ERC proposa que es necessiti un suport del 55% en un referèndum per aconseguir la independència

Es tracta d’una nova adhesió al principi de realitat d’una força, la republicana, que no fa tant es mantenia ferma en el fet que amb el 50,1% proindependentista en un eventual referèndum n’hi hauria prou per tirar endavant la secessió. El mateix Oriol Junqueras recordava que en tots els referèndums que ha celebrat l’Estat espanyol, per exemple el de l’OTAN o els de la validació constitucional, mai es va elevar el llistó per sobre d’aquest 50,1%.

Tanmateix, el principi de realitat, basat en una gran igualtat en les enquestes entre partidaris de la independència i detractors (amb avantatge, segons el CEO, ara mateix, per a aquests últims), parteix d’un supòsit elemental. Un 50,1% pot ser una cosa conjuntural i fàcilment reversible i un procés d’independència ja no ho és, de manera unilateral, per tal com es podria renegociar, de nou, sempre sota aquesta hipòtesi, amb l’Estat ‘mare’, és a dir, en aquest cas, l’espanyol. Però un mínim de 10 punts d’avantatge (el 55%-45%) ja és una altra cosa.

Esquivar la zona grisa

A la pregunta de ‘¿Quina seria una majoria consolidada?’, ERC recorre a la ‘via montenegrina’. O més en concret, la ‘via de la UE cap a Montenegro’. El 2006, el territori balcànic (que compta amb un terç de l’extensió de Catalunya i la població equivalent a la suma de la censada a l’Eixample i l’Hospitalet) formava part d’un Estat confederat amb Sèrbia. I les institucions europees van advertir que no reconeixerien la independència montenegrina si no s’assolia aquest 55%. Això va crear, de fet, un temor entre la població del futur Estat sobirà, que no era un altre que caure a la ‘zona grisa’, és a dir, superar el 50% de ‘sí’, que obligava a declarar l’independència, però no assolir el 55%, que els obria la porta al reconeixement internacional. ERC opta, per tant, per esquivar aquesta ‘zona grisa’ que comportaria, òbviament, gran inestabilitat.

Aquesta és una de les propostes d’ERC en el que els republicans presenten com la seva proposta d’acord de claredat, que promogués el president Pere Aragonès en el debat de política general del 27 de setembre. En aquesta mateixa proposta s’advoca «per una pregunta clara, com la de l’1-O», recull la ponència. O com la pròpia de Montenegro, es podria afegir, que no va ser una altra que «¿Desitja que Montenegro sigui un Estat independent amb completa legitimitat legal i internacional?».

Així mateix, Esquerra planteja que, en aquest eventual referèndum, poden votar totes les persones residents a Catalunya més grans de 16 anys i totes aquelles no residents que tinguin dret a vot en les eleccions al Parlament, «tal com va passar en el referèndum d’Escòcia, del 2014».

Notícies relacionades

Aquestes són les preguntes dels últims 10 referèndums d'independència celebrats al món

ERC tanca la via Kosovo

No és fútil que ERC doni continuïtat al discurs d’Aragonès de proposta de claredat, tenint en compte que, amb les votacions d’aquest dijous sobre la reforma del Codi Penal, quant a les delictes de sedició i malversació, la taula de diàleg i negociació entre Estat i Generalitat esgota un dels dos grans eixos sota els quals la va promocionar ERC, és a dir, la desjudicialització.

I és que després de l’aturada en les relacions pel Catalangate, ERC va prioritzar, sabent que la taula moriria amb l’any –tenint compte el calendari electoral del 2023– el vessant judicial. Resolt això, i afirmen els republicans amb indissimulada eufòria, amb absolut èxit, ja no queda altra opció que abordar la resolució, en si del conflicte polític.