Les infinites resurreccions en l’esfera pública de Jordi Pujol

Després d’aquesta confessió, Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, no podien sortir, literalment, al carrer sense ser insultats. Ara l’expresident participarà en un acte dels 90 anys del Parlament. I no és una excepció. Poc després de recuperar la mobilitat i la capacitat mental –limitada per alguns oblits de memòria recent– Pujol va recuperar la seva agenda. Amb prudència i ajudat sempre per un acompanyant. I ara ningú l’insulta pel carrer. Al contrari.

Els dilemes morals

Aquesta dinàmica no ha sigut casual, sinó fruit de la fortalesa mental del personatge i també d’un procés de restitució per part del seu entorn immediat. Això ha fet que Pujol reaparegués ja el 2018 en un homenatge d’una entitat cultural, que participés en un documental sobre cooperació emès a TV-3 i que protagonitzés un debat sobre Europa junt amb altres expresidents en la Universitat de Barcelona el febrer d’aquest any.

Notícies relacionades

Els sis escàndols de corrupció que van fulminar l’oasi català

‘La sagrada familia’, el retrat (gairebé) definitiu dels Pujol

Pujol, en la intimitat, diu de si mateix que se sent trist i desplega un argumentari cristià sobre la culpa, sense pal·liatius. Però els que el coneixen bé saben que aquesta no deixa de ser una part de la història. Que Pujol continua interessant-se per tot, incloent-hi el seu llegat. I que, per descomptat, pateix pel desmembrament del que va ser Convergència, el partit que ell va crear al final del franquisme. Però Pujol continua sent Pujol i continua interessant-se per reivindicar-se. A través de tercers, però reivindicar-se. El títol del diàleg que va publicar junt amb el periodista i escriptor Vicenç Villatoro dona comptes del procés de restitució: ‘Entre el dolor i l’esperança’. Per això no és estrany que tingui interès a declarar en el judici que se celebrarà pel cas dels diners ocults per part de tota la família. O que es prepari la reedició del seu llibre ‘Dels turons a l’altra banda del riu’, que repassa uns fets que van forjar el lideratge i la popularitat del jove Pujol en ple franquisme.

Ara també hi ha una faceta personalíssima, que són les cures que dedica a la seva dona, afligida per l’Alzheimer. Tots dos, amb ajuda, conviuen a la seva casa de sempre. Mentre a ella li costa mantenir una conversa racional, ell continua entossudit a tirar endavant. Amb rehabilitació, amb ajuda, però continua sent Jordi Pujol. I el judici imminent i les debilitats de salut han aconseguit, a més, generar una certa unitat de la família al complet. Unitat que redunda també en favor d’aquest procés pel qual es tracta de netejar la imatge de l’expresident.