Experts creuen que la reforma de la malversació no salva els condemnats del procés

Que les presses mai són bones és una expressió que ens ensenyen des de petits. Ara, amb la reforma exprés del Codi Penal que s’està vivint aquestes setmanes és molt probable que hàgim de tornar a utilitzar-la. Els experts consultats per aquest diari, catedràtics de Dret Penal i destacats membres de la Fiscalia, es mostren molt crítics amb la rebaixa del delicte de malversació inclosa en l’esmena transaccional que està previst que aprovi el Congrés, al considerar-la «pertorbadora» i «confusa», però, a més, no creuen que pugui aplicar-se als condemnats pel procés o als que encara estan pendents de judici per l’1-O.

Tots dos coincideixen a explicar que el delicte de malversació per castigar la desviació de diners públics a altres finalitats públiques era un delicte previst en l’últim Codi Penal del franquisme, el de 1973. Es va retirar en el Codi socialista del 95, a l’entendre que, tot i que només preveia multes i suspensió, era un càstig excessiu per al director de l’escola que els diners destinats a comprar cadires els destinava a arreglar el sostre. Es va decidir que aquest tipus de conductes fossin castigades pel Tribunal de Comptes, no penalment, sinó com a responsabilitat comptable.

No hi hauria hagut condemna

En la reforma del PP del 2015, el que es va fer va ser una nova estructura per la qual s’equiparaven els delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda i es castigaven com a malversació, però el destinar diners públics a altres finalitats públiques va continuar sense castigar-se. És a dir, que si el Suprem hagués entès que això és el que va passar en el procés, no els hauria condemnat per malversació, els hauria absolt, segons conclouen dos dels consultats.

El tercer prefereix centrar-se només en les penes i afirma que la reforma sí que afectaria els condemnats per l’1-O, tant «si s’entén que la sostracció va anar a finalitats ‘privades’ com si s’entén que es va donar als fons públics una ‘aplicació publica diferent’» perquè en els dos casos s’abaixen les penes, sobretot, la d’inhabilitació.

Els que consideren que la reforma pactada entre PSOE i ERC no canviarà el criteri del Suprem argumenten que la celebració d’un referèndum il·legal a la recerca de la independència d’un territori mai pot ser entès com un destí «públic», així que no se’ls podria aplicar ni als condemnats, ni als fugits ni als que estan pendents de judici en procediments a Barcelona.

Diferències pertorbadores

A més, els experts qualifiquen la proposta de «confusa» per establir «diferències pertorbadores» entre l’«ànim de lucre» que se cita al nou article 432 de Codi Penal i la possibilitat apuntada en el ‘bis’ del mateix precepte, per quan no existeixi «ànim d’apropiar-se’l», però es destini a «usos privats el patrimoni públic posat a càrrec seu».

Tot i que la proposta és molt recent i ha de ser analitzada més a fons, els fiscals consultats per aquest diari recorden que el dret penal atribueix l’ànim de lucre a «qualsevol profit o utilitat» que es doni als recursos públics distrets, i això és comú a tots els delictes contra el patrimoni, sent indiferent el destí que se’ls doni.

Per això, adverteixen que la reforma proposada va més enllà de tornar al sistema establert el 2015, quan a proposta del PP es van unir en un mateix tipus i es van imposar les mateixes penes als actes d’apropiació indeguda i administració deslleial. Una cosa, assenyalen, és tornar a distingir entre tots dos, però la transaccional opta per recuperar l’autonomia de la malversació que existia abans del canvi del 2015.

En aquest cas, les penes seran d’entre 2 i 6 anys de presó per a les autoritats o funcionaris públics que, amb ànim de lucre, s’apropiessin del patrimoni públic que tingui el seu càrrec per raó de les seves funcions. La pena pot elevar-se si es donen certes circumstàncies agreujants, com la quantia d’allò malversat.

Destinació pública

En qualsevol cas, l’article que veuen més confús és el 432 bis, que imposa entre sis mesos i 3 anys de presó a aquelles autoritats que, «sense ànim d’apropiar-se’l», destinin a «usos privats el patrimoni públic posat a càrrec seu» per raó de les seves funcions. Els experts expliquen que és l’anomenada malversació d’ús, prevista per a, per exemple, el xòfer que utilitza el cotxe oficial per portar de viatge la seva família. En qualsevol cas, la reforma afegeix que en cas de no reintegrar en 10 dies el que s’ha utilitzat il·legalment s’aplicaran les penes de l’article anterior que preveuen fins als vuit anys en els casos més greus.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons altres fonts, el nou «tipus privilegiat de malversació», que castiga les més greus conductes de corrupció, «l’organitzada o institucional, ara es castigarà amb menor pena i amb un període més curt de prescripció, de 5 anys en lloc de 10».

Una altra crítica a la reforma passa per assenyalar la «descompensació» que suposarà rebaixar les penes per a la malversació quan, per indicació d’Europa, s’han anat pujant les previstes per a altres conductes de corrupció menys greus, com són el suborn o el tràfic d’influències.