Jordi Pujol commemora els 90 anys del Parlament de la mà de Laura Borràs

La posada en escena ha sigut un còctel del passat amb situacions inaudites del present. Com el fet que la sessió hagi sigut presidida per una vicepresidenta amb funcions de presidenta, la republicana Alba Vergés, i que a la zona de convidats s’hagin assegut des de la presidenta suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, a l’expresidenta Carme Forcadell, destituïda per l’article 155 de la Constitució i condemnada en la causa de l’1-O. A pocs metres de l’exfundador de Convergència, qui va ser el seu dofí, l’expresident Artur Mas, i, al seu costat, l’expresident José Montilla, a qui li va tocar gestionar la sentència de l’Estatut que va acabar encenent la metxa del procés.

A Pujol, en canvi, l’han situat amb exdiputats i altres representants socials. «Carai, quanta gent», ha exclamat quan ha tornat a trepitjar pel seu propi peu la moqueta vermella del Parlament amb el seu fill Pere Pujol al costat. Aviat, el 23 de febrer, farà vuit anys de la seva compareixença en la comissió d’investigació sobre corrupció i el seu famós «diuen, diuen, diuen». Després de la sessió, ha acabat circulant durant uns minuts pel saló de Passos Perduts i camí cap a l’ascensor de la mà de Borràs davant el focus de totes les càmeres.

De fet, ha sigut la presidenta de Junts la que ha suplert el buit de recepció de la institució a l’expresident, que sí que ha intercanviat paraules amb altres exdirigents, com el mateix Mas. Dos partits s’han dirigit a Pujol des del faristol del Parlament: Junts, per incloure’l en les salutacions als expresidents de la Generalitat, i Ciutadans, per acusar-lo d’haver instaurat durant el seu mandat una «dictadura blanca» nacionalista. Ell s’ha mantingut impassible.

Més enllà del discurs impugnatori que ha fet la dreta contra la història de la institució amb Vox absent, la resta de grups han recordat des del seu prisma tant el context polític de fa 90 anys com els fets de la tardor del 2017, que va acabar amb la suspensió de l’autonomia catalana i una judicialització que ara la Moncloa i el Govern intenten mitigar amb la negociació de la reforma del Codi Penal. «La democràcia sempre s’acaba obrint pas», ha defensat el president Pere Aragonès per tancar la sessió especial.

Un Parlament sense dones

La fotografia d’aquell 6 de desembre de 1932 en plena etapa republicana dista molt de la d’ara. Llavors, la sala de plens no tenia encara una distribució dels escons en forma d’hemicicle. En la contrarellotge per adaptar l’antic polvorí de la Ciutadella –i posteriorment palau reial– a seu parlamentària, es va improvisar una disposició de cadires confrontades en forma de rectangle que recorda l’estil britànic. Entre els 85 electes de llavors –ara són 135– no hi havia ni una sola dona. En aquests moments, el Parlament té un 48% de diputades.

En la sessió constitutiva, que es va allargar dues hores, la mesa d’edat la va presidir el líder de la Lliga, Raimon d’Abadal, i es va escollir el republicà Lluís Companys com a president provisional de la Cambra. Les eleccions les havia guanyat ERC de manera contundent i, amb els partits menors que van acabar sota la seva empara, aglutinava pràcticament el 80% dels diputats davant la Lliga de Francesc Cambó. L’hemeroteca recull com la jornada es va viure amb autèntic fervor dins i fora de l’edifici.

Milers de ciutadans es van amuntegar als voltants del Parlament per celebrar la recuperació de la institució catalana i victorejar els diputats fins i tot pujats als arbres. De fet, van acompanyar el recorregut que va fer Macià des del Palau de la Generalitat fins a la Ciutadella en un cotxe descapotable. I dins, polítics i assessors trepitjaven per primera vegada l’escala noble i els salons Rosa i Gris de Passos Perduts, els que condueixen fins a la sala de plens.

Sense pressupostos però amb torrons

Notícies relacionades

El Govern acusa el PSC de condicionar els Pressupostos a projectes aliens als comptes

Com més població, més recursos

Aquella primera etapa del Parlament va durar poc. L’activitat es va suspendre entre l’octubre de 1934 i el febrer de 1936 pel Bienni Negre i, després, per la Guerra Civil. Tot i així, es van celebrar 254 sessions i es van aprovar 121 lleis. Els diputats es reunien cada dia de dimarts a divendres i cobraven 1.000 pessetes al mes. De fet, en temps en què la negociació d’uns pressupostos s’allarga fins i tot mesos, sorprèn com després de la posada en marxa del Parlament aquell 6 de desembre de 1932, dues setmanes després el Govern presentava els seus pressupostos.

Altres coses no han canviat: ni hi havia llei electoral catalana llavors ni n’hi ha ara per la incapacitat dels partits d’arribar a un acord. Aquest dimarts, almenys, han compartit un moment distès entre neules i torrons, aliens, la majoria, a la presència de Pujol.