Mozo frena el cop del PP i els seus vocals en el CGPJ per imposar els «seus» dos candidats al Constitucional, per Ernesto Ekaizer

Mozo es trobava des de diumenge passat estudiant l’esmentada convocatòria després que divendres passat, nou vocals conservadors liderats per José María Macías, soci del bufet Cuatrecasas, van decidir precipitar una operació preparada per més endavant. Les pròximes reformes del Govern i en el Senat per acabar amb la dilatació deliberada de la votació, ha anticipat el cop per votar amb el sistema antic que exigeix 3/5 dels vots, o 11 vots, per materialitzar la selecció. Mozo, finalment, al comprovar que el sector conservador no ha acompanyat la seva proposta amb candidats i davant el fet que cinc vocals no seran a Madrid, va decidir finalment aquest dimarts, no convocar el ple.

Des de la dimissió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, els 3/5 exigits es representen en 11 vots. Aquesta dada convé retenir-la.

La proposta del sector progressista d’elegir un candidat per cada un dels dos sectors ha sigut rebutjada pels conservadors. Tot i que aquests mai fins ara han presentat proposta de candidat van exigir, emperò, als progressistes que proposessin el seu.

Tot just conèixer que l’esmentat sector proposava José Manuel Bandrés, magistrat de la Sala Tercera, secció sisena, del Tribunal Suprem, el PP i els conservadors van bloquejar la votació.

Tot seguit per diferents vies, verbals i mediàtiques, van bombardejar Bandrés i van proposar que al seu lloc els progressistes recolzessin el magistrat Pablo Lucas, magistrat de la Sala Tercera, com el seu candidat. És a dir, sense proposar el seu ja imposaven al sector progressista Lucas.

Evitar l’elecció de Conde-Pumpido

El temor del PP i del sector conservador, unit als seus parells del TC –tots tres formen el triangle de la Santíssima Trinitat–, consisteix que després dels nomenaments en el CGPJ, la renovació del TC suposarà, amb els nous magistrats –dos pel Govern i dos pel CGPJ–, una majoria progressista en el TC. 

I segons la llei orgànica del TC s’ha d’elegir nou president i vicepresident.

La dreta volia impedir que el president que aquesta majoria progressista pot nomenar amb la seva majoria de vots –set contra quatre conservadors– sigui el magistrat Cándido Conde-Pumpido, exmagistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem i ex fiscal general de l’Estat durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El nomenament de Bandrés és, a ulls del PP i del sector conservador dels populars, el mal que és necessari evitar per avortar la presidència de Conde-Pumpido. És a dir: el PP i el seu sector en el CGPJ estan ficats de ple en la conspiració juntament amb el president caducat, elegit el 2013, per Mariano Rajoy, del TC, Pedro González-Trevijano, per bloquejar Conde-Pumpido.

Mozo no s’ha oposat a convocar el ple extraordinari que demanen nou vocals conservadors. Però ha comprovat, segons fonts judicials consultades, que dos vocals –Mar Cabrejas i Gerardo Martínez Tristan– són respectivament a la República Dominicana i Londres i que, a més diversos vocals (com Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya així com Ángeles Carmona, presidenta de l’Observatori per a la Violència de Gènere del CGPJ) estaran aquest dimecres en el Congrés sobre Violència de Gènere que se celebra a les Canàries, i que patrocina el Consell. Fins i tot Mozo tenia previst fer el discurs inaugural, tot i que va decidir no fer-lo.

Per aquestes raons, Mozo veia difícil que es pugui realitzar el ple i aquest dimarts a la tarda va decidir, en aquestes condicions, sense que el sector conservador ni tan sols presenti candidats, no convocar-lo. D’altra banda, tot i que el reglament diu que s’ha de convocar el ple al demanar-lo cinc vocals en els tres dies següents, això no necessàriament vol dir dins d’aquests tres dies. Però el secretari general no és independent, José Luis de Benito, pertany al grup conservador, i per tant no farà un informe neutral. 

Però el PP i el sector conservador van impulsar la votació telemàtica sense presència de tots els vocals. I amb amenaces mediàtiques. Els vocals proposen una votació telemàtica quan des de fa mesos l’han boicotejat.

I és perquè volien fer el cop aquest dimecres, el dia D. Esteban González Pons, el responsable pel PP de la negociació avortada de renovació del CGPJ ja actua obertament. Dilluns passat a la nit va demanar en un tuit l’abstenció, sense anomenar-la, de la magistrada del Suprem i vocal del CGPJ Clara Martínez de Careaga per ser dona de Conde-Pumpido.

És que el sector conservador necessita reduir el nombre de vocals que votaran per obtenir la majoria. Si obtenen dues abstencions, és a dir, si redueixen el quòrum de 18 a 16 vocals arribarien amb 10 vots (3/5 de 16) per nomenar César Toloza o Pablo Llarena, els seus «propis», i l’«aliè», Pablo Lucas. La votació d’aquest últim l’aconseguirien amb l’abstenció del seu germà Enrique Lucas, que és vocal en el CGPJ. I que lògicament no pot votar pel seu germà.

Aquestes dues abstencions claus permetrien consumar el cop. Una vegada assegurat això, preparen en el TC frustrar la presidència de Conde-Pumpido amb la proposta de la seva progressista preferida María Luisa Balaguer. Perquè tant «el propi» com l’«aliè» anomenats en el CGPJ recolzarien l’alternativa a Conde-Pumpido.

Notícies relacionades

El ‘magne’ bloqueig del Tribunal Constitucional en un acte d’estat fallit

La dreta vol nomenar en el CGPJ el seu candidat al TC i el seu «progressista» preferit, per Ernesto Ekaizer

Però l’abstenció de Clara Martínez de Careaga no té possibilitat de prosperar. No hi ha causa d’abstenció i els vocals no poden recusar-la.

Mozo ha frenat l’operació al rebutjar el ple extraordinari per a aquest dimecres 14 de desembre. Una de les raons per les quals els conservadors no han presentat candidats és perquè estan dividits. Uns, com Martínez Moya i Fernández volen nomenar César Toloza, president de la Sala Tercera del Suprem, d’altres, Pablo Llarena, i un tercer –Vicente Guilarte–, Francisco Marín Castán.