Crònica d’un cop ajornat al Tribunal Constitucional, per Ernesto Ekaizer

No va ser l’únic informe traslladat. El ponent del recurs del PP, Enrique Arnaldo, elegit per al TC a proposta del PP, ja tenia l’informe dit de complaença que va sol·licitar al seu lletrat particular. 

Els informes són contradictoris en el punt essencial. Duque és favorable a l’avocació al ple, a l’admissió a tràmit del recurs, però, és contrari a la mesura cautelaríssima –que és el tema crucial– perquè no té precedents, no hi ha cap supòsit en què s’hagi ordenat interrompre pel TC mitjançant mesura cautelar el tracte legislatiu al Congrés, a més que no es presenten els motius al·legats. S’anticiparia amb la suspensió, afirma, el resultat final de l’empara quan tampoc hi hauria danys irreparables. D’altra banda, assenyala, es podrien sentir les parts (en les mesures cautelaríssimes no es dona trasllat a les parts implicades) en tres dies. I si s’aprovessin les reformes legals en cap cas hi hauria danys irreparables perquè es podria interposar un recurs d’inconstitucionalitat, que seria la via correcta. Perquè, emfatitza, el recurs d’empara no és recurs per aconseguir nul·litat de les lleis sinó per protegir drets fonamentals. I, per acabar-ho d’adobar, l’altre requisit és que no es causi lesió de drets d’altres: el recurs del PP demana que se li reconegui la seva potestat parlamentària (ius in officium) perquè es declari la nul·litat d’unes esmenes mentre es lesiona la potestat o ‘ius in officium’ dels altres diputats que volen seguir endavant amb la tramitació de la reforma. 

L’informe encarregat per Arnaldo al seu lletrat particular i personal, és favorable, per contra, a les mesures cautelaríssimes. Però mentre que els lletrats de l’anomenat ‘pool’ del TC són independents, la seva comesa és fer un informe tècnic, és a dir, no estan vinculats als magistrats amb els quals treballen diàriament. És a dir: el magistrat ponent pot dir-li «fes-me un informe en tal o tal sentit». I el lletrat l’elabora amb aquesta directriu. 

Dos informes contradictoris

Els magistrats, doncs, no tenien temps material. A les deu del matí començava un ple amb dos informes contradictoris. Havien, per tant, de consultar amb els seus propis lletrats per consultar interlocutòries o sentències. 

Van arribar al madrileny carrer de Doménico Scarlatti abans de les 10.00 h. Però a la sala només hi havia els cinc del sector progressista. Van parlar amb un dels seus parells, el vicepresident Xiol, i li van suggerir que digués al president que no estaven en condicions d’estudiar el material si es començava a aquella hora.  

Però és que hi havia altres «problemes». Mentre González-Trevijano seguia reunit passades les deu amb els magistrats conservadors, alguns del sector progressista es van assabentar que el dia anterior –dimecres a la tarda– havia entrat en el TC un escrit de personació d’Unides Podem i un altre del PSOE, perquè les esmenes que es pretén suspendre per part del PP són del PSOE i d’Unides Podem. 

Tenen un interès legítim perquè es pretén anul·lar una esmena que ells han presentat i afecta el procés legislatiu, de manera que es personaven com a part en el procediment, i sol·licitaven que se’ls donés trasllat dels escrits, i d’aquesta manera, sense perdre temps podien donar la seva versió sobre les mesures cautelaríssimes per garantir-se la tutela judicial efectiva abans que s’adoptés la resolució.  

A més, Unides Podem demana en el seu escrit de personació poder ser sentit i, a més, presenta un incident de recusació del president González-Trevijano i el magistrat Antonio Narváez, amb mandats vençuts el 12 de juny passat, perquè tenen interès directe en el plet perquè si s’aprova la reforma el pròxim 22 de desembre, al dia següent, a l’aparèixer en el BOE, entra en vigor el nomenament dels dos magistrats substituts nomenats pel Govern (Juan Carlos Campo i Laura Díez, respectivament). En canvi, si se suspèn la tramitació de la nova llei, podrien seguir indefinidament als seus llocs. Per tant: hi ha causa de recusació segons l’article 219 número 10 de la llei orgànica del Poder Judicial. 

Els recusats han de dir si s’abstenen i cas contrari s’obre procediment de recusació. El primer és suspendre la causa de nomenar ponent. 

Massa confrontació

Tot això, que havia de ser traslladat per Arnaldo, que és el ponent, en realitat no estava proveït: faltava a l’expedient. I, finalment, a continuació es va confirmar que Vox havia presentat un nou recurs d’empara en el qual demana mesures cautelaríssimes. En aquest recurs la ponent serà Maria Luisa Balaguer. 

González-Trevijano no va aclarir a quina hora finalment començaria el ple. Maria Luisa Balaguer va parlar amb el president i van comentar la possibilitat d’ajornar el ple per al dilluns 19 de desembre. Però González-Trevijano va insistir en un punt. «No vull ser jo qui pren per la meva pròpia iniciativa la decisió de suspendre’l i si m’ho demaneu per escrit els cinc del vostre sector ho faré», va dir, segons asseguren fonts fidedignes a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. 

La impressió: la idea de suspendre aquell dia la tramitació –pim-pam–, el mateix dia en què s’havia de votar al Congrés, pràcticament en paral·lel, va portar González-Trevijano a ajornar el seu pla. Massa confrontació directa. 

González-Trevijano ha aconseguit un punt a tenir en compte. El quòrum per celebrar un ple és de vuit magistrats. Si els progressistes no participen en la votació el ple es queda en 6. Per tant, el sector conservador no pot adoptar la resolució.

Amb la petició d’ajornament dels cinc progressistes, González-Trevijano pot dir: home, cinc m’ho van demanar, si dic que no, podrien aixecar-se i marxar per considerar que no estan en condicions de participar i em deixen sense quòrum. Però ara aquests cinc ja s’han compromès i no poden fer avortar el ple. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El dilluns 19 hi ha dues opcions. Una que es tramiti la recusació. O s’abstenen els dos recusats o es nomena un instructor de l’incident i s’ajorna el ple fins que es resolgui. No s’abstindran. Perquè en aquest cas, la majoria passa a ser del sector progressista (5 a 4). Si es rebutja la recusació, el sector conservador aconseguiria després consumar el cop i suspendre la tramitació de les reformes abans que el Senat les aprovi el 22 de desembre. 

El dimarts 20, Rafael Mozo, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha convocat un ple extraordinari per nomenar els dos magistrats. Ja se sap que el PP i el sector conservador volen nomenar els dos (César Tolosa i Pablo Lucas). El PP juga als dos taulers. Si el TC suspèn les reformes dilluns, la dreta guanya temps, sense l’espasa de Dàmocles.