El Senat dona l’aval definitiu a la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació

El 23 de gener hi deixarà d’haver en el Codi Penal espanyol el delicte de sedició. Després del fre del Tribunal Constitucional a part de la norma, el Senat ha donat aquest dijous l’aval definitiu a la reforma penal impulsada pel PSOE i Unides Podem que elimina el delicte pel qual estan condemnats els líders del procés i el substitueix per un nou delicte de desordres públics agreujats que comporta penes d’entre tres i cinc anys de presó. També queda modificada la malversació, amb una rebaixa de les penes per als que no es lucrin personalment.

Després d’una tramitació exprés –41 dies des que es va registrar la proposició de llei– i un final tempestuós sota l’amenaça constant que el TC paralitzés la norma al complet, la reforma del Codi Penal ha superat ja la seva última votació en el Senat amb un debat molt menys tens que els que s’han viscut en el Congrés. Els 140 ‘sís’ del PSOE, ERC, PNB, EH Bildu i altres partits minoritaris han permès que tiri endavant el projecte de llei. Davant el rebuig de 118 senadors, com els del PP, Vox i Cs, i 3 abstencions.

L’aprovació per part del Senat segella l’entesa entre el Govern i ERC per acabar de rebaixar les tensions en la relació amb la Generalitat de Catalunya. L’acord inicial incloïa la derogació de la sedició i la introducció d’un nou delicte de desordres públics agreujats en el Codi Penal. Després, a través d’esmenes, els republicans catalans i els socialistes van acordar reformar el delicte de malversació –per la qual cosa també estan condemnats els líders del procés– per diferenciar entre quan hi ha lucre personal i quan no. En aquest últim cas, les penes es redueixen.

Part de la norma paralitzada

La proposició de llei aprovada ha portat de cap el Senat en els últims dies. El text va arribar a la Cambra baixa a finals de la setmana passada i ja sota l’ombra del TC. Aquest dilluns, a última hora de la nit, l’alt tribunal va adoptar la decisió de paralitzar dues disposicions de la norma, introduïdes a través de dues esmenes en el Congrés, per desbloquejar la renovació d’aquest mateix òrgan.

Notícies relacionades

Els quatre despropòsits que provoquen la crisi que es viu entre el TC i les Corts

La crisi judicial uneix el PSOE i consolida el suport d’ERC Sánchez

Dimarts, a les 9 del matí, la Mesa del Senat, amb una majoria del PSOE i el PNB, va decidir extreure aquests apartats i continuar amb la tramitació de la resta de la iniciativa. La Cambra alta va registrar un recurs davant el Constitucional, però aquest mateix dimecres va ser desestimat. Així, la norma tira endavant sense aquests apartats, tot i que el Govern ja ha deixat clar que presentarà una altra proposició de llei amb aquestes mateixes esmenes.

El portaveu del PP en el Senat, Javier Maroto, ha assegurat que aquest moviment dels dos partits del Govern busca situar el magistrat Cándido Conde-Pumpido al capdavant del Constitucional perquè quan arribi una consulta independentista el tribunal de garanties «no sigui obstacle».