El Govern persisteix en la seva demanda de celebrar la taula de diàleg malgrat la negativa de Pedro Sánchez

El xoc entre el Constitucional i el Parlament, el primer que impedeix al segon votar una llei que contenia les noves condicions per renovar els magistrats de l’alt tribunal, i sobretot la nova aposta d’ERC per un referèndum sobre la independència de Catalunya en el moment menys oportú, van provocar que Pedro Sánchez manés parar, expliquen fonts de l’Executiu. 

Els republicans van difondre la seva iniciativa just el mateix dia en què es va conèixer el pacte amb PSOE i Unides Podem per rebaixar el delicte de malversació quan no hi hagi ànim de lucre, un canvi legal molt polèmic a les files socialistes i del qual es podrien beneficiar els encausats per l’1-O que, a diferència dels principals líders del procés, encara no han sigut jutjats. Allò va provar malament a la Moncloa.

Greuges mutus

Fonts republicanes treuen ferro a la qüestió assenyalant que «tots tenim una llista de coses que l’altre fa i diu que no ens agraden. Podem recuperar el que van dir Patxi López, Nadia Calviño i també Pedro Sánchez. ¿O es pensen que sortir dient que la reforma servirà per detenir Carles Puigdemont o que el procés està mort no ens dificulta la nostra acció?», repliquen.

Després hi ha la qüestió orgànica. La «via Montenegro» forma part de la ponència congressual d’ERC de cara al conclave de finals de gener. No hi havia més opció que fer-la pública aquella setmana perquè els terminis s’esgotaven. «I el nostre funcionament intern no dependrà de les necessitats del PSOE. Això segur», sentencia una veu republicana. . 

Ara la Moncloa dona llargues a celebrar la taula de forma imminent. «No hi ha res agendat», insisteixen els col·laboradors de Sánchez. Mentre la Generalitat vol que la nova cita serveixi per solemnitzar els últims acords penals (rebaixa de la malversació, derogació de la sedició), el Govern central respon que el fòrum adequat per a això és el Parlament, on ja han sigut aprovats. 

«Hi ha un compromís adquirit. I Sánchez no és l’únic que va amb l’extintor intentant apagar els focs que suscita la relació amb ERC. La nostra relació amb el PSOE també provoca focs en els sectors que més s’han oposat a la solució dialogada», matisa una font del Govern. «Tots tenim els nostres problemes», assevera com a sentència.

A la Moncloa, mentrestant, expliquen que es podria convocar una nova reunió, però de perfil baix, per abordar temes competencials relacionats amb l’Estatut que normalment s’estudiaven en la comissió bilateral Estat-Generalitat, «perquè en relació amb el conflicte polític queda poc per fer». Segons l’Executiu, la reforma penal ha tingut ja, entre altres, dues conseqüències positives: demostrar que el procés s’ha acabat i l’assumpció per part d’ERC que el que va passar el 2017 «va ser delictiu».

La visió al Palau de la Generalitat és una altra. «El conflicte polític entre l’Estat i la Generalitat és una qüestió fonamental que transcendeix partits i conjuntures», apunten, per això la nova celebració de la taula de diàleg té una importància «fonamental» quant al missatge. És a dir, que la taula no ha finalitzat els seus treballs, sinó una fase (la desjudicialització), i que les reunions, sobretot les privades, les que serveixen per avançar en la negociació, han de seguir endavant.

Notícies relacionades

Els altres quatre ‘èxits’ de la taula de diàleg

Sánchez es prepara per distanciar-se d’ERC després de la polèmica reforma penal

«Segur que el Govern pretén circular el 2023 amb un vent en popa que facilita una sòlida majoria parlamentària. Queden temes de singular importància que han de passar pel Congrés, com la reforma de les pensions. I, per descomptat, com millor sigui la relació amb nosaltres al final de la legislatura, més fàcil serà continuar aquesta relació en la següent, després de les eleccions», afirmen a tall d’avís.

Arrossegar els peus

«En el fons, no hi ha cap novetat. El PSOE, com sempre, arrossega els peus tot el que pot. I dependrà de la nostra força democràtica que atengui o no a raons», analitza una font d’ERC que apunta l’origen que el pacte de juliol inclogués ja una aproximació de data. «En la primera meitat de l’any vam estar sempre a expenses del calendari del PSOE, ja fos per les eleccions a Castella i Lleó o per les andaluses. El que s’hauria d’haver celebrat a principis del 2022 no s’havia complert encara a l’abril», rememora aquesta veu, que afegeix que, després de Setmana Santa, les relacions es van tensar fins al límit amb l’eclosió del Catalangate.