La croada de la Santíssima Trinidad del PP, el poder judicial i el Constitucional

El president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo, convoca aquest dilluns 12 de desembre un ple extraordinari per al dimecres 14 en resposta a la sol·licitud de nou vocals del sector conservador, divendres passat, per elegir els dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC), elecció que ells mateixos venen bloquejant des del 13 de setembre.

Mozo escoltarà primer aquest dilluns els vocals en diferents trobades a la seu del madrileny carrer del Marqués de la Cala. Però segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, la seva decisió és de respecte al reglament del CGPJ –quan cinc vocals ho sol·liciten s’ha de convocar el ple– i, tot i que ja hi ha un ple ordinari el 22 de desembre, en què s’havia d’escollir els dos magistrats, citarà el ple extraordinari aquest dimecres 14.

Mozo, doncs, haurà adoptat la posició contrària a la del seu homòleg, el president caducat del Constitucional, Pedro González-Trevijano, que el 30 de novembre va incomplir la norma interna quan tres magistrats li van demanar que convoqués un ple per verificar Juan Carlos Campo i Laura Díez, nomenaments fets pel Govern en el TC. González-Trevijano, amb un mandat que va vèncer el 12 de juny passat, es resisteix a abandonar el tribunal de garanties i es coordina, al seu torn, amb el sector conservador del CGPJ.

«Ja hem vist que en el TC es va incomplir el reglament. Però això no pot ser la nostra referència institucional», va dir a aquest diari una font pròxima als vocals progressistes del CGPJ.

El triangle conservador

Si el triangle és el símbol ancestral de la Santíssima Trinitat cristiana del Pare, el Fill i l’Esperit Sant, ara, a l’Espanya castigada constitucionalment amb el suport del Partit Popular que presideix Alberto Nuñez Feijóo, aquest triangle porta en cada una de les tres puntes les sigles respectives: el PP al vèrtex, i en cada una de les altres dues que formen la base se situen els sectors conservadors del CGPJ i el Tribunal Constitucional.

#Feijóo A confesión de parte - golpismo- relevo de pruebas Feijóo&Alsina en Onda Cero https://t.co/dHCpy1uEYU

— Ernesto Ekaizer (@ErnestoEkaizer) 9 de diciembre de 2022

No sempre, tot s’ha de dir, les instruccions procedeixen del vèrtex, no. Però la seva adaptació/assimilació a les pressions és fonamental per mantenir l’estructura del triangle.

Els sectors conservador i progressista van aprovar el 8 de setembre passat, amb el suport del llavors president Carlos Lesmes un reglament per elegir els dos magistrats que li correspon en el TC, com si aquest GGPJ no portés fent nomenaments després del 4 de desembre del 2013 –els vocals fa nou anys que ocupen el càrrec i van ser escollits per cinc–, però la dreta del poder judicial es va saltar el termini legal del 13 de setembre disposat per la llei orgànica del 27 de juliol del 2022.

Les raons esgrimides: desinterès per anar al TC dels magistrats del Tribunal Suprem –d’on surten els que sol triar tradicionalment el CGPJ– i, a més, compromisos jurisdiccionals personals d’alguns vocals que són magistrats per mantenir reunions de negociació.

El sector progressista va presentar cinc candidats. Però els conservadors, sense presentar-ne cap –segons van adduir ningú hi tenia interès– van objectar: ¿per què els progressistes no es reunien i decidien un únic candidat per facilitar les coses?

Doncs això van fer: van nomenar candidat al magistrat Juan Manuel Bandrés, de la Sala Tercera contenciosa administrativa del Suprem. Reuneix tots els requisits professionals pactats en el reglament.

Però els conservadors van dir que, si bé no hi ha motius de veto, van suggerir, directament o indirectament, que de la llista inicial dels cinc progressistes se’n ressuscités un: el magistrat Pablo Lucas, també de la Sala Tercera del Suprem.

Lucas, com diu una vocal del CGPJ que prefereix mantenir el nom en reserva, és una persona tolerant i civilitzada; i és veritat que no forma part de la dreta recalcitrant disciplinada, però d’aquí a dir que sigui progressista hi ha una distància considerable.

