El TSJC avala jutjar la consellera Garriga i dos ex alts càrrecs del Govern per la preparació de l’1-O

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat la decisió de la jutge d’instrucció d’enviar a judici la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els ex alts càrrecs del Govern Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels preparatius del referèndum de l’1-O.

En una interlocutòria, el TSJC desestima els recursos presentats pels investigats i envia a judici Garriga, acusada per un delicte de desobediència greu, i Jové i Salvadó, en el seu cas per prevaricació, malversació i revelació de secrets. Es tracta d’un tràmit previ al fet que la Fiscalia presenti el seu escrit de qualificació.

Jové, ara diputat autonòmic d’ERC, i Salvadó, president del Port de Barcelona, són dos dels càrrecs republicans que podrien beneficiar-se de la reforma del delicte de malversació que el seu partit ha plantejat davant el Congrés.

La sala ha rebutjat la petició de la defensa de Jové perquè es reobri la instrucció del cas a fi de practicar diverses diligències d’investigació que al seu dia ja van ser desestimades. Tampoc ha acceptat la sala la petició de l’advocada de Natàlia Garriga contra la interlocutòria que la va enviar a judici, a l’entendre que existeixen «prou indicis» que la consellera de Cultura va poder cometre un delicte de desobediència greu a l’autoritat, per organitzar presumptament l’1-O des del càrrec que ocupava en el Departament de Vicepresidència que dirigia Oriol Junqueras.

«Desatendre els mandats»

Garriga, Jové i Salvadó van ser detinguts el 20 de setembre de 2017, en l’operació ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per avortar la logística de l’1-O que va donar peu al registre de la seu del Departament de Vicepresidència i Economia.

Després de les últimes eleccions catalanes, Garriga va ser nomenada consellera de Cultura i la causa contra ella, que ja estava ultimada, va passar del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona al TSJC, que la va incorporar al procés contra els diputats d’ERC i ex alts càrrecs d’Economia Josep Maria Jové, que era el seu superior al Departament, i Lluís Salvadó.

La Fiscalia afirma que Garriga va incórrer en un delicte de desobediència greu, per «desatendre els mandats» del Tribunal Constitucional i col·laborar en l’organització de l’1-O des del seu càrrec de directora de serveis de la secretaria general de Vicepresidenta, però no de malversació.

En concret, la Fiscalia acusa la consellera d’exercir d’«enllaç» entre Jové i una de les processades no aforades per l’1-O per obtenir un local on emmagatzemar el material electoral del referèndum i de «transmetre instruccions» per a la cessió d’unes naus de Bigues i Riells (Barcelona).

Segons el ministeri públic, també va fer gestions perquè la web del referèndum pogués ser accessible per a qualsevol persona i va assistir a un acte l’abril del 2017, organitzat pel Departament de Vicepresidència, «amb el qual es pretenia transmetre a la ciutadania el compromís dels membres i altres alts càrrecs del Govern amb el referèndum il·legal que s’anava a convocar ben aviat».

Notícies relacionades

El TSJC envia a judici Jové, Salvadó i Garriga

Com més població, més recursos

Per la seva banda, segons l’ordre de processament, Jové, membre de la taula de diàleg entre Govern central i Generalitat, va tenir una «participació activa» en la preparació de l’1-O i, pel seu càrrec com a exsecretari general de Vicepresidència, va conèixer i va autoritzar despeses superiors als 2,1 milions d’euros per al referèndum il·legal.

Quant a Salvadó, l’ordre de processament ressalta la seva implicació en l’elaboració de les denominades estructures d’Estat i, en concret, de l’Agència Tributària d’una eventual Catalunya independent que pogués recaptar tots els impostos dels catalans.