Sánchez i Aragonès afronten l’últim tram dels acords de la desjudicialització

Però les dues parts coincideixen que el 2023 serà eminentment electoral i, per això, inhàbil en termes d’acords de gran calibre. A curt termini, socialistes i republicans tenen entre mans posar el fermall a una reforma de la malversació que és tot un maldecap per al Govern central. Més fins i tot que la sortida de la presó dels líders del procés o la derogació de la sedició, que donen per amortitzades en termes de repercussió en les urnes. Sobretot perquè el que no podria justificar és una revisió de sentències de condemnats per corrupció. Alhora, tant el PSOE com el PSC han defensat des del principi de la reforma del Codi Penal que no serviria per despenalitzar els fets de l’1-O.

Per això, tot i que el que busca ERC amb l’esmena és acotar la definició de la malversació perquè no sigui aplicable a l’organització del referèndum, el terme mitjà de les negociacions perquè hi hagi pacte se situa en una rebaixa de penes per al que entenen que va ser un «ús indegut de fons públics» sense que això vagi en detriment del càstig a la corrupció. El partit d’ Oriol Junqueras recorda que tot i que hagi votat els Pressupostos de l’Estat no es pot donar per fet que han perdut força negociadora perquè encara queden més de 4.000 esmenes al Senat, però admet que la rebaixa de penes pot acabar sent l’escenari més possibilista.

La prioritat, a banda de la seva proposta de màxims, és arribar a l’acord que sigui menys lesiu per als encausats. De fet, si Sánchez s’ha obert a abordar aquesta carpeta és perquè, en termes electorals, no li convé un clima de tensió si de nou hi ha dirigents independentistes que entren a la presó, a més que ERC pot tornar a ser determinant en una futura investidura. I el judici als republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó caurà en els pròxims mesos, entrellaçat amb la impredictible situació judicial de Carles Puigdemont.

Amenaçat per la dreta –el PP ja ha anunciat que portarà la reforma del Codi Penal al Tribunal Constitucionalperquè entén que és un «atropellament al poder legislatiu» i Vox i Ciutadans atien l’espantall de la moció de censura–, Sánchez està convençut que la seva estratègia de desjudicialització no només li dona rèdits per mantenir l’estabilitat del seu Govern, sinó que és efectiva per a, en paraules de Patxi López, «desmantellar el victimisme» de l’independentisme i dividir-lo. Una ruptura que s’ha plasmat amb la sortida de Junts de la Generalitat i una esquerda oberta a través de la qual el PSC guanya avantatge. Aquest diumenge, Sánchez aterra a Barcelona en un acte amb Salvador Illa per treure pit del fet que, amb ell al capdavant de la Moncloa, el conflicte amb Catalunya ja no és d’alt voltatge.

Notícies relacionades

El Codi Penal, obert en canal: d’acotar i castigar la corrupció a més protecció de la legislació laboral

Com més població, més recursos

Tanmateix, ERC adverteix entre bambolines de l’error que seria per al PSOE donar per acabat el conflicte. La seva aspiració, insisteixen, és l’amnistia i l’autodeterminació. Reconeixen que, en vista de la negativa de la Moncloa a un aixecament de penes general, s’han centrat en un paquet de mesures que, sumades, «s’acostin» i que suposaran que «la penalització de l’1-O acabi molt reduïda». O això esperen, tant per evitar que més dirigents vagin a la presó com per demostrar que l’aposta pel diàleg dona fruits. Tot i així, asseguren que res pot evitar que els jutges interpretin la reforma en «clau venjativa». «Podem limitar l’arbitrarietat, però no eliminar-la», resumeixen.

A banda de la carpeta de la desjudicialització, els republicans entenen que aquesta és només per posar el marcador a zero i poder afrontar el gran nus gordià: l’encaix català i el referèndum que reclamen. Davant els qui l’assenyalen com un objectiu impossible perquè el Govern ha deixat clar que aquest és un mur infranquejable, recorden que Sánchez va descartar l’indult i va advocar pel compliment «íntegre» de penes a la campanya del 2019 i que la demoscòpia apunta que el suport de l’independentisme pot tornar a ser imprescindible perquè el president es quedi a la Moncloa. Aquesta continuarà sent la seva palanca.