Bloquejar l’elecció

El cas és que el sector progressista va reafirmar diverses vegades la candidatura de Bandrés sense que, al seu torn, el conservador posés sobre la taula de negociació, a banda de la preferència per Lucas, el seu «propi» candidat. Per exemple, un Pablo Llarena.

Era evident, doncs, que el PP i el sector conservador del CGPJ –10 vocals des de la deserció de Lesmes– estaven utilitzant pretextos consecutius per bloquejar l’elecció dels dos magistrats.

Això i la negativa de González-Trevijano a convocar el ple de verificació o plàcet per als dos magistrats proposats pel Govern, va portar l’Executiu a promoure una reforma legal dirigida a desactivar els bloquejos quan es tracta de maniobres deliberades que obstrueixen la renovació dels òrgans constitucionals dins el termini.

Per això es promou, quan tinguin lloc aquests «retards», un canvi de l’actual majoria reforçada de 3/5 (11 vocals del CGPJ) per la de majoria simple i que cadascun dels vocals proposi només un candidat. Això garanteix que sortirien elegits un magistrat del sector conservador i un altre del progressista. I a més es tipifiquen penalment les conductes obstruccionistes.

La reforma també habilita a elegir els magistrats del TC per sisens en comptes de terços, per evitar que, com passa ara, el sector conservador del TC es recolzi en el pretext que el CGPJ no ha nomenat els seus dos magistrats per menystenir els que ha designat el Govern.

Croada de rebel·lió

Retards en l’elecció de magistrats del TC han tingut lloc en el passat per dilacions en negociacions sobre candidats del Congrés o el Senat. Però mai en el cas dels magistrats que nomenava el Govern que, juntament amb els designats pel CGPJ, eren sotmesos al ple de verificació.

Mariano Rajoy va nomenar el 2013, un any i mig després d’arribar la Moncloa, els seus dos candidats. I Pedro Sánchez ha designat els magistrats del Govern 2 anys i 11 mesos després d’aconseguir les regnes del poder.

És la Constitució la que estableix que els canvis de majoria social s’han de reflectir en el TC.

Però la gravetat del que està passant és aquesta: la Santíssima Trinitat es resisteix precisament a reconèixer aquesta majoria social i el seu reflex en el TC al Govern de Pedro Sánchez, contra el qual ha llançat de facto una croada de rebel·lió.

Els colpistes d’aquesta Santíssima Trinitat denuncien les reformes adoptades pel Govern per defensar-se de l’incompliment de la llei, ometent, a través dels mitjans del sindicat mediaticojudicial que dona suport al PP, el context d’aquestes, com si fossin un llamp en el cel serè provocat per la dictadura social-comunista-filoterrorista que governa Espanya.

El sector conservador del CGPJ, liderat pel vocal José María Macías, soci del bufet Cuatrecasas, va abandonar divendres d’urgència la seva estratègia de dilació continuada per exigir, a causa de les esmentades reformes legals impulsades pel Govern, la convocatòria del ple extraordinari.

¿A què apunta ara? Primer. es tractaria d’escenificar el front contra les mesures que impulsa el Govern. Però ¿i sobre els magistrats a escollir? Entre les hipòtesis que s’estudien hi ha la d’intentar reunir els 11 vots necessaris per forçar dos candidats conservadors en lloc d’un de conservador i un altre progressista.

Notícies relacionades

El ‘magne’ bloqueig del Tribunal Constitucional en un acte d’estat fallit

González-Trevijano o com un president caducat té interès personal a prolongar les seves funcions en el TC, Ernesto Ekaizer

Però han sigut nou els vocals que han sol·licitat el ple extraordinari. Un vocal conservador, Vicente Guilarte, com ja és la seva norma, no s’hi ha afegit i sembla anar per lliure, a favor, sobretot, que s’elegeixi el seu amic Francisco Marín Castán, president de la Sala Primera del Suprem i president del Suprem des de la dimissió de Lesmes.

Tirar endavant un objectiu d’aconseguir en el CGPJ dos magistrats conservadors per al TC requeriria 11 vots. La dreta, doncs, necessitaria dividir el grup progressista i pescar –si es compta Guilarte tancant files– un vot en aquestes aigües per aconseguir els 11 necessaris.