Guia per no perdre’s en el xoc entre el TC i el Congrés i el Senat

Als recursos és freqüent que les parts sol·licitin mesures cautelaríssimes, que són les que s’adopten sense escoltar la part amb la qual es discrepa, amb l’argument que, si no es fes, el mal seria irreparable, i cautelars, en les quals la decisió s’adopta després d’escoltar-les, però sense encara haver resolt el fons del recurs. Les dues mesures van ser plantejades pel PP al seu recurs d’empara contra les esmenes presentades per reformar l’elecció de magistrats del TC, amb la intenció d’impedir-ne la votació al Congrés. El Constitucional va acceptar les cautelaríssimes quan la tramitació estava ja al Senat.

Davant la publicitat de la impugnació, tant el PSOE com Unides Podem van presentar al·legacions per mirar d’evitar que el Constitucional uspengués les votacions. L’escrit de Podem, al qual després es va afegir el PSOE, incloïa, a més, la recusació dels magistrats amb el mandat caducat, a qui afecten les noves condicions en la designació dels que corresponen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També demanava que es plantegés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

«El volum de la documentació aportada, la complexitat de la qüestió que planteja el recurs i la rellevància de la decisió» pendent va fer que el ple del TC posposés a dilluns la seva decisió a petició dels cinc magistrats de sensibilitat progressista que formen part del ple, que dilluns a la nit va decidir paralitzar per primera vegada la tramitació parlamentària de les esmenes.

En un ple de més de nou hores, el Constitucional va admetre a tràmit el recurs del PP i va refusar entrar a estudiar ara les recusacions presentades contra el seu president, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez, de manera que tots dos van participar en les deliberacions i el seu vot va ser determinant per acordar la paralització de la tramitació de les esmenes. En cas d’haver-se apartat, el ple hauria quedat constituït amb cinc progressistes, que són els que dijous van aconseguir ajornar la decisió, i quatre conservadors.

Ben entrada la tarda, el ple va començar l’estudi d’abordar si procedia a suspendre la votació, com a mesura cautelaríssima sol·licitada pel partit que presideix Alberto Núñez Feijóo. Així ho va decidir, i per primera vegada en la història va paralitzar una norma abans de la seva aprovació, fet que segons el parer del Govern i els sectors progressistes de la judicatura és una ingerència en la tramitació legislativa.

A la seva resolució va acceptar la personació de tots els diputats i senadors del PSOE i d’Unides Podem que van presentar escrits en el procediment, tot i que sense legitimació per recusar els dos magistrats. Els va donar 10 dies a ells i a les parts perquè presentin les al·legacions que considerin oportunes per defensar la reforma i la necessitat d’utilitzar una modificació del Codi Penal per canviar, mitjançant la presentació d’esmenes, també la llei orgànica del Poder Judicial i la reguladora del mateix TC.

Quan les rebi pot modificar la decisió ara adoptada abans de resoldre el fons del recurs del PP, que haurà de ser rebutjat o estimat pel ple del Constitucional, cosa que no es produirà fins d’aquí uns mesos, en el millor dels casos.

Els antecedents més similars de xocs entre el Constitucional i cambres legislatives fins ara van ser els viscuts amb el pla Ibarretxe i durant el procés. Precisament en aquest últim, el Govern del PP va tenir molta cura de no recórrer res abans que no fos aprovat pel Parlament, perquè, a diferència d’ara, entenia que fins a aquell moment no tindria validesa o entitat jurídica. Aquest criteri va fer que no impugnés les lleis de desconnexió fins a la seva aprovació.

La vicepresidenta del Govern d’aleshores, Soraya Sáenz de Santamaría, basava la seva argumentació en gran part en la decisió del mateix Constitucional en relació amb el pla Ibarretxe, del ‘lehendakari’ del mateix nom, que va intentar que es votés la independència d’Euskadi. A la seva sentència, el tribunal de garanties va considerar «prematurs» els recursos interposats «contra actes autonòmics sense valor legal» i considerava que només era possible un control de legalitat contra lleis aprovades. Es va entendre com un recurs previ d’inconstitucionalitat, inexistent des del 1985.

En canvi, el PSC sí que ho va intentar i a través dels seus recursos va aconseguir, el 5 d’octubre del 2017, suspendre el ple al qual s’havia d’informar dels resultats del referèndum il·legal de l’1-O. No ho va aconseguir, en canvi, amb el del 27 d’octubre, al qual es va aprovar la declaració unilateral d’independència (DUI), perquè la votació ja estava iniciada quan va arribar la impugnació a l’alt tribunal. El Constitucional també va impedir amb caràcter previ la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

Després de la decisió del Tribunal Constitucional, la Mesa del Senat s’ha reunit aquest dimarts d’urgència a les 8.30 per decidir quins passos cal fer ara. L’acord assolit per una majoria de quatre vots a tres –tres del PSOE i un del PNB, enfront els tres del PP– és que es retirin les disposicions paralitzades pel TC de la proposició de llei orgànica que reforma el Codi Penal. Així, aquest dimarts, la Comissió de Justícia de la Cambra alta continuarà la tramitació de la resta de la norma i el text s’aprovarà de manera definitiva dijous vinent.

D’aquesta manera, a finals de setmana es publicarà al BOE la reforma del CP que, entre altres assumptes, deroga la sedició, substituint-la per un delicte de desordres públics agreujats, retoca la malversació i crea un nou delicte d’enriquiment il·lícit.