El Govern assegura que el referèndum que demana ERC no se celebrarà «en cap cas»

Un dia després que el PSOE i ERC pactessin la rebaixa de la malversació, de la qual es podran beneficiar els encausats pel procés, i que els republicans advoquessin per un referèndum a Catalunya en el qual la independència es pogués declarar sempre que la participació fos de més d’un 50% del cens i els vots a favor sumessin almenys un 55%, el Govern central ha deixat clar que no permetrà aquesta consulta.

Una iniciativa d’aquest tipus, ha assenyalat aquest dimarts a TVE el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, és «contrària a la Constitució» i, per tant, «no es pot celebrar». En un moment en què la dreta ataca l’Executiu per les seves enteses amb ERC i en què els barons del PSOE temen el cost d’aquests pactes a les eleccions municipals i autonòmiques del maig, Bolaños, home de confiança de Pedro Sánchez i encarregat de les relacions amb els republicans, ha sigut taxatiu. No hi haurà un referèndum a Catalunya «en cap cas», ha dit el ministre, «ni per la via pactada ni per la unilateral».  Hores després, en la roda de premsa per donar compte dels acords en el Consell de Ministres, la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, ha anat pel mateix camí. «El referèndum és contrari a la Constitució i no se celebrarà. Des que Pedro Sánchez és president, a Catalunya es compleix la llei», ha assenyalat.

Entre unes paraules i altres s’han produït dos fets molt rellevants. D’una banda, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, tradicionalment crític amb la política territorial de l’Executiu central, ha airejat de manera molt contundent les seves diferències amb Sánchez, anunciant que acudirà al Constitucional si s’autoritza el referèndum i assenyalant que no és «tolerable pactar amb delinqüents la seva pròpia condemna». I de l’altra, la portaveu de la Generalitat, la republicana Laura Vilagrà, també ha posat en dubte la negativa del Govern espanyol a autoritzar una consulta sobre la independència, remarcant que els socialistes també negaven que estiguessin negociant la reforma de la malversació i després van acabar pactant-la. «Han dit que no a tantes coses que, al final, han acabat passant. [...] Treballem discretament perquè les coses passin», ha assenyalat.

Però el Govern insisteix que el referèndum no se celebrarà sota cap concepte. Davant els temors d’una part dels presidents autonòmics socialistes, fonts de la Moncloa consideren que la reforma penal acordada amb ERC no tindrà efectes a les urnes, perquè als «ciutadans els preocupa la gestió». En aquest sentit, veuen com la crisi territorial s’ha desinflamat en bona part des que Sánchez va arribar a la Moncloa, el 2018.

«Estem prenent decisions pensant a recuperar la concòrdia, la convivència, i el temps ens està donant la raó –ha assenyalat Rodríguez–. És un sentiment compartit per la majoria d’espanyols i catalans. No volem tornar a la Catalunya del 2017. N’hi ha prou de recórrer avui els carrers de Catalunya per comprovar que s’han recuperat els afectes».

L’abast del canvi legal

Bolaños també ha desmentit l’abast que els republicans atorguen a la rebaixa de la malversació, que quan no existeixi ànim de lucre, com va ocórrer al referèndum del 2017, passarà a estar castigada amb una pena màxima de quatre anys de presó, enfront els 12 actuals al seu vessant més agreujat. 

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El nou article, que serà el 433 del Codi Penal quan surti aprovat (el ple del Congrés votarà dijous vinent), diu: «L’autoritat o funcionari públic que, sense estar comprès als articles anteriors, doni al patrimoni públic que administri una aplicació pública diferent d’aquella a la qual estigui destinat incorrerà en les penes de presó d’un a quatre anys i inhabilitació especial d’ocupació o càrrec públic de dos a sis anys, si es produeix un mal o destorb greu del servei al qual estigui consignat, i d’inhabilitació d’ocupació o càrrec públic d’un a tres anys i multa de tres a dotze mesos, si es produís». 

Segons ERC, no seria aplicable a l’ocorregut l’1-O, ja que llavors no hi va haver «cap mal ni destorb greu del servei». L’opinió del Govern és molt diferent. «Segons els fets provats a la sentència del procés, no n’hi ha cap dels que es van cometre el 2017 que quedi despenalitzat. Tots estan penalitzats amb uns nous delictes com el de desordres públics agreujats o el de desviació pressupostària irregular», ha argumentat Bolaños.