El TC paralitza per primera vegada en la història l’acció al Congrés i el Senat

El buldòzer va començar a treballar a les deu del matí, va aconseguir primer aprovar que el ple extraordinari es fes càrrec de debatre el recurs –en aquesta ocasió, per 7 a 4, ja que el vicepresident Juan Antonio Xiol, del sector progressista, va votar amb els conservadors– i més tard va aixafar l’oposició a l’impedir la recusació de dos magistrats nomenats pel Govern de Mariano Rajoy el 2013 –Pedro González-Trevijano, president, i Antonio Narváez–, plantejament d’Unides Podem i del PSOE. Els dos magistrats no es van absentar en la votació. Els cinc magistrats progressistes van explicar a orelles sordes que tots dos tenien interès directe a paralitzar les esmenes perquè això els permetia continuar ocupant el càrrec.

La lupa europea

«Entendre que no tens interès quan en el cas d’aprovar-se una norma te’n vas a casa teva i fas tot el possible per anul·lar-la és arribar massa lluny. I és difícil que el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg miri cap a un altre costat», va dir ahir a aquest diari una font que seguia atentament el partit en el Tribunal Constitucional a partir de les deu del matí amb tanta passió com el de l’Argentina i França diumenge passat.

La decisió no té precedents. La petició de mesures cautelaríssimes –són adoptades sense escoltar l’altra part, és a dir, només a sol·licitud d’una d’aquestes, en aquest cas, del PP– se solen rebutjar pràcticament sense excepcions. Perquè s’estima que és una manera anticipada de concedir la raó –l’empara– a la part que ho demana quan, en realitat, es tracta d’una mesura de caràcter provisional, com el seu nom ho indica, cautelar. El cas més recents és el del diputat Alberto Rodríguez, d’Unides Podem, l’escó del qual al Congrés li va ser tret l’octubre del 2021 per tota la legislatura. Va demanar una mesura cautelaríssima. El TC l’hi va denegar i, en canvi, va dictar una mesura cautelar perquè les parts poguessin presentar al·legacions. És avui el dia en què el tribunal de garanties té el recurs d’empara i la mesura cautelar en un calaix quan ja fa un any des que es va demanar.

L’estat de negació al Congrés dels Diputats va portar que aquesta Cambra en què resideix teòricament la voluntat popular assisteixi com un espectador al que és una ordre de tutelar la seva acció legislativa: un cop anticonstitucional sense precedents. Tot i que s’invoca el cas del procés, no ha sigut el mateix. El TC no va paralitzar cap llei –ni les del 6 i 7 de setembre de 2017–, tot i que sí que es va entremetre amb el que no era, com va ser el cas de dir a la Mesa del Parlament el que havia o no de debatre. El Parlament pot debatre el que desitgi. I el TC pot intervenir, a través de donar resposta als recursos, quan una norma es converteix en llei.

Desemparament polític

El recurs d’empara en consideració no és recurs ni és empara. Perquè no pot tenir el caràcter preventiu que se li està volent atribuir. I encara menys la concessió de mesures cautelaríssimes inaudita, és a dir, sense escoltar arguments dels afectats, quan s’han ofert a fer-ho des del dimecres 14 a la nit. No es pot emparar el dret fonamental dels uns, els diputats i senadors del PP, consagrant el desemparament dels diputats, que en el cas del Congrés, segons la votació del dimecres 14, van ser de 64 ‘nos’ mentre que el dels que van impulsar les esmenes van sumar 184 vots.

El grup parlamentari socialista al Senat, que ha demanat personar-se perquè està directament afectat per la nova petició del PP perquè no es puguin aprovar a la Cambra baixa dues disposicions transitòries de la nova llei aprovada al Congrés dimecres 14, assenyala una característica fonamental dels recursos d’empara. I és que les mesures cautelars i cautelaríssimes no poden ser més que de caràcter provisional, cautelar. I si es dona al PP el que demana i el Senat es veu obligat pel TC a deixar fora de la llei les dues disposicions transitòries (renovació parcial del TC en situacions com l’actual quan persisteix un bloqueig i canvi del sistema de votació en el CGPJ per superar una situació enquistada de quatre anys de caducitat) aprovades al Congrés, això no té caràcter provisional, sinó definitiu; és a dir, via la disfressa d’una mesura cautelar se li estaria concedint el fi últim de l’empara.

Cop ben armat

És evident que, segons assenyalen fonts judicials, el PP i les seves connexions en el TC van aprofitar la circumstància que el Govern de Pedro Sánchez va triar la via de les esmenes a la llei de pressupostos per armar el seu cop.

Amb la llei de pressupostos existeixen desenes de sentències sobre esmenes, i també amb un altre tipus de normes n’hi ha, en el sentit que és qüestionable la seva constitucionalitat perquè, es diu, no es pot ficar en una llei una cosa que no hi té res a veure, que no té relació amb el contingut d’aquesta llei. És a dir: no són reformes legals homogènies. I més enllà d’aquest recurs, si es presentés més tard un recurs d’inconstitucionalitat –hi ha termini de tres mesos per a això– no seria fàcil que aquestes esmenes sortissis indemnes.

El TC, àrbitre polític

«La matriu seria la reforma del Codi Penal. Es podrien retirar les esmenes del Senat i presentar una nova proposició de llei que podria sortir en un termini de dues setmanes. El TC no pot posar objecció, mai ho ha fet, perquè formalment no hi ha manera de demostrar que és iniciativa del Govern. La presenten els diputats corresponents i no hi ha manera d’atacar-lo», assenyala una font judicial consultada ahir a la nit.

Notícies relacionades

L’informe dels lletrats del TC rebutja les mesures cautelars que demana el PP

González-Trevijano canalitza el ‘cop’ del PP per a aquest dijous, per Ernesto Ekaizer

El PP ha aconseguit, doncs, fer el cop. El TC és l’àrbitre polític per sobre del Parlament espanyol.

Avui, així mateix, el CGPJ té ple extraordinari per elegir els dos magistrats que li correspon nomenar al TC. El PP i els conservadors del Consell volen dos magistrats en qui confien: César Tolosa i Pablo Lucas. Però si el bloc progressista no té fissures, el ple d’avui continuarà sense nomenar. D’altra banda, el PP ja no té pressa, una vegada paralitzada l’acció legislativa al TC.