Instrucció de Moscou als russos d’Espanya: «No caigueu en provocacions»

Les instruccions a què ha tingut accés EL PERIÓDICO insten els russos a no participar en discussions ni freqüentar esdeveniments públics multitudinaris, i han sigut enviades en diverses tandes, en missatges generals en obert i en missatges particulars en privat per Telegram. Per a la difusió s’han utilitzat no només els canals consulars, també als coordinadors de Centres d’Atenció a Compatriotes que maneguen «associacions de compatriotes a Espanya i Andorra», anomenades abreujadament SORS.

La primera al·lusió a aquestes entitats –algunes de creades expressament– va aparèixer en un missatge de Telegram de Casa Rússia a Madrid, al migdia del 8 de març. «Us informem que les associacions de compatriotes a Espanya i Andorra han establert i operen Centres d’Atenció a Compatriotes i línies d’atenció». El seu objectiu, deia el missatge, era ajudar-los en l’obtenció d’«assistència legal ràpida, qualificada i gratuïta sobre el terreny, així com ajudar en la preparació de sol·licituds o apel·lacions a organismes encarregats de fer complir la llei, organitzacions educatives, municipis, serveis socials...»

I això, davant el perill que els russos residents fossin víctimes de delictes d’odi en aquest país. «Us recordem que us trobeu en l’esfera legislativa i executiva de les autoritats espanyoles i andorranes –deia aquest primer missatge–. La legislació d’aquests estats castiga amb severitat a qui públicament instigui, promogui l’odi, discriminació o violència contra grups de persones o persones aïllades per la pertinença a aquests grups, per raons de racisme, antisemitisme, confessió, religió, situació familiar o pertinença a determinada raça, nacionalitat, origen...»

Falsa russofòbia

Falsa russofòbiaEs reaccionava així a una suposada russofòbia. Tant l’oferiment d’ajuda com les instruccions dibuixaven un clima d’amenaça o perill a Espanya que, transcorregut gairebé un any de guerra, no s’ha vist ratificat per la realitat.

Des que Vladímir Putin va llançar la seva «operació militar especial» sobre Ucraïna, Moscou mira de cohesionar les seves colònies de ciutadans expatriats a la UE, i mantenir-los refractaris o impermeables a les narratives occidentals de la guerra, fins i tot sota l’aparença d’un perill de «represàlies» al carrer.

D’aquest perill parlen les directrius que va difondre el govern rus en dates una mica anteriors, una setmana després de començar la invasió d’Ucraïna. S’aconsella entorn de tres aspectes. El primer incideix en la necessitat de mantenir silenci «respecte a la nacionalitat russa». El segon insta a «no caure en provocacions», sobretot a les les xarxes socials. El tercer: «Mantenir-se units, sabent que la Mare Pàtria acollirà tots els que han col·laborat en el seu bé».

En la setmana final de febrer i en les dues primeres setmanes de març, residents russos a la gran zona d’implantació d’eslava a Alacant van començar a rebre missatges privats de Telegram i altres plataformes, suposadament amb remitent oficial rus. Aquests missatges aconsellen entorn de tres eixos: el primer, «guardar silenci» i no manifestar opinions sobre la guerra o qüestions polítiques a les xarxes socials. El segon, no acudir a «esdeveniments públics amb possibles aglomeracions de ciutadans». El tercer, «mantenir oberts els canals de comunicació, principalment Telegram».

Els missatges privats tenen un origen governatiu. I els avisos oberts difosos en aquesta plataforma de missatgeria per Casa Rússia Madrid compten amb inspiració oficial. L’entitat forma part de la xarxa estatal Rossiskoie Trodnitxetsra (sentit genèric, Cooperació Russa).

Fonts diplomàtiques russes consultades per EL PERIÓDICO no han volgut confirmar al «cent per cent» aquests missatges; es limiten a comentar que «és funció de l’ambaixada de la Federació Russa protegir els seus compatriotes».

Pau al carrer

Pau al carrerEn aquesta mateixa cadena de missatges privats del febrer i el març, les autoritats russes aprofitaven per desmentir que cap membre de l’ambaixada o consolats a Madrid o Barcelona s’hagués manifestat condemnant la guerra. Sortien al pas d’un rumor que havia corregut a les xarxes socials en llengua russa i que Moscou va poder considerar desestabilitzador.

Així mateix, anunciaven que l’ambaixada i les entitats associades suspenien activitats socials i culturals previstes per a la primavera per temor de «represàlies» a Espanya.

No va arribar a suspendre’s, però sí que canviar de nom, el festival de cine rus de la localitat alacantina de Torrevella. El 22 de gener, un mes i dos dies abans de penetrar els carros russos en territori ucraïnès, havia sigut presentat a la Fira Fitur de Madrid la VIII edició del Sol Russian Film Festival. Pel juny, quan creixien les crítiques per la invasió d’Ucraïna i per les ajudes de l’Ajuntament i la Generalitat Valenciana al festival, aquest ja es deia Sol International Film Festival.

Havien variat el nom –segons va informar el diari de Prensa Ibérica Información d’Alacant– dues de les seves promotores, Ana Semenova i Tatina Denisova, que van fer una expressió pública de condemna de l’agressió a Ucraïna, en oposició a la postura obertament pro Putin del president de l’associació, Aleksandr Mikhaïlov.

Torrevella, com tot el Baix Segura alacantí i la mateixa ciutat d’Alacant, és part de la principal àrea d’assentament dels 79.485 residents russos a Espanya, segons dades del padró del 2021.

Però la mateixa zona és també la principal de residència dels 112.000 ucraïnesos que vivien a Espanya abans de la guerra, colònia que, amb el moviment de refugiats, s’ha duplicat. Són moltes persones originàries de dos països en guerra i, per tant, hi ha el perill que es produeixin friccions.

Per això les manifestacions dels ucraïnesos contra l’agressió són objecte de dispositius de seguretat de la Policia Nacional i de la Policia Local. Els ucraïnesos s’han estat manifestant pel passeig de Vista Alegre de Torrevella al llarg de setembre i octubre.

Notícies relacionades

Els cinc eixos de la propaganda de guerra dirigida a Espanya

Rússia suplanta la identitat de mitjans europeus per propagar la seva desinformació

L’origen no està només en una directriu general rebuda per les Forces de Seguretat d’augmentar l’atenció a russos i ucraïnesos, també en una baralla entre russos i ucraïnesos en un bar de Torrevella el 7 de març que es va saldar amb un ferit de mitjana consideració evacuat a l’hospital.

És l’únic incident digne d’esment a la zona. La violència entre russos i ucraïnesos residents a Espanya sembla ser més sobre el paper del planejament preventiu policial que sobre l’asfalt de les ciutats. «Aquí hi ha tot tipus de gent, fanàtics seguidors de Putin, però també contraris –explica Natalia Zhezhniauska, portaveu de l’Associació d’Ucraïnesos–. I molts matrimonis mixtos de russos i ucraïnesos; no s’ha d’oblidar això».