Negociació econòmica
El Govern acusa el PSC de condicionar els Pressupostos a projectes aliens als comptes
Els socialistes han posat sobre la taula desencallar el Quart Cinturó, la inversió del Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport i veuen encara lluny un acord que l’Executiu vol segellar la setmana que ve
Va dir el president d’ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a EL PERIÓDICO que la prova del cotó fluix que determinaria si el Govern pot aprovar els Pressupostos de la Generalitat amb el PSC seria el compromís dels socialistes amb la reforma de la malversació. El desenllaç d’aquesta negociació és qüestió de dies, gairebé els mateixos que té previstos el president Pere Aragonès per aprovar els comptes catalans. Si aconsegueix tancar un acord. Perquè els seus potencials socis, molt especialment els socialistes, avisen que no està tan clar que aquell moment estigui a prop. Salvador Illa no només ha posat a sobre de la taula la controvertida inversió del macrocomplex d’oci Hard Rock de Vila-seca i Salou, sinó també l’ampliació de l’aeroport i ara el Quart Cinturó, projectes que no només incomoden ERC, sinó que són rebutjats de pla pels comuns.
Fonts del Govern avisen que «no es pot barrejar» en la negociació dels comptes «temes que no són de Pressupostos», és a dir, que no tinguin un impacte directe en els números per al 2023. Tot i que el PSC defensa que sí que es tracta de projectes estretament vinculats. En una entrevista a Efe, Illa afirma que encara queda «camí per recórrer» en la negociació, una afirmació que col·lideix amb l’expectativa del Govern de donar el primer vistiplau al projecte dels Pressupostos la setmana que ve perquè aterrin al Parlament abans que s’acabi l’any. Amb aquest calendari com a objectiu, s’ha incrementat el ritme de reunions tant amb el PSC com amb Junts i els comuns. L’acord signat dilluns amb sindicats i patronals pretenia ser una empenta definitiva a tall de pressió sobre els potencials socis.
Però Illa no se sent interpel·lat per aquesta agenda. De fet, insisteix que ell no és el responsable que s’allargui l’aprovació dels comptes, ja que va estendre la mà a finals d’agost mentre el Govern deia que no volia «saber res» del PSC, després que Aragonès va deixar caure la possibilitat d’una pròrroga i ara, en un pas de rosca, que vol aprovar-los «a correcuita». El cap de l’oposició afirma que en la seva interlocució econòmica amb el Govern no interfereixen altres carpetes ni tampoc la taula de partits catalans. Però fonts republicanes asseguren que, tot i que no la posin com a condició ‘sine qua non’, els socialistes han colat en les converses el fòrum de grups del Parlament que han estat reclamant tota la legislatura i critiquen que el president no hagi complert el compromís de convocar-lo.
Tot i que és amb els comuns amb qui les converses estan més avançades i s’han segellat ja alguns pactes sectorials en matèria energètica i de transport, En Comú Podem continua burxant en la «poca ambició«que atribueixen a l’Executiu català en matèria de salut i vivenda. Jéssica Albiach ha elevat els decibels aquest cap de setmana per advertir Aragonès que no «li tremolarà el pols» per rebutjar els Pressupostos si «donen l’esquena» a la situació límit en la qual es troba l’atenció primària, a la qual, reclamen, cal destinar un 25% de l’assignació del Departament de Salut. El conseller Manuel Balcells ha fixat que a aquesta fita arribarà en dos o tres anys.
Els comuns asseguren que no estan preocupats pel fet que el PSC estigui plantejant una bateria de projectes que col·lideixen ideològicament amb ells perquè el Govern en cap moment els ha traslladat que siguin una condició per als comptes. En tot cas, entenen que és Aragonès qui s’haurà de desmarcar d’aquesta agenda socialista que també comparteix Junts però que és incompatible amb els comuns. En tot cas, les propostes dels dos grans grups de l’oposició posen en perill les previsions de l’Executiu. Els socialistes donen per fet que arribarà l’acord. El quid de la qüestió és quan, perquè en la data també hi ha interessos que xoquen. Uns per encarrilar-ho tot abans de menjar-se el raïm. D’altres perquè es volen cobrar car tants mesos de rebuig.
Arribada la data límit que per ara maneja el Govern, Aragonès pot trobar-se davant la dicotomia de tirar pel dret tot i que no tingui tots els suports ben lligats –amb el risc de topar amb una esmena a la totalitat que posi els pressupostos en risc– o bé anar amb peus de plom tot i que això suposi assumir que haurà de retardar els seus plans. Els que han de garantir-li la majoria li adverteixen que, si es dona el cas, opti més aviat pel segon.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Champions League Kika enlluerna en un Barça màgic
- Barcelona, protagonista Submer obre la nova era dels centres de dades
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020