Sánchez promet «fermesa» per «posar fi a l’injustificable bloqueig judicial»

El Govern no es quedarà de braços plegats. Davant la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’impedir, per la mínima, la votació al Senat de part d’una proposició de llei que regula les noves condicions per a la renovació dels seus magistrats, Pedro Sánchez ha promès aquest dimarts «fermesa» per «posar fi a l’injustificable bloqueig judicial». 

El cap de l’Executiu, en una declaració breu sense preguntes, no ha aclarit quines mesures prendrà davant aquesta situació de xoc institucional. El 2020, tanmateix, va parlar de rebaixar les majories del Congrés necessàries per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el mandat del qual va caducar fa més de quatre anys i continua sent de majoria conservadora, ja que els seus membres van ser elegits quan governava Mariano Rajoy. Des d’aleshores, amb diferents «excuses i pretextos», ha assenyalat Sánchez, el PP s’ha negat a negociar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, al qual, segons el resultat de les últimes eleccions generals, celebrades el 2019, hi hauria d’haver més membres progressistes. 

«Comparteixo la indignació de molts demòcrates i la preocupació de la ciutadania, que contempla desconcertada un xoc institucional tan greu i inèdit. A tots els ciutadans els vull traslladar un missatge de serenitat. Espanya és una de les grans democràcies europees. Disposa de mecanismes per superar aquesta situació: la llei i el compliment de la Constitució –ha assenyalat Sánchez des de la Moncloa–. En conseqüència, el Govern acata la resolució i també conforme a la llei adoptarà les mesures que siguin necessàries per posar fi a l’injustificable bloqueig, perquè sigui respectada la Constitució i la voluntat popular de les eleccions del 2019. En moments d’incertesa es necessita serenitat i fermesa. Serenitat en l’estricte compliment de la llei. I fermesa per fer prevaler el respecte a la Constitució i a la voluntat popular expressada lliurement a les eleccions». 

La divisió per blocs

La decisió del TC, al qual també quatre dels seus membres tenen el mandat caducat des de fa mig any, va mostrar dilluns a la nit la divisió per blocs dins del màxim intèrpret de la Constitució. Els sis vocals conservadors van votar a favor de la paralització legislativa sol·licitada al seu recurs d’empara pel PP; els cinc progressistes, en contra, ho van fer en sintonia amb la tesi del Govern i del PSOE. 

Notícies relacionades

El Senat retira les esmenes sobre la renovació del TC i votarà dijous la reforma penal

Un xoc i moltes espines

«El Tribunal Constitucional ha paralitzat el funcionament de les Corts Generals en una qüestió que afecta la seva pròpia renovació. L’origen d’això es troba en la decisió del PP quan va perdre les eleccions i va decidir incomplir el mandat constitucional. Aquesta és una situació inèdita en democràcia. L’únic propòsit [del PP] és mantenir una composició anterior i més favorable a la seva orientació. […] Aquesta situació s’ha anat agreujant fins a desembocar en la situació d’ahir. És un fet greu. Per primera vegada s’impedeix als representants que facin la seva funció de representació, debat i legislació», ha dit el president del Govern i líder socialista.

La decisió, que implica que el Senat només voti dijous vinent els apartats de la proposició de llei que no tenen a veure amb la renovació judicial (derogació de la sedició i rebaixa de la malversació, entre d’altres), té escassos precedents. En termes estrictes, cap. És la primera vegada que el Constitucional paralitza la votació d’una llei. Tanmateix, el TC sí que ha bloquejat debats i votacions en els últims anys sobre un altre tipus d’iniciatives al Parlament. L’última, a instàncies precisament del Govern socialista i en contra del criteri del Consell d’Estat, va tenir lloc el 2019, quan els magistrats van anul·lar la reprovació del rei Felip VI per part de la Cambra catalana i van impedir que aquesta celebrés més debats sobre la monarquia.