¿Què està en joc per al Govern i per al PP en el Tribunal Constitucional?

Però no ha rebutjat les mesures cautelaríssimes (l’adopció de les quals se sol·licita sense escoltar la part amb qui es discrepa), sinó que ha posposat el debat a dilluns per donar més temps als cinc magistrats de tendència progressista a estudiar amb deteniment la documentació aportada i, en definitiva, el delicat assumpte del qual es tractava: si el Constitucional pot impedir la tramitació d’unes esmenes que l’afecten directament, perquè canvien el sistema de validació dels seus magistrats que designa el Govern i redueix la majoria necessària en el Consell General del Poder Judicial perquè faci el mateix amb els seus.

Canvi de majories

Aquest relleu en el Constitucional, en el terç de la la renovació que tocava al juny, s’ha complicat pel bloqueig que es viu en el Consell. Quan es produeixi, canviarà les majories que conformen el ple del tribunal de garanties. De sis magistrats de tendència conservadora (un més es va donar de baixa a l’estiu per no haver pogut recuperar-se de l’ictus que va patir l’any passat) davant cinc progressistes, es passarà a set d’aquesta sensibilitat davant quatre conservadors just en un moment en què pràcticament tota la legislació promulgada pel Govern de coalició està pendent de revisió pel TC.

Això és a causa que el PP, però sobretot Vox, envalentit per haver aconseguit anul·lar els estats d’alarma decretats durant la pandèmia, han anat impugnant les lleis segons s’anaven publicant al BOE. Entre les sentències pendents al Constitucional destaquen la de l’eutanàsia i l’avortament, que s’ha convertit en el recurs més longeu, però també la reforma educativa de l’exministra socialista Isabel Celaá, la reforma laboral del Govern de coalició i la ‘llei rider’. També s’ha de pronunciar sobre les reformes de la llei orgànica del poder judicial per la qual es va prohibir al Consell fer nomenaments mentre estigui en funcions i després el va deixar fer només els nomenaments del Constitucional perquè el Govern de Pedro Sánchez pogués fer els que li corresponen.

Canvis propis

Precisament, el recurs d’empara del PP, l’admissió a tràmit del qual és el motiu pel qual es va reunir amb urgència el Constitucional dijous, és una altra reforma d’aquesta llei. En aquest cas estableix que la majoria del Consell no sigui de tres cinquens per elegir els dos magistrats que li toquen. S’ha introduït via esmenes en la llei que incorpora diverses disposicions transitòries europees i la reforma del Codi Penal per derogar el delicte de sedició.

Està acompanyada per una reforma de la norma que regula el funcionament del propi TC perquè aquest no hagi de validar en un ple els nomenaments de l’Executiu, davant el temor que el tribunal de garanties es demorés massa a permetre la presa de possessió de l’exministre Juan Carlos Campo i l’exassessora de la Moncloa Laura Díez.

Es dona la circumstància que quan el president, González-Trevijano, i el vicepresident, Juan Antonio Xiol, van prendre possessió, van acordar reduir al màxim possible les tensions que en certs moments s’havien viscut en el tribunal i portar al ple els assumptes prèviament discutits entre les dues sensibilitats per evitar transmetre una imatge de gran divisió.

Notícies relacionades

Els danys col·laterals del bloqueig del CGPJ: el TC es replanteja la seva estratègia

Com més població, més recursos

En aquesta línia també van decidir no portar al ple cap assumpte conflictiu perquè sigui el Constitucional, amb la seva nova composició, qui els resolgui, una posició per la qual González-Trevijano va ser criticat des de la dreta per deixar de complir amb la seva missió institucional. De fet, si hagués portat aquestes qüestions al ple, haurien sigut resoltes com decidissin els sis magistrats conservadors.

Aquest dilluns veurem com es resol el primer assumpte d’envergadura al qual s’enfronten i que deixarà patent les posicions antagòniques que defensen els dos sectors, com s’ha vist amb la convocatòria extraordinària de caràcter urgentíssim realitzada pel president i l’ajornament aconseguit pels progressistes. n