Els quatre despropòsits que provoquen la crisi que es viu entre el TC i les Corts

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hauria d’haver sigut renovat el 4 de desembre del 2018. Després del primer intent fallit de negociació, al filtrar-se el whatsap del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què deia que amb Manuel Marchena com a president de l’òrgan «controlarien la Sala Segona del Suprem per darrere», els fracassos s’han anat succeint, a l’anar imposant diferents condicions el PP, com que l’acord no coincidís amb eleccions autonòmiques o no es derogués el delicte de sedició. Les reformes legislatives amb què el Govern ha intentat salvar la situació només han aconseguit enfadar més els jutges, al servir només per bloquejar els nomenaments del Consell i, amb això, impedir el nomenament de magistrats del Tribunal Suprem, les vacants del qual són ja un quart de les seves places de magistrats.

El bloqueig del CGPJ i la reforma per impedir-li fer nomenaments van tenir una derivada inesperada per al Govern, que va fer que modifiqués molt de pressa l’anterior perquè l’òrgan de govern dels jutges pogués designar els dos magistrats que li toquen. Aquest canvi legislatiu obligava el Consell a fer els seus nomenaments abans del 13 de setembre, però, quan es va produir l’última ruptura de negociacions entre el PP i el PSOE per renovar tot l’òrgan, un sector dur de vocals conservadors va rebutjar fer els nomenaments. Al no elegir el CGPJ els dos magistrats que li toquen, el Govern té més complicat elegir els dos seus, fet que el va obligar a una nova reforma de la llei orgànica del poder judicial i de la llei reguladora del mateix Constitucional, per mirar d’esquivar el bloqueig. Ho va fer a través d’esmenes a la reforma del Codi Penal de la sedició i la malversació. Són les que ha paralitzat ara el TC al Senat.

El PSOE i Unides Podem van registrar al Congrés una proposició de llei orgànica per reformar el Codi Penal i, al principi, derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un altre de desordres públics agreujats. No obstant, en un tràmit parlamentari exprés, els dos partits del Govern, avalats pels seus socis parlamentaris habituals, van introduir mitjançant el procés d’esmena nous articles que modificaven la malversació o creaven nous delictes. 

En aquest procediment, en el qual només van passar sis dies des que va finalitzar el termini per presentar esmenes i es va aprovar la llei al ple del Congrés, es van introduir dues disposicions addicionals que pretenien reformar el sistema d’elecció dels magistrats del Constitucional. El PP va presentar un recurs davant la Mesa de la Comissió de Justícia per la «falta de connexió d’homogeneïtat amb el text de la proposició de llei» de totes dues esmenes. El mateix argument van esgrimir al seu recurs davant el TC.

La decisió polèmica del ple del Tribunal Constitucional de paralitzar la tramitació d’una reforma legislativa es va veure enterbolida per l’acord de la majoria dels magistrats que el componen de rebutjar les recusacions presentades contra el seu president, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez, per Unides Podem i el PSOE. Cap es va apartar de la deliberació perquè es va decidir que els qui qüestionaven la seva imparcialitat per pronunciar-se sobre la reforma eren «coadjuvant» (que contribueixen a ajudar en la consecució d’una causa), per la qual cosa no estaven legitimats per recusar-los. De manera que la recusació va ser rebutjada a la pràctica amb el vot dels qüestionats aprofitant un ressort legal i amb els seus vots es va produir la paralització de les esmenes que canviaven el sistema d’elecció de dos dels magistrats del mateix Constitucional.