Com està i com quedarà el delicte de malversació després del pacte PSOE-ERC

La proposta pactada entre el PSOE i ERC, a diferència de la legislació actual, distingeix entre els que actuen «amb ànim de lucre», és a dir, apropiant-se dels diners públics o facilitant que ho faci un tercer; i aquells que, «sense ànim d’apropiar-se’ls», els destina a usos privats o donen una aplicació diferent però també amb finalitats públiques als recursos d’aquells per als quals estan destinats. En aquesta diferenciació, entre els que es queden el desviat i els que no, pivota tota la reforma.

Es toquen tres articles, 432, 433 i 434, en els quals es distingeixen diversos supòsits. En el primer se cita expressament l’ànim de lucre com a requisit per imposar les mateixes penes que preveu la legislació actual, això és, d’entre dos i sis anys de presó i inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública d’entre 6 a 10 anys. Les rebaixes es proposen per als casos en els quals no hi hagi aquest lucre personal, com va passar en l’1-O, perquè en els supòsits greus el càstig queda igual.

També es preveuen tipus agreujats per a circumstàncies determinades. Així, les penes serien d’entre quatre a vuit anys de presó, i la inhabilitacions d’entre 10 i 20 anys per als següents supòsits: mal o destorb greu al servei públic, quan el perjudici superi els 50.000 euros o si les coses malversades fossin de valor artístic, cultural o científic. Per a desviacions de més de 250.000 euros, les penes també seran superiors. La màxima pena de presó prevista són 12 anys de presó.

Les rebaixes es comencen a introduir en l’article 432 bis, que es refereix a aquells responsables públics que «sense ànim d’apropiar-s’ho», destinin a usos privats «el patrimoni públic posat a càrrec seu per raó de les seves funcions». Aquí es produeix la rebaixa sobre el delicte actual, ja que les penes seran de sis mesos a tres anys. No obstant, s’hi afegeix un segon paràgraf, que diu que en aquests casos a qui no reintegri el distret als 10 dies d’iniciat el procés judicial, se li imposaran les penes de l’apartat anterior, que són més greus.

La novetat principal, tanmateix, apareix en el nou article 433, que és el que més encaixaria amb fets com els del procés, al referir-se a casos en els quals els responsables donen al patrimoni públic «una aplicació pública diferent d’aquella a què estigués destinat», aquí la pena es rebaixa ostensiblement i serà d’entre un a quatre anys, tot i que en realitat aquesta conducta estava despenalitzada des del Codi Penal del 1995 i només es podia perseguir en el Tribunal de Comptes.

Aquest ha sigut el punt clau en la negociació entre les dues forces polítiques, ja que la proposta inicial d’ERC no contemplava ni tan sols aquesta possibilitat, ja que despenalitzava el supòsit. La inhabilitació per a aquest cas és d’entre dos i sis anys (si ha existit dany greu al servei públic) i només d’un a tres anys si no s’acredita aquest dany.

Un afegit a aquest paràgraf 433 descriu què es considera patrimoni públic, que segons la reforma serà «tot el conjunt de béns i drets, de contingut economicopatrimonial» pertanyent a les administracions públiques. Una última modificació, en l’article 434, preveu la imposició de les penes més lleus a qui repari el perjudici causat abans del judici.