El TC analitza en un ple sense precedents la possibilitat de suspendre un tràmit en el Congrés

Mai abans ha estat sobre la taula del Tribunal Constitucional (TC) la possibilitat de paralitzar un tràmit parlamentari del Congrés dels Diputats, com és el cas de la reforma de lleis que regulen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el mateix tribunal de garanties que el Govern ha posat en marxa per accelerar la renovació dels seus magistrats. La iniciativa del PSOE i Unides Podem va ser introduïda a través de dues esmenes a la reforma del Codi Penal que inicialment només havia de derogar el delicte de sedició. Està previst que siguin aprovades aquest dijous al Congrés dels Diputats amb la majoria parlamentària que recolza l’Executiu de coalició.

En aquesta falta de precedents rau la importància del ple del Tribunal Constitucional que es reunirà a partir de les deu del matí d’aquest dijous, tan sols unes hores abans que es voti la reforma a la Cambra baixa. El debat respon  al recurs presentat pel PP aquest dimecres, que sol·licita la suspensió del tràmit legislatiu com a mesura cautelaríssima, cosa que vol dir que ha de ser resolta sense consultar les parts.

En el sector progressista del TC, que continua sent el minoritari en espera de la consumació de la renovació que precisament busca accelerar la reforma impugnada, va sorprendre la pressa amb què el president, Pedro González-Trevijano, va anunciar la convocatòria d’un ple extraordinari i urgent tan sols unes hores després de registrar-se el recurs del partit d’Alberto Núñez Feijóo.

Les mateixes fonts apunten que la petició del PP no es dirigia a deixar en suspens la votació d’aquest dijous en el Congrés, sinó contra el procediment legislatiu, al qual encara li queda el tràmit en el Senat. Per això, hi havia la possibilitat jurídica que la decisió que pot deixar en l’aire part de la reforma impulsada pel Govern arribés més tard d’aquest dijous. De fet, el TC té pendent de resoldre diverses mesures cautelaríssimes des de fa mesos, segons adverteixen des de l’òrgan.

Altres magistrats consultats al·ludeixen també a la complexitat de la decisió a adoptar, que «implica una ingerència sense precedents en l’autonomia del poder legislatiu i requereix uns informes en profunditat dels lletrats del Tribunal i un estudi per part dels magistrats, que no pot fer-se de forma precipitada». 

En tot cas, fonts de l’òrgan assenyalen que es resoldrà sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara i, en el seu cas, sobre les mesures cautelaríssimes sol·licitades pels recurrents». És a dir, hi ha la possibilitat que la decisió es limiti a l’admissió o no a tràmit de l’assumpte, deixant una possible suspensió per més endavant en el cas de decidir-se efectivament donar tràmit al recurs.

El PP recupera iniciativa

La convocatòria del ple urgent és per al PP un petit èxit amb què recuperen la iniciativa després de dies d’intenses denúncies per les reformes legals del Govern i sense que estigués molt clar el camí que prendrien. Segons ha pogut saber aquest diari, els populars van decidir fer el pas de presentar el recurs dimarts. La iniciativa va sortir de la secretària general i portaveu en el Congrés, Cuca Gamarra, i la va treballar durant tota la jornada amb assessors jurídics. De fet, aquell dia a la tarda, la diputada va aparèixer en el Senat al final del ple i va intercanviar unes paraules amb Feijóo, a qui va informar dels últims passos. Allà van tancar els detalls. El dia de treball va continuar fins tard i l’endemà, dimecres al matí, el partit el va registrar en el TC.

Els conservadors entenen que la millor eina per fer oposició en aquest cas era la del recurs. La petició de la mesura cautelaríssima la van formular, precisament, pensant que el tribunal de garanties l’abordés avui al matí amb l’objectiu que si atenen la seva petició, hi hagi opcions que la votació de la reforma exprés relativa a la justícia es congeli. A Génova insisteixen en l’«escàndol» que suposa modificar la llei orgànica del Poder Judicial i del TC via esmena dins d’una reforma del Codi Penal.

«Davant semblant atac a l’ordre constitucional hem d’actuar», repetia Gamarra dimecres després de presentar el recurs. En el PP són conscients dels dubtes que genera el fet que es produeixi una intromissió en el poder legislatiu si es paralitza el tràmit de les esmenes.

Però fonts de la direcció del grup parlamentari asseguren que la ingerència es podria percebre «igual o fins i tot superior» si el recurs s’atengués després que la iniciativa s’hagués aprovat amb prou majoria en el Congrés. «Això seria un escenari encara més complex», recalquen dins del PP, perquè ja s’haurien pronunciat els grups que representen la sobirania, per molt que després necessiti també l’aval del Senat.

El TC sobre la seva pròpia reforma

Una altra clau d’aquest assumpte es troba que la decisió pivota sobre frenar o no una reforma que afecta de forma molt directa al mateix òrgan que ha d’analitzar-la. En cas d’aprovar-se els plans del Govern, es reduiria a una majoria simple la que precisaria el CGPJ per tirar endavant els dos nomenaments que li correspon, i que substituiran el magistrat conservador Santiago Martínez-Vares i el progressista Juan Antonio Xiol, actual vicepresident de l’òrgan.

L’altra part de la reforma del Govern suposa tocar la llei orgànica que regula el funcionament del mateix TC, i va dirigida a permetre que els magistrats que ha designat dins del seu torn el Govern –l’exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica Laura Díez– prenguin possessió sense haver d’esperar el Consell. El camí per a això passa per suprimir dos punts de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) que atorgaven al mateix TC la tasca de verificar que les persones designades per entrar a l’esmentat òrgan reuneixen els requisits legals per a això.

Jurisprudència existent

Quant a la decisió que ha de prendre, el Tribunal compta a més amb jurisprudència consolidada contra esmenes que s’allunyen del contingut del text principal, com sembla ser el cas. 

És una cosa que fins i tot han advertit els mateixos lletrats parlamentaris a la Taula de la Comissió de Justícia en la qual aquesta setmana es tramita la reforma exprés.

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

D’aquesta manera s’assenyala en diverses resolucions dictades pel Tribunal des del 2011, en les quals s’estableix que en l’exercici del dret d’esmena s’ha de respectar una «connexió material mínima». Aquest judici de «congruència material amb el text esmenat» va ser citat, per exemple, en la sentència dictada el 2020 en ocasió del recurs contra la denominada ‘llei mordassa’.

Una d’aquestes resolucions, del juliol del 2011, va donar la raó al senador socialista Juan José Laborda i a 61 membres de la Cambra alta més respecte d’uns acords de la Mesa del Senat del 2003 pels quals es van admetre diverses esmenes presentades pel PP a la llei d’arbitratge. En aquella ocasió, els populars van utilitzar aquesta tècnica per introduir com a delicte la convocatòria de referèndums per frenar l’anomenat ‘pla Ibarretxe’. El TC va declarar sobre això que s’havia produït una vulneració del dret a l’exercici del càrrec parlamentari, ja que es van admetre com a esmenes d’uns textos que no tenien relació material amb la iniciativa legislativa a esmenar.