Interior no veu discutible cedir la comissaria de Via Laietana: «No està sobre la taula»

És igual de rotunda a Interior la negativa a entregar l’edifici de Via Laietana a la Generalitat o a l’ajuntament per convertir-lo en «centre de memòria, dignitat, democràcia, informació, divulgació i reparació de les persones víctimes de la dictadura franquista», com deia la moció d’ERC, subscrita el 22 de desembre pels comuns, Esquerra i Junts. De fet, en el ministeri que dirigeix Fernando Grande-Marlaska despatxen l’assumpte responent a la pregunta d’aquest diari: «Aquest tema no està ni ha estat sobre la taula».

Les mateixes fonts governamentals resten importància a la revifada reclamació, aquesta vegada al Parlament: «Aquesta petició es fa des de fa vint anys i s’utilitza quan convé», diuen. Fa una mica més d’un any, l’octubre del 2021, en un discurs pronunciat a l’Auditori de Barcelona pel dia dels Àngels Custodis, el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, va defensar la comissaria de Via Laietana com a espai «en el qual diverses generacions de policies contribueixen a enfortir la democràcia».

Les fonts d’Interior verbalitzen el seu cop de porta sense perjudici que altres braços del Govern poguessin mantenir altres contactes. L’equip del ministre Grande-Marlaska no preveu que li demani la cessió un altre membre del gabinet. Feta la consulta sobre si el titular d’Interior ha hagut de respondre a preguntes sobre aquest assumpte d’un col·lega del Consell de Ministres, a Interior responen: «Aquesta vegada no».

Bombetes noves

El mapa del Cadastre diu que en el número 43 de la Via Laietana s’aixeca un edifici classificat com a «singular», que es va construir el 1929 i que té el seu baix, el seu entresol i les seves cinc plantes i 4.528 metres quadrats construïts dedicats a l’ús públic.

El 1989 l’Estat va abordar l’última gran reforma de l’edifici, i trenta anys després, a l’octubre del 2019, la Societat d’Infraestructures i Equipaments Penitenciaris i de la Seguretat de l’Estat (la firma pública SIEPSE, que fa totes les obres a presons, comissaries i cases quarter de l’Estat) va dissenyar un «projecte de condicionament» de la climatització, electricitat i ventilació d’aquesta seu de la Policia.

Els treballs, sota direcció de l’enginyer català Carlos Zapater Carreras, es van inscriure en un pla d’Interior per modernitzar instal·lacions policials, amb un cost previst de 2.188.825,51 euros, dels quals més de 600.000 es destinaven a aparells d’aire condicionat i més de 300.000 a bombetes modernes per als sostres i interruptors nous a les parets. El pla de modernització abasta fins al 2025. Busca, entre altres objectius, reduir en la mesura possible el consum energètic de l’enorme parc d’edificis de la Seguretat d’Estat. Fonts d’Interior asseguren que «es tornarà a retocar» l’edifici de Barcelona, la qual cosa implica una nul·la previsió de cedir-lo en un futur a curt o a mitjà termini.

Oposició dels policies

Ni a curt, ni a mitjà ni a llarg: causa un frontal rebuig entre els sindicats policials la possibilitat que l’actual dotació de la Direcció surti del gairebé centenari edifici de Via Laietana i que les seves instal·lacions passin a ser recordades permanentment com a «espai de tortura durant el franquisme», com ha proposat Esquerra. 

Preparant una resposta a una pregunta similar a la formulada per aquest diari a Interior, Toni Granados, coordinador a Catalunya del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), es va prendre el seu temps per indagar en les històries de la Guerra Civil de la ciutat, per enumerar en un informe quantes txeques o altres llocs de tortura van funcionar a la capital catalana durant la contesa. En té comptades onze. «Si fem memòria històrica de tortures, fem-la de tot el segle XX i no només d’una part –diu–. Per fer aquest centre de memòria, ¿per què no demanen un d’aquests edificis on hi va haver txeques?».

Notícies relacionades

Primera querella contra policies franquistes de la comissaria de Via Laietana

Entitats socials reclamen substituir la comissaria de la Via Laietana per un espai antifranquista

Hi ha una coincidència en l’argumentació de les fonts consultades a Madrid i la de Granados: «Cap agent de la Policia que presta el seu servei avui a Barcelona estava en actiu quan va morir Franco. I, a la majoria de la plantilla, quan es va aprovar la Constitució, encara li faltaven anys per entrar a l’acadèmia».

Un dels uniformats de Barcelona, sense adscripció sindical, es regira quan se li cita l’assumpte: «Volen unir la nostra imatge a la del franquisme com sigui», i es lamenta: «Volen assenyalar aquesta casa com a centre de repressió, però els qui hi treballem tenim a veure amb el franquisme el que qualsevol de la nostra generació: res. Nosaltres el que recordem, més aviat, són els paranys, les amenaces, els incendis i els crits d’odi a la porta d’aquest edifici en les nits de l’octubre del 2019».