Les claus de la reforma de la malversació que planteja el Govern central i que rebaixaria les penes per l’1-O

En essència, el Govern central pretén també, com plantegen els republicans, desfer la reforma penal que el PP va fer el 2015 pensant en el 9-N que va organitzar la Generalitat sota la batuta d’Artur Mas i que no distingeix l’ànim de lucre a l’hora de tipificar i castigar la malversació. Els socialistes recorden que van votar-hi en contra i que també en van emetre informes desfavorables el Consell Fiscal i el Consell General del Poder Judicial. A més, ni tan sols amb aquesta reforma es va poder acusar l’expresident de malversació ni va impedir que el 2017 s’organitzés l’1-O.

Les dues «línies vermelles» del PSOE per reformar la malversació és que no beneficiï condemnats per corrupció i que se sancioni «qualsevol ús irregular i arbitrari» de fons públics. Els socialistes consideren que la proposta d’ERC, que busca acotar el delicte a l’ànim de lucre i a l’ús particular de fons públics, no contempla aquest supòsit en el qual entenen que podria encaixar l’1-O. Però també altres casos en els quals es destinin uns recursos previstos per a uns serveis públics per a un altre supòsit que lesioni la finalitat inicial. 

És per això que proposen una nova figura, la «desviació pressupostària irregular», amb una pena d’entre un i quatre anys de presó i de dos a sis d’inhabilitació. Consideren que aquí hi podria encaixar l’organització de l’1-O. Aquesta modificació suposaria una rebaixa de la pena per als encausats del procés, que ara se situa en 6 anys de presó i 10 d’inhabilitació –12 en els casos més agreujats. De fet, les converses amb els republicans han girat al voltant de la reducció de penes pensant en els condemnats per l’1-O, els dirigents que seran jutjats pròximament –com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó– i els líders del procés que resideixen fora de l’Estat.

A més, en la reforma del delicte inclouen el concepte de «malversació apropiatòria» –quan hi ha lucre personal o de tercers– amb les mateixes penes que fins ara i la «malversació d’ús» per a, malgrat que no hi hagi enriquiment, castigar qui destina patrimoni públic per a una finalitat privada. Aquest segon va en la mateixa línia que l’esmena d’ERC i recull el mateix rang de penes: de sis mesos a tres anys de presó. Quant als atenuants, la devolució de patrimoni s’haurà de produir abans de l’inici del judici oral i la col·laboració amb la justícia haurà de ser «eficaç», és a dir, «oferir resultats».

A més de desfer la reforma que el PP va fer de la malversació del 2015, els socialistes justifiquen que amb la seva proposta equipara la definició del delicte amb la que tenen altres països europeus. França, Itàlia o Portugal, recorden, tenen un model que distingeix l’apropiació de fons públics i la desviació irregular dels esmentats fons. L’apropiació està castigada a França amb fins a 10 anys de presó i la desviació amb 5, a Itàlia l’apropiació es pena amb entre 4 i 10 anys i la desviació amb entre 1 i 4, i a Portugal el primer supòsit té un rang de presó d’entre 1 i 8 anys i el segon de fins a 1 any. En el cas d’Alemanya sí que s’igualen les dues conductes, però el màxim de presó és de cinc anys.

Conscient de l’enrenou que causaria l’aposta per reformar la malversació després d’haver derogat la sedició, la Moncloa proposa la creació d’un nou delicte contra la corrupció, el de l’enriquiment injustificat, que asseguren que respon a les «recomanacions i tendències» de les Nacions Unides, la Comissió Europea i la Fiscalia Anticorrupció. Es perseguirà així els càrrecs públics que hagin obtingut un «increment patrimonial no justificat» o una cancel·lació de deutes superior als 250.000 euros amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó, a més de la inhabilitació i multes econòmiques.