El procés agafa aire després de la desjudicialització i entra en la fase del referèndum pactat

El reconeixement de l’existència d’un conflicte polític va marcar l’inici d’una taula de diàleg que es va reprendre amb ERC al capdavant del Palau de la Generalitat. Els indults als presos de l’1-O, l’aixecament del veto del Tribunal de Comptes a admetre els avals del Govern, l’arxiu de la macrocausa pels talls a l’AP-7 del Tsunami Democràtic, el retorn de l’ara consellera Meritxell Serret –i, per tant, d’Anna Gabriel– i la reforma del Codi Penal apareixen en la llista d’«èxits» del fòrum de diàleg del 2022.

L’amnistia que exigia l’independentisme s’ha transformat en la desjudicialització –un terme molt més amable per al PSOE al no tenir les connotacions de la Transició–, amb la voluntat de tancar les ferides judicials de l’1-O, amb la derogació de la sedició i els retocs en el delicte de malversació, que acosten el retorn dels que encara viuen a l’estranger –especialment l’expresident Carles Puigdemont– amb les peticions de condemna reduïdes i que disminueixen el càstig als que van ser empresonats després d’haver sigut indultats un cop es revisin les seves condemnes, de manera que podrien tornar a les llistes electorals. El quan i el com depèn ara de la interpretació dels jutges.

Per coronar la carpeta de la desjudicialització, socialistes i republicans es van comprometre al juliol a tornar a reunir la taula de diàleg abans que comencés el 2023 a fi de sancionar els pactes, però la crisi judicial i les ferides al PSOE per la reforma de la malversació es van carregar qualsevol incentiu per citar-se. Esquerra necessitava la fotografia per lluir-la davant de Junts i de la CUP –més encara si es té en compte que tocava retrobar-se a Barcelona–, però el president Pedro Sánchez no volia facilitar una arma electoral al PP havent complert amb la seva part en el Congrés.

Encara menys després que els republicans anunciessin que forçaran el canvi de fase. En plena urgència de partit per l’actualització dels seus plans en un congrés extraordinari i amb el PSOE cremant per la reforma penal, ERC va pregonar la seva voluntat d’aconseguir un referèndum pactat (tirant de la ‘via Montengro’, assumida ja per la Unió Europea) amb el president Pere Aragonès disposat a reunir vots en un particular acord de claredat que per ara només avalen els comuns. El PSOE tanca la porta a qualsevol consulta sobre la independència, però els republicans necessiten marcar el relat en el flanc purament independentista i guanyar simpatia en una comunitat internacional aclaparada pel que va passar a Catalunya amb un pla de majories i sense relats màgics.

El futur que li ofereix a la taula de diàleg està en suspens. El fòrum serà sotmès a una hibernació per les municipals i autonòmiques de maig, però la prova de foc serà per les generals, que marcaran la continuïtat de Sánchez a la Moncloa. Sense Sánchez, no hi ha taula de diàleg. Queden mesos per davant i la dependència entre els socialistes i els republicans continuarà si el Govern vol encarrilar les generals lluint obra legislativa. La batalla politicojudicial de la dreta està en marxa malgrat el desbloqueig del Tribunal Constitucional, així que els republicans són conscients que són necessaris per a la Moncloa, igual que el PSOE sap que no hi ha cap altra majoria possible que tornar a cuidar els socis davant la negativa popular a forjar pactes d’Estat, constatat ja amb la frustrada renovació del CGPJ i amb Alberto Núñez Feijóo disposat a modular aquell lideratge que va prometre ser moderat. Les eleccions sempre compliquen els pactes, més encara amb unes municipals i autonòmiques decisives per mesurar-se en poder de cara a les generals en un mateix any.

El tema pendent a Catalunya

A Catalunya, el gran tema pendent continuen sent els Pressupostos de la Generalitat, però la relació entre el PSC i ERC és molt més complexa. A les casernes republicanes i socialistes estan convençuts que podran crear un acord. Però no serà fàcil. Els recels mutus s’evidencien amb retrets i qualsevol maniobra és vista com una justificació de la desconfiança.

Notícies relacionades

Sánchez es prepara per distanciar-se d’ERC després de la polèmica reforma penal

Com més població, més recursos

Al PSC recalquen deslleialtats –com haver anunciat mesures en defensa del català després d’un Consell Executiu extraordinari passant per alt el pacte per la llengua del qual formen part– i l’escàndol a la cúpula dels Mossos d’Esquadra –pilotada pel conseller Joan Ignasi Elena, exsocialista–. A Esquerra remarquen que amb Junts embolicat en la tàctica d’esperar el pacte PSC-ERC per despenjar-se de la negociació han de mantenir les dues vies obertes. Ara bé, caldrà fer equilibris i, sobretot, compassar calendaris. El gener serà decisiu.

A cap dels dos els convé pactar ja al febrer per les municipals, però a Salvador Illa tampoc li interessa que un Govern d’Aragonès en minoria disposi del triomf dels comptes. Així que tot està en mans de quantes mesures estrella és capaç de consolidar el PSC, especialment després que ERC hagi mostrat el suport dels sindicats, la patronal i els comuns. La taula entre partits catalans que reclama Illa està en les converses, però Aragonès vol pactar un ordre del dia per citar tots els partits i busca utilitzar-la per presentar oficialment el seu acord de claredat, però el PSC no està disposat a assumir-ho. Així que el procés agafa aire amb la reivindicació d’un referèndum acordat sense terminis i amb la vista posada en les eleccions, unes urnes que mesuraran la satisfacció de l’aliança i els acords entre dos els dos principals rivals electorals a Catalunya.