherent del Govern? Això no ho han abordat. I s’han equivocat», assenyala a EL PERIÓDICO una font jurídica rellevant al Regne Unit, que prefereix mantenir el seu nom en reserva. «Però com que no es recorrerà la sentència davant el Tribunal Suprem ens quedarem amb aquesta decisió errònia», va afegir en una conversa després de conèixer la sentència.

Notícies relacionades

El Tribunal dona immunitat parcial al rei Joan Carles contra Corinna perquè va actuar amb Sanz Roldán i el CNI en «funció oficial o pública», per Ernesto Ekaizer

Corinna al·lega que Joan Carles I es va negar a declarar els 100 milions en l’amnistia del 2012 i que Eulen va encarregar la seva persecució, per Ernesto Ekaizer

Amb aquesta victòria a l'estil de Pirros que convé no esmentar, en canvi no resultaria improbable que el cap de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI, Jaime de Alfonsín, torni a capgirar el futur de Joan Carles I. ¿Continuar mantenint-lo a 8.000 quilòmetres de Madrid? ¿Com es pot preparar el retorn tenint en compte que el procediment a Londres s’allargarà durant llargs mesos?

És a dir, aprofitar la disposició del seu hoste, l’amic Mohamed bin Zayed al-Nahyan, president dels Emirats Àrabs Units, i que continuï residint a la paradisíaca illa de Nurai, a vint-i-tants quilòmetres d’Abu Dhabi, i anar treballant el retorn, primer amb viatges intermitents, segons ho permeti la salut del desterrat.