El Govern arriba a un principi d’acord amb el PSC per als pressupostos

Aquesta setmana serà determinant perquè es posi fi a la pròrroga tècnica. Els partits coincideixen que els nous comptes estiguin en vigor al febrer i que, per aconseguir-ho, l’acord hauria d’arribar la setmana vinent perquè el Consell Executiu n’avali oficialment les xifres i per començar la tramitació i les compareixences dels consellers prèvies al debat parlamentari. El calendari electoral sotja i el pas del temps és directament proporcional a les dificultats per teixir pactes. Per això, està prevista una nova marató de reunions en els pròxims tres dies. Ara bé, la filosofia de l’oposició és que les presses no tapin els triomfs, que entenen com a cessions que ha de fer el Govern en minoria: socialistes i postconvergents insisteixen que volen negociar a fons abans de donar-hi el seu ‘sí’ definitiu.

Els primers acords

De la reunió que aquest dimecres han mantingut el Govern i el PSC es conclou que les converses comencen a donar fruits, però que uns veuen el got mitjà ple i els altres, mig buit. Tot i que la proposta llançada la setmana passada pels socialistes era tot un desafiament, al Palau de la Generalitat la van reduir a un intent de «marcar perfil». La prova és que l’executiu català assegura que ja hi ha un primer acord amb el PSC que ascendeix a 5.386 milions d’euros i en què s’inclou el 87% dels punts que va demanar el partit de Salvador Illa, unes 147 propostes en l’àmbit de la salut, l’energia, els drets socials, la indústria, el coneixement, l’educació la gestió de l’aguda i la mobilitat.

«El PSC demana propostes addicionals valorades en 5.000 milions d’euros més», afirmen aquestes fonts, i recorden que per a això només hi ha dues opcions: o inflar artificialment la previsió d’ingressos –cal tenir en compte que l’economia s’està desaccelerant i que l’any vinent el PIB creixerà menys de la meitat– o desplaçar el compromís de despesa a altres anys. Així, la conclusió a Palau és que això és «enginyeria pressupostària» i que «no seria responsable» fer-ho. La recaptació ha crescut més del previst el 2022, però el Govern augura una frenada «brusca» aquest any, així que com que el PSC «no vol augmentar els impostos» com a mètode perquè augmentin els ingressos, no ho veuen viable.

Fonts socialistes asseguren que no es pot donar per fet l’acord final i que no quantifiquen les mesures ja sancionades perquè encara hi ha aspectes clau no resolts. De fet, entre el 13% de propostes que estarien encara en l’aire n’hi ha algunes que són rebutjades de pla per l’Executiu i altres de complexes de capejar per a Aragonès perquè són incompatibles amb l’aliança amb els comuns. D’una banda, hi ha els tres grans projectes en els quals el PSC no afluixarà la corda: lainversió del Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el quart cinturóentre Sabadell i Terrassa. Exigeixen, com a mínim, un compromís explícit del Govern per desbloquejar-los tenint en compte que no es tracta d’obres d’execució imminent. I, d’altra banda, hi ha les reclamacions d’alt voltatge polític. El Govern no està disposat a acceptar que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) passi a dependre del Parlament, que les subvencions als mitjans de comunicació hagin de ser avalades en comissió parlamentària o que es freni l’expansió de les delegacions de la Generalitat a l’exterior.

Els socialistes admeten que les seves peticions col·lideixin en alguns casos amb el pacte segellat amb els comuns, però insisteixen que és responsabilitat d’Aragonès trobar un encaix de propostes que la portaveu parlamentària, Alícia Romero, ha definit com «de sentit comú» i que el PSC entén que ja són fruit de prioritzacions i de cessions per la seva banda. Segons el partit d’Illa, a Palau admeten que no va ser encertada l’estratègia de tancar primer una entesa amb els vuit diputats d’En Comú Podem. Els comuns han optat pel silenci en les últimes setmanes. Només Jéssica Albiach va advertir en una publicació d’Instagram de fa dos dies que no es cansaran a combatre els projectes «megalòmans» que encapçalen partits com el PSC i Junts.

80 milions extres per al català

Notícies relacionades

El PSC planteja un desafiament al Govern amb els Pressupostos

Ampliar l’aeroport, 1.200 milions en sanitat i el CEO en mans del Parlament: les exigències del PSC per als comptes

Per darrere dels socialistes en la carrera, però sense abandonar-la, Junts llueix un preacord pel català que, tot i que no és suficient per oferir el suport dels seus 32 diputats, sí que defineix com un «avenç significatiu». Es tracta de 80 milions extres per al foment i promoció de la llengua catalana, un pla que al PSC no veuen com una pedra al camí. La línia vermella està en el retoc a la baixa d’impostos –que rebutgen tant el Govern com el PSC i els comuns, l’acció exterior i en la carpeta del procés. JxCat vol que continuï el treball que va començar la que fos la seva consellera Victoria Alsina, però el PSC exigeix a Aragonès que posi fre a les delegacions.

També reclamen que es pressupostin mesures que vagin en la línia de fomentar la sobirania, totes dins d’una resolució que va ser aprovada al Parlament. Però la gran proposta d’ERC en aquest terreny és l’acord de claredat que promou Aragonès. «Això és independentisme màgic», responen a Junts, per allò de buscar un referèndum acordat. Recorden, a més, que aquesta aposta ja va topar amb el rebuig de la majoria de la institució en el debat de política general. Com el PSC, els postconvergents pressionen també per promoure els grans projectes, fet que fa penjar d’un fil el Govern. No s’hi oposa públicament perquè implicaria posar en perill l’entesa amb els comuns, però és que tampoc vol enervar el territori, en especial, els militants d’ERC que els rebutgen amb els ulls posats en les municipals. L’amenaça entre el PSC i Junts és compartida: si el Govern aprova els pressupostos sense acord previ, presentaran una esmena a la totalitat.