Una magistrada progressista serà la ponent de la recusació dels dos magistrats del TC

El ple del Tribunal Constitucional haurà de resoldre dilluns vinent, 19 de desembre, l’incident en l’admissió a tràmit del recurs, i abans de resoldre sobre la suspensió sol·licitada pel PP de les esmenes legals –ja aprovades pel Congrés dels Diputats dijous passat per 184 vots a favor, 64 en contra i 1 abstenció– i la prohibició de la seva tramitació en el Senat.

Fonts pròximes a la coalició governamental van assenyalar a EL PERIÓDICO que a l’escrit de personació presentat pel PSOE el dimecres 13 s’uneix una petició en el sentit que els esmentats dos magistrats s’abstinguin o resultin recusats per tenir un interès directe o indirecte en el plet i causa.

Interès directe

Ja Unides Podem assenyala en el seu escrit de dimecres passat, que «els magistrats respecte de qui se sol·licita la seva abstenció o recusació són aquells el mandat dels quals es troba caducat i es veurien directament afectats per la reforma plantejada en la proposició de llei que busca precisament complir la Constitució». Aquesta proposició de llei ja ha sigut aprovada en el Congrés l’endemà de la presentació de l’escrit.

¿Què significa ‘en román paladino’? Dijous vinent 22, al conèixer la norma aprovada en el Congrés el seu pas pel Senat –permet renovar parcialment el TC, en aquest cas amb els magistrats Juan Carlos Campo i Laura Díez, proposats pel Govern– es publicarà l’endemà al Butlletí Oficial de l’Estat. Això provoca dos decrets de cessament dels magistrats caducats González-Trevijano i Narváez, i dos decrets de nomenament de Campo i Díez. Si González-Trevijano i Narváez voten aquest dilluns juntament amb els altres quatre magistrats conservadors anul·lar la norma aprovada i prohibir al Senat la seva conversió en llei, tots dos continuaran indefinidament als seus llocs. Vet aquí, doncs, el seu interès directe en l’assumpte.

Ja en l’intercanvi de punts de vista en l’atípic ple del TC dijous passat, el sector conservador va expressar la seva posició contrària a admetre la personació dels dos partits i sotmetre l’incident de recusació al ple amb l’argument que, en realitat, no hi ha recurs, perquè encara no ha sigut admès, que valdria, es va dir, per a la recusació.

Canvi rellevant

El sector conservador volia dijous avortar la proposició de llei. Però tenint en compte l’escàs temps per estudiar el recurs i els informes contradictoris dels lletrats, el president va suggerir que els cinc magistrats del sector progressista demanessin l’ajornament i que ell el concediria, cosa que ha posposat el ple al dilluns 19.

Però aquest retard implica un canvi rellevant. El que el PP buscava era paralitzar la tramitació d’unes normes. Aquestes normes ja han sigut aprovades en el Congrés; ara només falta que passin pel Senat. Per tant, la confrontació que el PP impulsa del TC amb el poder legislatiu ha crescut de dimensió amb alguna cosa més que una ingerència. Un veto en tota regla creant una espècie de dret de veto del TC a través d’un «superrecurs d’empara» per curtcircuitar lleis abans que s’aprovin.

Els magistrats del sector conservador estimen que el PSOE i Unides Podem no han de ser sentits ja que el PP demana mesures cautelaríssimes inaudita part, extraordinàries i sumaríssimes, sense donar la possibilitat que la part contrària, la que ha impulsat la llei, pot aportar els seus arguments.

Possible vulneració de drets

¿Serà possible ignorar dilluns que ve l’existència dels escrits de personació i de recusació, i posar la directa entrant en l’aprovació de les mesures cautelaríssimes?

Qualsevol al·legació a favor d’inadmetre aquests escrits o de no tenir-los en consideració vulnera el dret a la tutela judicial efectiva. I el TC no hauria de ser l’instrument per vulnerar-la.

El tràmit de la recusació requereix nomenar un ponent que assumeix la tasca de dictar un acte en el qual proposa l’admissió o no de la recusació, tenint en compte que els dos magistrats, pel qual ja és conegut en el tribunal de garanties, no s’abstindran voluntàriament. Al nomenar la ponent, tot el procediment de l’empara del PP queda suspès i els dos magistrats han de ser apartats cautelarment fins que es resolgui la recusació.

Carrera contrarellotge

La interlocutòria, en aquest cas, el de la magistrada Montalbán hauria de ser sotmès a un ple que serà necessari convocar. Tot això suposa temps i implica que les mesures de suspensió i prohibició al Senat que converteixi en llei les reformes aprovades en el Congrés no poden materialitzar-se. Fonts consultades assenyalen que l’esmentada interlocutòria de la ponent hauria d’anar al ple posterior al d’aquest dilluns 19, és a dir, per després de Nadal. Però, en aquest cas, ni González-Trevijano ni Narváez tornarien al TC perquè cessarien el 23 o 24 de desembre, després de convertir-se les noves normes en llei. Només amb el mer fet de designar ponent en la recusació, doncs, seria suficient per paralitzar el cop.

Notícies relacionades

El ‘magne’ bloqueig del Tribunal Constitucional en un acte d’estat fallit

González-Trevijano o com un president caducat té interès personal a prolongar les seves funcions en el TC, Ernesto Ekaizer

Per això la batalla entorn de l’incident de recusació serà crucial. Perquè al debatre’s l’admissió a tràmit del recurs d’empara –abans de resoldre sobre les mesures cautelaríssimes, caldrà fer una pirueta per part del ponent, Enrique Arnaldo, per saltar-se la recusació. És curiós que, precisament, al donar trasllat de l’expedient als magistrats dimecres a la nit 14, Arnaldo no va incloure els escrits del PSOE i d’Unides Podem.

Problema amb inventar piruetes no intimiden Arnaldo. Té un canell que funciona. És un home que es caracteritza, que diria Pérez Galdós, per formar part d’aquells que han fet grans carreres per saber explicar contes, referir bé o plantejar amb art els assumptes i qüestions de totes classes. Per això el desafiament que ell, amb el suport del seu grup conservador, està disposat a posar sobre la taula de la sala de plens de Doménico Scarlatti dilluns vinent, a saber, crear un superrecurs d’empara i transformar el tribunal de garanties en un òrgan superior. Bernd Rüthers, el jurista alemany, ha alertat contra els ‘arnaldos’ alemanys, els quals, segons va escriure, han fet que el TC germànic converteixi el sistema polític en un Estat judicial, un sistema d’origen parlamentari transformat en un on els jutges són els que ja no només decideixen el dret, sinó els que també el creen.