La fiscalia arxiva la investigació de la tragèdia a la tanca de Melilla

Per la Fiscalia espanyola, en la tragèdia de la tanca de Melilla del 24 de juny en aquest costat de la frontera no hi va haver omissió de socors, ni ús desproporcionat de la força, ni contribució a homicidis ni devolucions il·legals de migrants. «No existeixen elements que determinin que el dia dels fets els agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat actuants incorreguessin en cap infracció penal», conclou la Unitat d’Estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat en un decret comunicat aquest divendres, amb el qual posa fi a les diligències 1/2022, la investigació per la massacre d’almenys 23 migrants en un intent de passar la frontera.

Després de gairebé sis mesos d’indagacions sobre el que va passar al post de comandament fronterer del barri xino entre Melilla i la localitat marroquina de Nador, la fiscal de sala d’Estrangeria, Beatriz Sánchez, afegeix que tampoc aprecia delicte «posteriorment, en el moment de la materialització de les expulsions en frontera».

Complint les previsions que en privat reconeixien tenir fonts d’Interior, el ministeri públic eximeix l’operació de la Guàrdia Civil dels delictes que li atribuïen diverses oenagés i que insinuaven alguns reportatges publicats aquesta tardor, que van revifar considerablement la polèmica entre partits polítics. No obstant, la fiscal –com també va fer el Defensor del Poble al seu informe final– reconvé alguns guàrdies civils antiavalots «que es trobaven en l’entretancat limítrof amb el pati del costat marroquí, que van llançar pedres als migrants que estaven enfilats sobre les pintes invertides», donant trasllat d’aquesta observació al director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil, el tinent general Pablo Salas, «per si fossin constitutius d’infracció disciplinària».

Expulsions en frontera

Prop de 400 migrants van ser tornats aquell matí al Marroc, i 130 van aconseguir passar a territori espanyol. Els migrants retornats havien sigut prèviament retinguts al baixar de la teulada del centre de comandament fronterer i de la tanca. La Guàrdia Civil els va concentrar entre el guarda-rail d’una circumval·lació de Melilla i la tanca, i va anar portant cada migrant fins a un punt acordat del perímetre amb els gendarmes marroquins, que els recollien i els tornaven a ficar al Marroc. Aquestes devolucions –per les forces policials tècnicament són «expulsions en frontera»– han sigut també pedra de toc de l’actuació de les autoritats espanyoles aquell dia, per si no se’ls hagués donat dret als migrants a expressar el seu estat de vulnerabilitat o la seva intenció de demanar asil.

Però la fiscalia assumeix en la seva pràctica totalitat l’argumentació que també va fer Interior davant el Defensor del Poble: van ser rebutjos d’acord amb l’establert per la Llei d’Estrangeria, que estableix que «podran ser rebutjats» els migrants «detectats a la línia fronterera de la demarcació de Ceuta o Melilla mentre intenten superar els elements de contenció fronterers per creuar irregularment».

Interior va argumentar al seu dia que els guàrdies civils van fer un examen del grup de migrants, i no en va vaure cap en situació de vulnerabilitat per la qual hagués de ser evacuat i acollit a Espanya. Després d’examinar els vídeos presos per la Guàrdia Civil i les càmeres de la tanca, la fiscal Sánchez indica: «No es visualitzen dones, persones d’edat avançada, evidentment menors d’edat, amb algun tipus de discapacitat o qualsevol altra circumstància que determinés un estat d’especial fragilitat».

En el punt de contacte amb els gendarmes marroquins, un comandant de la Guàrdia Civil «comprovava el número, circumstàncies i estat de cadascun dels estrangers rebutjats». En la seva declaració davant la fiscal, el comandant va desgranar els factors de l’examen: «Que el subjecte estigués despert, conscient, orientat, que fos home i aparentés ser major d’edat, així com que no es trobava afectat per seriosos motius d’incapacitat...»

Reduir els assalts a la tanca

Hi va haver migrants ferits, 11 d’ells atesos a Espanya, en la seva arribada al territori de Melilla. Però tampoc aprecia la Fiscalia que les seves ferides fossin conseqüència de forcejament amb els antiavalots de la Guàrdia Civil. «No existeixen element que permetin afirmar que les lesions d’alguns dels migrants fossin producte de l’actuació policial espanyola», diu també l’escrit de la fiscal, atribuint les lesions d’aquest grup a què «per passar a territori espanyol es van haver d’enfilar i saltar des d’una altura fins i tot de sis metres».

Notícies relacionades

El Defensor del Poble conclou que es van tornar migrants a Melilla sense prou base legal

Informe intern de la Guàrdia Civil de Melilla: «No s’observa cap cos immòbil a la zona de trànsit»

Afegeix, a més, que «els testimonis prestats pels migrants en aquestes diligències tampoc reflecteixen una actuació especialment violenta o desproporcionada dels agents espanyols».

L’escrit de la fiscalia fa una reflexió sobre la conveniència que s’examini el procediment dels rebutjos a les fronteres de les dues ciutats espanyoles a l’Àfrica, en la línia que «es possibilités l’accés d’una manera real a l’oficina d’asil instal·lada al lloc fronterer de Beni Enzar a Melilla». Així, creu la fiscal Sánchez, «podrien reduir-se aquests salts o el nombre de participants».