Dos presidents de sala del Suprem s’incorporaran al Constitucional de la mà del CGPJ

D’aquesta forma es compleix la tradició per la qual l’òrgan de govern els jutges designa un magistrat de cada sensibilitat per incorporar-se al màxim garant de la Constitució, malgrat que resultava molt pintoresc que tots dos haguessin sigut proposats pel nucli dur dels vocals elegits al seu dia a proposta del PP, un pecat original que ha sigut rentat a l’obtenir tots dos finalment la unanimitat del ple.

Quarta magistrada

Per això ha sigut crucial el canvi de Pablo Lucas per María Luisa Segoviano, com a magistrada de tarannà progressista. Amb ella, a més, s’aconsegueix que el Tribunal Constitucional s’acosti a la paritat de gènere, ja que és la primera vegada que hi haurà quatre dones en l’alt tribunal, ja que s’afegirà a María Luisa Balaguer, Concepción Espejel i Inmaculada Montalbán. La primera es troba en l’últim terç de mandat, per la qual cosa es va especular que pogués optar a la presidència del Constitucional, un cop es produeixi la renovació, mentre que les altres dues ho van fer el novembre del 2021.

Segoviano no va ser la primera jutge que va arribar al Tribunal Suprem, la cúspide de la justícia espanyola, però sí la primera d’acabar amb la foto més característica de la justícia: la de l’acte d’obertura de l’any judicial, en què tradicionalment els presidents de les cinc sales del Tribunal Suprem es fotografien amb el rei. Natural de Valladolid, va passar la infància al Marroc i des de quart de Dret va saber que es volia dedicar a laboral, per ser una jurisdicció «molt aferrada a la realitat, als problemes quotidians».

L’exerceix des de 1974, perquè abans de ser magistrada va ser secretària de Magistratura de Treball a Barcelona, Palència i Valladolid. Ja jutge, va anar a Bilbao i després a Valladolid, fins que va ser nomenada presidenta de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, un càrrec que va ocupar fins que el 2006 es va incorporar al Suprem.

Segoviano és, a més, presidenta de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Valladolid des del 2016, acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya des del 2018 i acadèmica honorària de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Extremadura des del 2019.

Del TSJ càntabre al Suprem

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Per la seva banda, César Tolosa es va incorporar al Suprem el 2014. Va ingressar en la carrera judicial el 1982. Els seus primers destins van ser Molina de Aragón (Guadalajara), Arenas de San Pedro (Àvila) i Palma, on va estar fins que el 1984 va obtenir destí en la Magistratura de Treball número 1 de Santander. Quatre anys després va ser destinat al Jutjat Social número 1 de Santander i el desembre de 1989 es va incorporar a la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, del qual el 1993 va ser nomenat president.

Tolosa és autor de nombroses publicacions científiques i professor de la Universitat de Cantàbria des del 2009. També ha sigut director i ponent en nombrosos cursos del Consell General del Poder Judicial, així com d’altres institucions. Entre altres activitats, és membre de la Comissió Científica del Congrés Nacional de Dret Sanitari, ha participat en el Fòrum de Magistrats del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Luxemburg, 2016) i en la reunió del Consiglio di Stato d’Itàlia - Tribunal Suprem d’Espanya Sala Tercera.