El Constitucional paralitza al Senat la reforma dirigida a accelerar la seva renovació

La batalla al Tribunal Constitucional s’ha saldat amb una decisió inèdita, que suposa un xoc amb el Congrés i el Senat que encara no s’havia viscut en democràcia: ha acordat, per sis a cinc vots, paralitzar al Senat la reforma legal que accelera la seva pròpia renovació, sense escoltar el Govern, com sol·licitava el PP en el seu recurs, segons van informar a aquest diari fonts de l’alt tribunal. Al final de la reunió, el secretari de Justícia del ple, Alfonso Pérez Camino, es va traslladar en persona a les dues Cambres per notificar la decisió. 

Durant la sessió matutina, els magistrats només van acordar, per set vots a quatre, que ha de ser el ple el que ha de decidir si s’admet a tràmit o no el recurs del PP contra la reforma exprés del Govern, mentre que ja a la tarda van admetre a tràmit la impugnació, decisió que també es va adoptar per sis vots a cinc, mateixa proporció que es va descartar estudiar en aquest moment processal les recusacions del president, Pedro González-Trevijano, i d’Antonio Narváez, per la qual cosa tots dos van continuar participant en les deliberacions, cosa que va inclinar la balança a favor de la paralització de la tramitació parlamentària.

El debat es va prolongar durant tot el dia i es va centrar en les cautelaríssimes una vegada aclarits aquests punts, passades les 19.30 hores. Al matí només es va resoldre una cosa que la setmana passada es donava per fet: que el recurs del PP el resoldria el ple. A la Sala Segona es va produir un empat, ja que el seu president, el vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, de tendència progressista, va coincidir amb els conservadors que havien de ser els 11 magistrats que componen el tribunal els que decideixin sobre la impugnació del PP contra la reforma exprés del Govern.

No és el moment

A la tarda el ple es va tornar a reunir per decidir l’admissió i pronunciar-se sobre el quid de la qüestió: les mesures cautelaríssimes, amb les quals el PP pretén la paralització parlamentària de la modificació legislativa i impedir que es voti aquest dijous en el Senat, sense demanar al·legacions al Govern o les Corts. Per a això resultava clau saber què passava amb les recusacions presentades per Unides Podem i el PSOE, perquè si s’admetien canviava la sensibilitat majoritària del ple del Constitucional.

L’intent d’apartar de González-Trevijano i Narváez va fracassar, a l’entendre la majoria conservadora, amb els seus sis vots, davant els cinc i els progressistes, que no era el moment processal oportú per estudiar-les, per la qual cosa tots dos van seguir presents en les deliberacions encaminades a determinar si s’ha de suspendre la tramitació parlamentària que ara continua al Senat. Mentre es pronuncia el tribunal continua: aquest dilluns el PP, Junts, Vox, UPN i Ciutadans van registrar al Senat vetos (esmenes a la totalitat), a la reforma.

Més d’una vintena d’escrits

Una vegada rebutjada a la pràctica la recusació, els magistrats van votar acceptar la personació del PSOE i d’Unides Podem en el recurs del PP, tenint en compte que des de divendres han arribat al Constitucional fins a 19 escrits de diputats i senadors de les dues formacions. També es va rebre una ampliació del recurs del PP per estendre la seva petició de paralització de la tramitació del Congrés al Senat i un recurs de Vox.

Quan el ple prengui la decisió relativa a les mesures cautelaríssimes, el secretari de Justícia del ple, Alfonso Pérez Camino, es traslladarà en persona a les dues Cambres per notificar-los la decisió. 

