Així quedarà el Codi Penal després de la derogació de la sedició i la reforma de la malversació

L’assumpte mollar de la proposició de llei orgànica és la derogació de la sedició. La norma suprimeix el capítol 1 del títol XXII del Codi Penal que recull aquest tipus delictiu i el substitueix per un nou delicte de desordres públics agreujats que comporta penes d’entre 3 i 5 anys de presó. Aquesta figura actuarà contra aquells que atemptin «contra la pau pública», mentre existeixi «violència o intimidació» i siguin comesos per «una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic».

El tipus normal serà per castigar qui «actuant en grup i a fi d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses; obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o la salut de les persones o envaint instal·lacions o edificis». El concepte d’‘intimidació’ és nou i substitueix el d’‘amenaces’ de l’anterior definició.

La segona reforma de pes és la modificació del delicte de malversació. En l’actualitat, l’article 432 del Codi Penal fa referència a aquelles autoritats o funcionaris públics que hagin comès un delicte de «perjudici patrimonial» sobre béns públics o apropiació indeguda sobre el patrimoni públic, per als quals es preveuen penes de presó d’entre dos i sis anys de presó, i inhabilitació per a càrrec públic d’entre sis a 10 anys. El tipus penal conté penes agreuges de vuit anys i si el valor del perjudici causat supera els 250.000 euros la pena pot arribar als 12 anys de presó.

Ara, la llei diferenciarà entre els que actuen «amb ànim de lucre», és a dir, apropiant-se dels diners públics o facilitant que ho faci un tercer (en aquest cas les penes es mantenen); i aquells que, «sense ànim d’apropiar-se’ls», els destina a usos privats o hi donen una aplicació diferent però també amb finalitats públiques als recursos d’aquells per als quals estan destinats. Els que no es lucrin, però els destinin a usos privats, tindran penes de sis mesos a tres anys; mentre que els que l’utilitzin per a «una aplicació pública diferent d’aquella a què estigués destinat» es rebaixa ostensiblement i serà d’entre ub a quatre anys. Aquest últim canvi podria ser el que afecti els líders del procés.

La proposició de llei també recull la creació d’un nou article en el Codi Penal, el 438 bis, que persegueixi aquelles persones que han ocupat un càrrec públic i hagin tingut un «enriquiment il·lícit» superior als 250.000 euros. La llei establirà que les autoritats que durant la seva funció pública i en els cinc següents anys «hagin obtingut un increment patrimonial o una cancel·lació d’obligacions o deutes per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats» haurà de justificar la procedència d’aquests diners o s’enfrontarà a penes de sis a mesos a tres anys de presó, multes econòmiques i inhabilitació.

Es modifica també l’article 311 del Codi Penal. El text actual recull que seran castigats amb penes de sis mesos a sis anys «els que, mitjançant engany o abús de situació de necessitat, imposin als treballadors al seu servei condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconegut per disposicions legals, convenis col·lectius o contracte individual». La nova norma ampliarà aquest tipus i s’aplicaran les mateixes penes «a qui imposi condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la seva contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa».