El PSOE pacta amb ERC rebaixar a 4 anys la pena màxima per malversació sense lucre personal

El PSOE va negar durant dies, de forma insistent, que estigués preparant una reforma de la malversació per rebaixar les penes associades a aquest delicte, una cosa de què es podran beneficiar els encausats pel procés. Membres del Govern també desmentien que hi hagués interlocució sobre aquesta assumpte amb ERC. Els republicans, en canvi, assenyalaven en privat que tot estava ja dissenyat. Les converses, segons el seu relat, s’encaminaven a bon port. Com es va comprovar aquest dilluns al Congrés dels Diputats, el partit de Pere Aragonès deia la veritat. 

Socialistes i republicans van arribar a un acord sobre la malversació, basat en una transaccional dels primers a una proposta dels segons. Tot indica que el text, que es votarà dimarts a la Comissió de Justícia i després dijous al ple de la Cambra baixa, tirarà endavant, malgrat els dubtes d’alguns dels grups d’esquerra, començant d’una banda per Unides Podem, que no acaben de veure amb bons ulls una rebaixa de fins a vuit anys de presó en aquest tipus de delictes, que passaran a estar penats amb un màxim de quatre (ERC en proposava tres), en lloc dels 12 actuals amb el tipus més agreujat. 

Tot i així, els morats van deixar clar que li donarien suport, encarrilant una proposició de llei que no es queda només en el canvi en la malversació ni en la derogació del delicte de sedició, mesures pensades en clau de distensió territorial amb Catalunya. La norma també inclou iniciatives tan rellevants com castigar penalment els juristes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que bloquegin la designació de magistrats del Tribunal Constitucional i sancionar els incompliments de la legislació laboral. 

La satisfacció republicana

Els republicans, que aquest dilluns també van donar a conèixer la ponència política per al seu pròxim congrés, en la qual proposen que sigui necessari un suport del 55% en un hipotètic referèndum sobre la independència, no van ocultar el seu goig per l’acord. «ERC reitera la seva satisfacció per la derogació del delicte de sedició i posa en valor que les millores aconseguides limiten la capacitat repressiva de l’Estat», van assenyalar fonts del partit, que consideren que el nou tipus de malversació no serviria per castigar el referèndum de l’1-O. 

«L’autoritat o funcionari públic que, sense estar comprès en els articles anteriors, donés al patrimoni públic que administrés una aplicació pública diferent d’aquella a la qual estigués destinat, incorrerà en les penes de presó d’un a quatre anys i inhabilitació especial d’ocupació o càrrec públic de dos a sis anys, si resultés mal o destorbs greus del servei al qual estigués consignat, i d’inhabilitació d’ocupació o càrrec públic d’un a tres anys i multa de tres a dotze mesos, si resultés», diu el nou article, que serà el 433 del Codi Penal.

Per a ERC, no seria aplicable a l’ocorregut el 2017, ja que llavors no hi va haver «cap mal ni destorb greu del servei». Fonts socialistes, en canvi, sí que consideren que els dirigents del procés hauran de ser castigats conforme al nou article, a causa que la desviació de milions d’euros per al referèndum va suposar un «destorb greu del servei», al no ser fets servir aquests diners a les finalitats per als quals estaven originalment destinats. En qualsevol cas, seran els jutges els que tindran l’última paraula. 

El pacte no només va tornar a posar de manifest l’entesa entre el PSOE i ERC, després de l’acord perquè desaparegui la sedició i sigui substituïda per un delicte de «desordres públics agreujats». També va plasmar la dificultat d’arribar a acords dins del Govern de coalició. Els socialistes havien negociat durant els últims dies amb Unides Podem el nou tipus de malversació. Es donava per fet que els morats també firmarien la proposta, però en l’últim moment van decidir no fer-ho, deixant alhora clar que votarien a favor.  

«És sorprenent. Decideixen no firmar-lo, però li donen suport», va dir després de l’Executiva del PSOE la portaveu del partit, Pilar Alegría. Fonts de la direcció socialista van transmetre després la seva frustració pel comportament dels socis de coalició. Segons la seva versió, tot es deu a la «divisió interna» en el si dels morats, amb els comuns defensant que calia firmar la transaccional i Podem rebutjant-ho. «Arriba un moment que no saps amb quin Unides Podem estàs parlant», van assenyalar les mateixes fonts.

La dreta: eleccions o moció 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

I mentrestant, la dreta va continuar insistint que la reforma penal exprés prova l’absoluta necessitat que Pedro Sánchez abandoni la Moncloa. Segons el PP, que reclama un avançament electoral, la reforma de la malversació provocarà la sortida de la presó de dirigents polítics condemnats per corrupció, com va ocórrer amb la llei del ‘només sí és sí’, que en un efecte inesperat per al Govern ha implicat la rebaixa de penes dels agressors sexuals. «Passarà amb els corruptes com amb els violadors», va dir el vicesecretari dels conservadors, Esteban González Pons. 

L’estratègia de Vox és diferent. Passa per presentar una moció de censura abocada al fracàs, una cosa que ja va fer el 2020, amb el rebuig del PP. «Estem en el moment més delicat que hagi travessat Espanya en els últims 40 anys i crec que hem d’utilitzar totes les eines que tenim. Tenim un cop d’Estat al davant», va dir el líder de la força d’extrema dreta, Santiago Abascal, que va anunciar que en els pròxims dies intensificarà els contactes per trobar un candidat de consens com a possible substitut de Sánchez. Ciutadans es troba en una posició similar. I el PSOE, en el fons, està desitjant que la força ultra faci el pas, per aprofundir en la divisió de la dreta.