Als escrits del PSOE i Unides Podem contraris a la paralització que demana el PP, es va afegir un de presentat en el mateix sentit per Felipe Sicilia, president de la Comissió de Justícia del Congrés, i membre del grup parlamentari socialista. Amb això es pretén assegurar que els interessos al Congrés estiguin representats amb independència que el tribunal de garanties acabi acceptant o no la personació dels partits polítics abans d’adoptar qualsevol mesura de caràcter cautelar. Així, Sicilia sol·licita concretament que se li permeti al·legar en relació amb la sol·licitud de mesures cautelars instades pels de Núñez Feijóo, l’acceptació de la qual, bastant probable donada la majoria conservadora en el tribunal, suposaria segons el parer dels partits que sustenten el govern una ingerència sense precedents en el poder legislatiu. Demana també als magistrats que el tingui per oposat «a qualsevol mesura cautelar sol·licitada» que afecti el procediment legislatiu en curs i s’adhereix a les recusacions ja formulades. Ho fa en qualitat de diputat i president de la Comissió de Justícia, per entendre que ha sigut part personalment en el procediment legislatiu objecte del recurs d’empara i autor d’una de les esmenes impugnades.

Tan sols unes hores abans de començar a estudiar l’inèdit recurs plantejat pel PP, el Constitucional comptava amb un altre d’Unides Podem, perquè el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) dirimeixi sobre la presumpta falta d’imparcialitat de dos dels magistrats abans d’abordar aquest assumpte. Són els que seran substituïts pels nomenats pel Govern: l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo i l’exassessora a la Moncloa Laura Díez. Amb la seva entrada a l’òrgan suposarà un canvi de majoria cap a posicions progressistes.

Els dos socis de Govern veien fonamental que l’assumpte de les recusacions d’aquests dos membres del ple es discutís abans que es comenci a abordar la mesura cautelar sol·licitada pel PP. pel PP reformen dues lleis orgàniques, la del Poder Judicial (LOPJ) i la que regula el funcionament del mateix Tribunal Constitucional (LOTC), però han sigut introduïdes en la reforma del Codi Penal que es tramita aquests dies per modificar, entre altres delictes, la malversació i derogar la sedició. Per aquesta raó, el PP considera que el procediment legislatiu triat és inconstitucional i demana al TC que el paralitzi, cosa que no ha ocorregut mai amb cap procediment viu a les Corts Generals.

Recurs prematur

En la seva petició el grup parlamentari d’Unides Podem considerava que tots dos s’havien d’abstenir de les deliberacions, perquè «resulta del tot inqüestionable que qui té el seu mandat caducat és afectat directe per la norma la tramitació del qual han impugnat els recurrents i això és així pel simple fet que si es promulga l’esmentada reforma legal deixaran de ser membres del Tribunal Constitucional i, per tant, perdran la seva actual posició, emoluments i prerrogatives així com el poder de decidir en el sentit que considerin o al qual s’hagin compromès», explica el text.

Notícies relacionades

Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat

El jutge deixa en llibertat Aldama després de detallar pagaments a càrrecs del PSOE

També recordava al Tribunal Constitucional que es troba pendent una resolució de reconsideració a la Mesa del Congrés, cosa que suposa que el recurs d’empara presentat pel Partit Popular és clarament prematur per no haver esgotat la via prèvia parlamentària, cosa que comporta que ha de ser inadmès de ple. Afegia que el recurs inicial del PP feia referència a la necessitat d’impedir la votació al Congrés i ja no té objecte. També recorden que el 2007 dos magistrats es van abstenir de debatre i votar un recurs sobre la reforma de la LOTC, un supòsit molt similar a l’actual.

Altres magistrats

Aquests escrits se sumen als presentats els últims dies, entre els quals figura el del PP per ampliar la seva petició inicial, perquè, una vegada superat el tràmit al Congrés dijous passat –amb un total de 184 vots a favor–, la paralització de la reforma es produeixi abans que l’assumpte es voti al Senat dijous vinent, dia 22. Consideren els populars que l’assumpte no ha perdut objecte. Fonts jurídiques consultades per aquest diari discrepen que només es pugui parlar d’afectació en el president i Narváez, ja que la reforma també al·ludeix al paper del Consell General del Poder Judicial, ja que li correspon designar dos magistrats més. Per aquesta raó, creuen que s’hauria de considerar que també estan directament afectats el vicepresident Juan Antonio Xiol i el conservador Santiago Martínez-Vares, igualment pendents de ser renovats des del mes de juny passat.